Friday, May 04, 2018
MARXAR A SUÍSSA - art. Blogesfera socialista
MARXAR A SUÏSSA.
Em sorprenen , encara ara, les grans improvisacions dels protagonistes del
procés independentista. Ho he dit ,en un escrit anterior, sota el títol
“ineluctable final”, i em permeto ara ampliar-lo amb alguns altres detalls,
pels desconeixedors de la realitat europea. O en tot cas, d’una part de la
realitat europea ,i concretament de Suïssa, una mena de segona pàtria meva, per
raó dels anys viscuts i treballs, de les amistats fetes, i de constants viatges
de records i posada al dia.
Fugir a Suïssa, vol dir, anar a una mena de país – capital de les
llibertats, individuals i col·lectives, alhora que del capitalisme, més ben
organitzat del món. Es cert, tot el que es diu de democràcia directa, protecció
de les llibertats, capital de Creu Roja, seu d’oficines de les Nacions Unides,
de la UNESCO i de molts altres organismes. Com igual de cert és l’amplíssim
dispositiu per donar veu i vot a tots els seus conciutadans , a nivell local,
cantonal i nacional, mitjançant el sistema de referèndum.
Sent tot això cert, igual de cert, és el rigor i càstig, envers els
incompliments de les lleis vigents, en qualsevol de les matèries imaginables. A
Suïssa , és impensable que algú pretengui vulnerar la Constitució, incomplir
lleis cantonals, o municipals. El càstig és immediat i contundent. Per això,
per a ells, és incomprensible la lleugeresa en que es tracten les accions dutes
a terme, durant l’anomenat procés independentista. No tinc cap dubte ,respecte
la decisió de no concedir l’estatus d’asilades polítiques a Marta Rovira i Anna
Gabriel. Ho veurem aviat.
Volia, però, també explicar el rigor sobre qui entra, com entra i sobretot
com es queda a Suïssa, tota persona que ha passat la frontera. Ho dic, per les
noticies aparegudes sobre els problemes d’Anna Gabriel, per trobar feina, i les
peticions de recollida de fons destinades a ella, una de les quals es farà
aquest cap de setmana, a Sallent.
A Suïssa, a banda de qui té la nacionalitat, hi ha tres categories clares.
Els residents, amb targeta de residència, avalada per un bon gruix d’ingressos,
o dipòsits bancaris, que s’hi poden estar tant temps com vulguin. Els turistes, i els treballadors,
provisionals o indefinits. A nivell de turista, qui entra i s’hi vol estar un
temps indeterminat, ha de poder justificar uns ingressos generosos i per temps
indefinit. Almenys per tot el temps que duri la seva estada. I viure a Suïssa
requereix disposar d’una xifra elevada mensual, no inferior als tres mil euros,
pel cap baix.
Pel que fa treballadors, la via és a la inversa de casa nostra. Allà,
primer has de tenir feina, mitjançant un contracte oficial, i tot seguit podràs
obtenir la targeta de residència, pel temps que duri el contracte. NI un dia
més ni un de menys. Si Anna Gabriel, pensava entrar de turista, i buscar feina,
anava errada, com la realitat li ha demostrat. Pensar que podia anar a la
Universitat de Ginebra o Lausana, perquè parla francès, i ja està. Ha pogut
veure que la cosa no va per aquí. Allà trien qui volen contractar i segueixen
un guió establert , molt rigorós. Qualsevol altra via per accedir a un lloc de
treball, no té recorregut possible, a no ser que s’entri en vies no oficials,
molt poc recomanades ,en un país tant ordenat i organitzat, com aquell.
En resum. Si algú tenia algun dubte sobre la improvisació, els constants
canvis de guió i de relat, en té una prova en la fugida d’una part dels
protagonistes del procés. Tots seran retornats , i tots compareixeran davant el
tribunal suprem, amb la previsió de sentències més dures, per haver-hi afegit
la fugida, als delictes dels quals se’ls acusa. Incomprensible, però real, com
hem pogut veure en tants altres temes, lligats al procés.
# posted by joan roma cunill @ 7:50 AM 
