Saturday, May 19, 2018
MALES CARRETERES - art. Diari de Terrassa
MALES CARRETERES.
Si la setmana passada, parlava del problema dels camins, per
als pobles rurals, avui parlaré d’un problema que li és molt proper, com son
les males comunicacions, de la majoria de pobles , a nivell de carreteres.
Tenim les anomenades “carreteres secundàries”, en similars condicions a com
varen ser traçades i condicionades, cent o cent vint anys enrere. Una vegada
més, la xarxa de vialitat, ha estat pensada per a les ciutats, però no , per
als pobles.
No és estrany que tots els Rallys , curses
automobilístiques, excursions de vehicles històrics, sortides de motos, BTT,
etc, tinguin determinades carreteres com a vies “habituals i lògiques”, si
precisament el que busquen son molts revolts, paisatges pintorescs, natura i
poca gent com per no empipar, al llarg del camí. Cada any, donem un munt
d’autoritzacions de pas, per la nostra carretera, una de les més utilitzades
del país.
I la poso com exemple, de falta d’actualització , de les
carreteres secundàries. Aquesta, la nostra, fou batejada com la “pubilla “ de
Catalunya, perquè fou la primera que assumí la Mancomunitat de Prat de la Riba.
I a fe, que varen fer una carretera esplèndida, amb un traçat ben estudiat, un
sistema de desguassos, i ponts, molt ben treballats, amb pilones i proteccions
laterals, en tots els trams perillosos, etc. I pel seu manteniment, cada vuit
quilòmetres una caseta destinada a “peones camineros”, on hi vivia la família
de l’encarregat de manteniment d’un tram de quatre quilòmetres per banda i
banda, de la carretera, amb un treball diari de manteniment de cunetes i
reparació del paviment i tancament perimetral.
Aquella magnífica obra, com totes les humanes, necessitava
posar-la al dia, i adaptar-la als nous vehicles i a les noves condicions de
circulació. Es evident que l’estretor, els revolts, el canvi en el sistema de
manteniment, etc, la converteix en una via obsoleta, o com a mínim, poc
adequada per a la circulació actual. Ara, un tram de l’antiga carretera pertany
a la Generalitat, i un altre tram, a la Diputació de Barcelona. En un cas i un
altre, no hi ha hagut inversions per a modificar traçat ni eixamplament,
malgrat constants compromisos, reiteradament incomplerts, com el darrer que
prové de principis dels anys 2.000.
Ningú pretén transformar carreteres secundàries en autovies,
en absolut. Precisament considerem que les vies ràpides han de comunicar les
grans ciutats o els grans centres de producció, però hi hauria d’haver un pla
de vialitat per enllaçar els pobles, mitjançant carreteres “posades al dia”. Què
volem dir ? Volem dir que al cap de cent o cent vint anys, és lògica la
modificació d’una carretera com perquè l’amplada sigui adequada, que se
suprimeixen molts dels revolts existents, millorant la visibilitat en alguns
trams complicats. No demanem més que això, i no volem esperar vint o trenta
anys més per a veureu-ho fet realitat.
Cada nou Conseller de Política Territorial, que ens ve a
veure, al poble o a la comarca, treu el mapa secundari de carreteres i es
compromet a executar-ne una part. En fi, portem quinze anys sense cap actuació
important, i els canvis de consellers, son tant sovintejats que ja no sabem si
un deixa els papers a l’altre. El que no agafa el següent,
és el compromís de l’anterior, i així passen els anys, i marxen opcions de
treball i negoci que depenen de les bones comunicacions.
A punt de començar una nova legislatura, considero oportú
tornar-ne a parlar, amb el compromís de traslladar, via Parlament, aquestes
peticions i exigir-ne el seu compliment. Ho faig cada tres o quatre anys, però
com es pot veure, l’èxit és més aviat escàs. Hi ha poca sensibilitat envers el
món rural, i a més, aportem pocs vots. Difícil
lluita, però no per això, ens donem per vençuts.