Saturday, May 19, 2018

 

MALES CARRETERES - art. Diari de Terrassa



MALES CARRETERES.
Si la setmana passada, parlava del problema dels camins, per als pobles rurals, avui parlaré d’un problema que li és molt proper, com son les males comunicacions, de la majoria de pobles , a nivell de carreteres. Tenim les anomenades “carreteres secundàries”, en similars condicions a com varen ser traçades i condicionades, cent o cent vint anys enrere. Una vegada més, la xarxa de vialitat, ha estat pensada per a les ciutats, però no , per als pobles.
No és estrany que tots els Rallys , curses automobilístiques, excursions de vehicles històrics, sortides de motos, BTT, etc, tinguin determinades carreteres com a vies “habituals i lògiques”, si precisament el que busquen son molts revolts, paisatges pintorescs, natura i poca gent com per no empipar, al llarg del camí. Cada any, donem un munt d’autoritzacions de pas, per la nostra carretera, una de les més utilitzades del país.
I la poso com exemple, de falta d’actualització , de les carreteres secundàries. Aquesta, la nostra, fou batejada com la “pubilla “ de Catalunya, perquè fou la primera que assumí la Mancomunitat de Prat de la Riba. I a fe, que varen fer una carretera esplèndida, amb un traçat ben estudiat, un sistema de desguassos, i ponts, molt ben treballats, amb pilones i proteccions laterals, en tots els trams perillosos, etc. I pel seu manteniment, cada vuit quilòmetres una caseta destinada a “peones camineros”, on hi vivia la família de l’encarregat de manteniment d’un tram de quatre quilòmetres per banda i banda, de la carretera, amb un treball diari de manteniment de cunetes i reparació del paviment i tancament perimetral.
Aquella magnífica obra, com totes les humanes, necessitava posar-la al dia, i adaptar-la als nous vehicles i a les noves condicions de circulació. Es evident que l’estretor, els revolts, el canvi en el sistema de manteniment, etc, la converteix en una via obsoleta, o com a mínim, poc adequada per a la circulació actual. Ara, un tram de l’antiga carretera pertany a la Generalitat, i un altre tram, a la Diputació de Barcelona. En un cas i un altre, no hi ha hagut inversions per a modificar traçat ni eixamplament, malgrat constants compromisos, reiteradament incomplerts, com el darrer que prové de principis dels anys 2.000.
Ningú pretén transformar carreteres secundàries en autovies, en absolut. Precisament considerem que les vies ràpides han de comunicar les grans ciutats o els grans centres de producció, però hi hauria d’haver un pla de vialitat per enllaçar els pobles, mitjançant carreteres “posades al dia”. Què volem dir ? Volem dir que al cap de cent o cent vint anys, és lògica la modificació d’una carretera com perquè l’amplada sigui adequada, que se suprimeixen molts dels revolts existents, millorant la visibilitat en alguns trams complicats. No demanem més que això, i no volem esperar vint o trenta anys més per a veureu-ho fet realitat.
Cada nou Conseller de Política Territorial, que ens ve a veure, al poble o a la comarca, treu el mapa secundari de carreteres i es compromet a executar-ne una part. En fi, portem quinze anys sense cap actuació important, i els canvis de consellers, son tant sovintejats que ja no sabem si un deixa els papers a l’altre. El que no agafa el següent, és el compromís de l’anterior, i així passen els anys, i marxen opcions de treball i negoci que depenen de les bones comunicacions.
A punt de començar una nova legislatura, considero oportú tornar-ne a parlar, amb el compromís de traslladar, via Parlament, aquestes peticions i exigir-ne el seu compliment. Ho faig cada tres o quatre anys, però com es pot veure, l’èxit és més aviat escàs. Hi ha poca sensibilitat envers el món rural, i  a més, aportem pocs vots. Difícil lluita, però no per això, ens donem per vençuts.






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?