Sunday, May 13, 2018
ESPERAR I VEURE -art. Regió 7
ESPERAR I VEURE.
Prefereixo esperar i veure, abans de valorar la possible
trajectòria del que sembla ser, serà el nostre proper President. Sovint, hem
vist, en altres moments de la història, aquí i en altres indrets, que qui
apareixia com un gran radical, ha estat capaç de modificar les previsions
fetes, i encarar el país cap a objectius diferents, dels inicialment,
previsibles.
Confio així sigui, perquè estem cansats de tants mesos, per
no dir anys d’incerteses, guions presentats i modificats, al cap de poques
hores o pocs dies. L’estabilitat sempre és indispensable, perquè un govern
pugui actuar amb seguretat i previsió.
A més, la composició del nou govern , fa preveure una
pluralitat d’opinions i posicions que no es podran decidir des de Berlín, per
molt que Puigdemont cregui poder-ho fer. Els qui varem viure, en viu i en
directe, el funcionament del Tripartit, en temps dels presidents Maragall i
Montilla, sabem com de seus son els d’ERC, i les conselleries que els hi
toquen, son prou rellevants com per haver de pactar i acordar fulls de ruta, de
manera conjunta, sense imposicions externes.
Després d’aquests anys d’inestabilitat constant, és
necessari trobar un llarg temps de calma i tranquil·litat. Ho necessita el
govern, però sobretot ho necessiten els ciutadans que viuen amb constants
ensurts, els anuncis d’un cantó o un altre.
Hem d’esperar el discurs del presidenciable, i estudiar el
seu contingut. D’entrada, és impensable continuar el pols amb l’estat, perquè
ha quedat demostrada la impossibilitat de sortir-se’n. La simple formació de
govern, ja suposa recuperar totalment el control de les institucions, i
posar-les de nou marxa, després d’aquests mesos de semi paralització. Es un
primer pas, que esperem tots, perquè hi ha multitud de projectes, iniciatives i
decisions que s’han de prendre, per reactivar l’administració de la Generalitat , primer,
però també altres administracions que depenen d’ella.
A partir d’aquí, el Parlament es reactiva, i es pot
convertir en el centre de la política si així ho vol el nou govern. En aquests
mesos d’espera, s’han entrat en el registre, nombroses iniciatives
parlamentàries, que el nou govern trobarà sobre la taula. No hi haurà ni els
cent dies preceptius de treva, perquè tots els grups parlamentaris voldran
atrapar el temps perdut.
I el nou govern arriba també en el moment just per a
participar en àmbits més generals, precisament quan es planteja un nou sistema
de finançament pel conjunt de les CCAA. Seria del tot negatiu no assistir, com
va passar en la darrera reunió, perquè la necessitat de modificar el sistema de
finançament és un dels temes prioritaris en aquest moment i de cara el futur
proper. I és cert que Catalunya pateix un dèficit d’ingressos, com per demanar,
aplicar el sistema d’ordinalitat, segons el qual qui més aporta, més ha de
rebre, per a poder mantenir el ritme de creixement i no frenar-lo. En aquests
moments, ha avançat molt aquesta proposta, i Catalunya pot trobar en altres
territoris, un recolzament que abans no havia tingut.
En resum, si tot va com s’ha planificat en el darrer guió,
tindrem govern en pocs dies, i podrem tancar una etapa, clarament negativa, per
iniciar-ne un altre amb inquietuds i molt interrogants, però que necessita
fer-li un mínim de confiança, abans de criticar-la. Aviat veurem per on encaren
el futur immediat.