Monday, May 14, 2018

 

ENTRE LA REALITAT I LA FICCIÓ - art. Nació Digital Solsona


ENTRE LA REALITAT I LA FICCIÓ.
Estem, en un dels moments més estranys, més inexplicables i més impossibles de predir, de la nostra història contemporània. Ni en un relat de ciència – ficció podrien aparèixer tants guions, entrelligats, amb moments de realitat, al costat d’altres, de totalment inventats. Impossible saber quan uns parlen de la realitat, o quan parlen de ficció, tant complicat és el panorama en que es mouen els principals protagonistes.
He escoltat amb atenció, les intervencions del candidat a president, a l’espera de ser oficialment designat, com a 131 president de la Generalitat. No n’he tret l’aigua clara, respecte si és conscient del càrrec que ha assumit, ni que sigui per delegació de Carles Puigdemont. De fet, aquesta insistència en un càrrec provisional, no deixa de ser inimaginable ,en cap altre país del món. Però que ,a més, no pugui fer servir el despatx de president, per deixar clar que n’hi ha un altre que el vigila o el supervisa des de Berlín, encara fa més surrealista la situació.
Amb tot, ara comença la legislatura que ens ha de demostrar si estem davant d’una presidència i un govern – titella, o es consoliden com un govern de ple dret. Sincerament crec que ERC no permetrà ser tractada com titella, en un Consell Executiu, en el qual ostenta la vice- presidència primera i altres cinc Conselleries. Per l’experiència viscuda, durant els Tripartits amb Maragall i Montilla, el gran problema de sempre, era l’anar per lliure.
Es a dir, considero impensable, que els consellers/es d’ERC , obeeixin ordres de Berlín , en comptes de les que surten de les reunions del Consell Executiu, a Barcelona. Puigdemont podrà  dir el que vulgui, als més estrets col·laboradors seus, però pot oblidar-se de fer creure als representants d’ERC. Ben aviat, ho veurem.
Dit això, ara toca esperar a formar govern , i veure quines persones assumeixen les diferents Conselleries, i amb quin programa comencen a prendre decisions. Queda molt bé, dir que faran República, però la realitat del dia a dia, és que formen part d’un govern autonomista, amb les competències i finances, pròpies d’una autonomia, i és amb aquestes eines com han de procedir a prendre decisions i a governar.
I a l’hora de governar, no hi ha dreceres, ni proclames que valguin, perquè l’única via son les decisions concretes, amb números concrets, sustentats en normatives vigents. Qui cregui que pot emprendre vies unilaterals, veurà de seguida que s’equivoca. Quan he escoltat que pensen recuperar el Diplocat, obliden que la llei d’estabilitat pressupostària, permet suspendre qualsevol iniciativa que comporti despesa, sinó va destinada a complir amb alguna de les competències vigents. Qui vulgui crear-ne de noves, haurà de comptar amb el vist i plau del govern central, tal com passa en tots els ajuntaments, consells comarcals, diputacions, i per descomptat, també amb govern autònoms.
Es d’hora encara per jutjar el nou president, i sobretot el nou govern , que encara no s’ha format. Les primeres impressions és d’un president que no coneix la realitat de l’administració que ha de presidir, ni del propi país. I té un total desconeixement del funcionament de les administracions, i del principi de subsidiarietat. Ben aviat, ho veurà, i aleshores serà interessant veure els grans canvis que li tocarà endegar per no caure en situacions similars a les de Puigdemont. Esperem uns trenta dies, i ho podrem comprovar.








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?