Monday, May 14, 2018
ENTRE LA REALITAT I LA FICCIÓ - art. Nació Digital Solsona
ENTRE LA REALITAT
I LA FICCIÓ.
Estem, en un dels
moments més estranys, més inexplicables i més impossibles de predir, de la
nostra història contemporània. Ni en un relat de ciència – ficció podrien
aparèixer tants guions, entrelligats, amb moments de realitat, al costat
d’altres, de totalment inventats. Impossible saber quan uns parlen de la
realitat, o quan parlen de ficció, tant complicat és el panorama en que es
mouen els principals protagonistes.
He escoltat amb
atenció, les intervencions del candidat a president, a l’espera de ser
oficialment designat, com a 131 president de la Generalitat. No n’he tret
l’aigua clara, respecte si és conscient del càrrec que ha assumit, ni que sigui
per delegació de Carles Puigdemont. De fet, aquesta insistència en un càrrec
provisional, no deixa de ser inimaginable ,en cap altre país del món. Però que
,a més, no pugui fer servir el despatx de president, per deixar clar que n’hi
ha un altre que el vigila o el supervisa des de Berlín, encara fa més
surrealista la situació.
Amb tot, ara
comença la legislatura que ens ha de demostrar si estem davant d’una
presidència i un govern – titella, o es consoliden com un govern de ple dret.
Sincerament crec que ERC no permetrà ser tractada com titella, en un Consell
Executiu, en el qual ostenta la vice- presidència primera i altres cinc
Conselleries. Per l’experiència viscuda, durant els Tripartits amb Maragall i
Montilla, el gran problema de sempre, era l’anar per lliure.
Es a dir,
considero impensable, que els consellers/es d’ERC , obeeixin ordres de Berlín ,
en comptes de les que surten de les reunions del Consell Executiu, a Barcelona.
Puigdemont podrà dir el que vulgui, als
més estrets col·laboradors seus, però pot oblidar-se de fer creure als
representants d’ERC. Ben aviat, ho veurem.
Dit això, ara
toca esperar a formar govern , i veure quines persones assumeixen les diferents
Conselleries, i amb quin programa comencen a prendre decisions. Queda molt bé,
dir que faran República, però la realitat del dia a dia, és que formen part
d’un govern autonomista, amb les competències i finances, pròpies d’una
autonomia, i és amb aquestes eines com han de procedir a prendre decisions i a
governar.
I a l’hora de
governar, no hi ha dreceres, ni proclames que valguin, perquè l’única via son
les decisions concretes, amb números concrets, sustentats en normatives
vigents. Qui cregui que pot emprendre vies unilaterals, veurà de seguida que
s’equivoca. Quan he escoltat que pensen recuperar el Diplocat, obliden que la
llei d’estabilitat pressupostària, permet suspendre qualsevol iniciativa que
comporti despesa, sinó va destinada a complir amb alguna de les competències
vigents. Qui vulgui crear-ne de noves, haurà de comptar amb el vist i plau del
govern central, tal com passa en tots els ajuntaments, consells comarcals,
diputacions, i per descomptat, també amb govern autònoms.
Es d’hora encara
per jutjar el nou president, i sobretot el nou govern , que encara no s’ha
format. Les primeres impressions és d’un president que no coneix la realitat de
l’administració que ha de presidir, ni del propi país. I té un total
desconeixement del funcionament de les administracions, i del principi de
subsidiarietat. Ben aviat, ho veurà, i aleshores serà interessant veure els
grans canvis que li tocarà endegar per no caure en situacions similars a les de
Puigdemont. Esperem uns trenta dies, i ho podrem comprovar.