Thursday, May 10, 2018
EL PROBLEMA DELS CAMINS - art. Diari de Terrassa
EL PROBLEMA DELS
CAMINS.
Si en una ciutat, un dels principals problemes, és mantenir els carrers en
bon estat, en un poble de muntanya, el principal maldecap és el manteniment
dels camins públics. S’entén per camí públic aquell que uneix diverses cases de
pagès, o enllaça termes municipals, des de temps immemorials.
Per posar un exemple, el municipi de Borredà ( Berguedà) amb 43,6 km
quadrats, té una trentena de camins públics, amb una longitud total de prop de
90 km. Poc o molt ? Son molts quilòmetres, situats en indrets força complicats
d’arribar i amb circumstàncies difícils de resoldre. M’explico.
Abans, amb ajuntaments molt poc eficients i molt poc donats a resoldre els
problemes dels ciutadans, havien de ser els propis pagesos els qui
s’arreglessin els camins. Cada dos o tres mesos, es posaven d’acord, i
dedicaven alguna jornada de cap de setmana, a posar-los al dia. Ara, si son
públics, ens pertoca als ajuntaments mantenir-los com cal, i això està aviat
dit, però costa molt de complir. I molt sovint, dona la sensació de fer i
desfer, en una mena de roda sense final.
I és que els vells camins públics, abans servien per transitar-hi els veïns
de sempre. Ara, amb pocs veïns, bàsicament serveixen per a molta altra gent que
hi passa per anar a passejar, buscar bolets, fer travesses, curses de quads,
proves de 4 x 4, o per anar a fer la costellada en qualsevol indret del
territori.
El que pot semblar ,lògic i saludable, es va convertint en una immensa
despesa per les magres finances municipals. Parlem de pobles petits, amb
finances petites, amb petits ajuts d’altres administracions o simplement, sense
cap ajut, com ara passa amb la Generalitat.
Arreglar bé un camí, té un cost raonablement elevat, perquè parlem de
materials naturals, que s’han d’escampar, compactar, anivellar , tot adequant
cunetes, perquè desguassin com cal.
Feta aquesta feina, una forta tempesta pot tirar per terra tota la feina
feta, en una o dues hores. Similar destrossa pot produir el fet de passar-hi
una dotzena de quads, en excursió alegre i feliç per aquest camí, sobretot si
ha plogut dies abans i el terra està moll. No cal dir que el mateix passa amb
altres vehicles tot terreny...
Així, doncs, arreglar un camí suposa una mena de dau de la sort, esperant
no passi res del que he detallat, més amunt. Ara bé, en molts d’ells, situats
en indrets especialment atractius o a prop de pobles grans i ciutats, és
inevitable aquest trànsit, en augment, any rere any. Què demanem els alcaldes ?
Que totes les administracions ajudin en el manteniment. No és just que uns els
arreglin i els altres, els facin servir, sense compensar-los pel desgast o les
destrosses que causen. No es tracta d’imposar peatges, sinó de posar-hi diner
de tots.
A dia d’avui, el manteniment dels camins públics, ha esdevingut un dels
nostres principals maldecaps, i per això el que pertoca és que govern central,
Generalitat, i Diputacions facin aportacions anuals, destinades al seu
manteniment. Cada ajuntament hauria de rebre un import, en proporció a les
seves dimensions i als quilòmetres en camins que tingui. Es fàcil de tenir
aquesta informació i fàcil de repartir. Fa molts anys que prediquem aquesta
petició, i aquests dies ,en que plou com feia anys no
havíem vist, ha fet encendre de nou les reclamacions perquè es posin els
mitjans per garantir unes aportacions regulars i permanents. Es la única via
per fer possible el compliment d’aquesta competència municipal. I és que tenim
ben pocs camins, que només serveixin pels pagesos que hi viuen. L’habitual és
l’ús constant per part de gent d’altres contrades. Si això és així, lògic que
sigui entre tots que es conservin.
# posted by joan roma cunill @ 12:48 AM 
