Friday, May 11, 2018
DRAMA - COMÈDIA - VODEVIL ? - art. Blogesfera socialista
DRAMA – COMÈDIA –
VODEVIL ?
Portem cinc anys,
immersos en tots els papers d’un auca, en la qual tant aviat s’interpreten
papers, més propis de comèdia o vodevil, que no pas de teatre seriós i profund,
amb perill d’acabar en un drama col·lectiu. Hi estem ja, a tocar.
Qui juga amb foc,
corre el perill de cremar-se i el que va començar com un joc personalista entre
el govern central i el de la Generalitat, representats per M. Rajoy i Artur
Mas, va anar derivant en un pols entre dos governs, per acabar en un pols a
l’estat de dret, imaginant tenir la justificació per saltar-se les lleis,
catalanes i espanyoles, sense més risc que el de tensionar l’ambient o jugar al
gat i ratolí, obviant els perills d’una estratègia com aquesta.
En aquests anys,
hem vist de tot. L’imaginable i l’inimaginable, a casa nostra, i a qualsevol
altre país democràtic. S’ha fet comèdia amb coses tant serioses com el
Reglament del Parlament, convocant-lo i desconvocant-lo com si es tractés d’un
teatre de titelles, d’un barri qualsevol. S’han presentat projectes de llei ,
sense cap altre objectiu que veure qui les assumeix i qui no, o simplement per
instar el govern central a portar-les davant del TC.
S’han aprovat
resolucions, suspeses al cap de pocs minuts. S’han anunciat grans decisions,
per a tot seguit, anul·lar-les, o dir que es deixaven per altra ocasió. S’ha
entrat i sortit de països, institucions i organismes nacionals i
internacionals, per entregar documents que no s’han entregat, o per presentar
propostes que no s’han dut a terme, en un guió més propi d’un vodevil que no
pas d’una acció de govern.
En aquest teatre
permanent, en el que alguns estan ficats, no importa res el paper dels
involuntaris espectadors que miren com pugen i baixen noms, com s’especula en
si tornar o no a eleccions, en si convé o no convé provocar més danys al
prestigi del nostre país, o si el més convenient és desacreditar la política
estatal, en una mena de joc de “morir , matant”. Com més danys es produeixin a
l’enemic ( Espanya), més i millor resultats obtindrem ¡¡¡¡ Si mentrestant, les
institucions catalanes continuen sotmeses a les decisions directes de Madrid,
no importa. Son danys col·laterals que els protagonistes consideren
inevitables.
En aquest teatre
imaginari, els fugitius han inventat un relat, que els convé mantenir per a no
haver de donar comptes de la covardia d’una fugida, en comptes de plantar cara
i assumir les responsabilitats, derivades de les accions dutes a terme. En
el guió , constantment modificat, hi fan
constar la bona fe de les seves accions i la justificació de tot el que varen
fer, perquè ho varen fer “ en nom del poble català”. Segons ells, tot el que ha
vingut després, és una venjança pel seu atreviment, i no accepten cap mena de
responsabilitat en el trencament de l’estat de dret, ni en la vulneració de les
lleis vigents.
I lògicament, han
de posar en el relat, que no existeix autèntica democràcia a Espanya, ni
autèntica justícia, ni poden ser jutjats per fets que consideren no varen
passar, ni vulneracions que no es varen dur a terme. En aquesta obra d’embolics,
res és el que sembla, ni ningú és el que pretén ser. Es vol elegir president
qui no pot ser-ho, i es vol governar sense ser-hi. Sinó fos perquè parlem del
present i futur nostre, podríem pensar en una comèdia o un vodevil, el problema
és que es tracta d’un drama , amb uns danys causats, d’infinites conseqüències
a nivell personal, institucional, econòmic i social.
El prestigi
guanyat, ha quedat destrossat en ben poc temps. L’obra representada en aquests
darrers anys, no pot ser exportada a cap indret del món perquè no es digne de
ser copiada, ni interpretada per altres actors, en altres indrets. No la poden
entendre, perquè no s’ha produït encara cap obra ,en que s’hi barregi la
comèdia, amb el vodevil, i el drama. Aquí s’ha aconseguit, però no hi ha ningú
per riure les gràcies, i en canvi, hi som tots, per a patir les conseqüències
del drama. I no sembla que cap dels protagonistes es donin per assabentats del
paper que els pertoca interpretar. Si hem de repetir eleccions, que cadascú
premiï o castigui els intèrprets d’aquesta obra, en la qual hi som tots ficats,
en un lloc o altre.
# posted by joan roma cunill @ 10:08 AM 
