Monday, May 21, 2018
CONTINUA EL SERIAL - art. Nació Digital Solsona
CONTINUA EL SERIAL.
No hi ha cap pressa, ni cap ganes de
governar. Si algú tenia algun dubte, pot anar comprovant com estem en plena
campanya d’astúcia i inventiva, per anar perdent el temps, i fer-lo perdre a la
resta dels mortals.
Perdut el nord, ningú sap ben bé, com posar una mica d’ordre, per a portar
un mínim de coherència i normalitat al país. Es van fent propostes, no tant per
formar govern, com per obligar el govern central a actuar. I com més actuï el
govern central, més errors cometrà, de manera que els partits independentistes,
creuen poder augmentar les seves possibilitats.
De quines possibilitats parlem ? Doncs, simplement de sobreviure uns dies
més, a l’espera que algun fet imprevist, faci moure el panorama, en alguna
direcció positiva. Tot és confús, i res és el que sembla. M’explico.
En aquests moments, formar govern és quadrar el cercle, perquè tots estan
confrontats amb tots. Es a dir, no hi ha fil conductor entre els partits
independentistes, que han arribat a un deteriorament de les relacions ,fins
extrems inimaginables. La guerra dintre de Junts x Cat, és immensa, amb tres
faccions , clarament definides. Una és la del PDECAT, que més o menys controla
una desena de diputats, una altra, que domina Puigdemont, i finalment, una
tercera que tot i ser propera a Puigdemont, veu els estralls de la crisis i la
vergonya que produeix. Consideren necessari formar govern, i fer-ho amb
persones “efectives”.
A l’altre costat, hi ha ERC, rabiosament enfrontada amb Puigdemont,
indignada amb el candidat proposat, indignada amb la falta de claredat i
lleialtat de l’altra part, i conscient de l’immens espectacle en que han
transformat Catalunya. També , totalment conscient del dany que aquesta
estratègia produeix en tots els empresonats, i els fugitius. Voldrien formar
govern, i actuar, per retornar a la normalitat. Dit això, no s’atreveixen a
plantar cara, en públic a Puigdemont, per por a ser tractats de traïdors.
Formar un govern , en aquestes circumstàncies, és demanar un miracle, i per
això, mentrestant es van fent “perfomances”, per demostrar l’astúcia i la
valentia, front l’enemic ( els famosos responsables del 155). Voler restituir
en els seus antics càrrecs, a gent que està a la presó, o fugats a l’estranger,
és jugar amb focs d’artifici. Es un moviment , més pensat per torpedinar les
negociacions entre PP i PNB, que no pas per aconseguir fer-ho factible.
De fet, tota l’estratègia va més dirigida a fer quedar malament al govern
central i al PP que no pas a portar pau i tranquil·litat a Catalunya. Tenen pànic escènic, i no saben com explicar
a la gent, el formar govern i gestionar al país. Després d’haver promès el
paradís a la terra, a la seva gent, ara els hi ha de dir que tot era mentida,
tot era fum, i toca tornar a la realitat. I la realitat, crua i dura, és
governar amb les eines pròpies de l’Estatut, i quan te l’has carregat en
múltiples ocasions com una eina inservible, com expliques ara, que pot ser útil
per a resoldre els problemes de la gent ?
Aquest és el veritable problema. Ningú s’atreveix a sortir en públic, i
proclamar la realitat. La pura i dura realitat de que tot el procés
independentista es basava en invents, falsedats i mentides, que ens han portat
a la situació present. Fins no surti algú a dir-ho , no es podrà tocar de peus
a terra i iniciar una nova etapa. De moment no hi ha ningú amb prou
credibilitat ni valentia per fer-ho, per tant, tenim encara uns mesos per
endavant, d’inestabilitat i confrontació. El país, realment, els importa poc.
Ells pensen en ells. No solament ara, és marca de la casa, des que Artur Mas va
creure’s el paper de redemptor. Així ens
ha anat.
# posted by joan roma cunill @ 9:31 AM 
