Thursday, May 03, 2018
CATALUNYA RURAL VS CATALUNYA URBANA - art. Diari de Terrassa
CATALUNYA RURAL
VS CATALUNYA URBANA.
Estimats lectors. Els que viviu en una gran ciutat, o en ciutats més
petites, envoltats de gent, vehicles, soroll,... penseu en els petits pobles,
com llocs idíl.lics ,sense especials problemes ni preocupacions, veient passar
els dies amb una calma i tranquil·litat, realment envejables. Alguna cosa de
veritat hi ha en aquesta visió, però voldria exposar, la gran inquietud que
impera, en bona part, d’aquesta Catalunya rural, confrontada amb la urbana.
Al llarg dels anys, penso en els darrers quaranta, per no ficar-me en
èpoques passades, fora del marc democràtic, ha imperat el poder de les ciutats.
Es aquí ,on s’ha forjat la nova Catalunya, en una competició sana i contundent,
per veure quina es posicionava millor en el camp de la indústria, noves
tecnologies, turisme, etc. Han estat les ciutats, les que han aportat diputats
i diputades, cap al Parlament , el Congrés de Diputats, i cap altres centres de
decisió, amb els ànims posats, en potenciar-les de cara el futur.
Les legislacions, en qualsevol matèria i àmbit, han tingut com a centre
d’atenció, les ciutats. Tot el que necessitaven i volien, havia de convertir-se
en accions legislatives per fer-ho realitat, de la manera més ràpida i fàcil,
possible. Així és com hem vist créixer i créixer, i continuar creixent els
centres urbans, sense reflexionar ni pensar, en si aquest creixement era
equilibrat i sostenible. Tothom estava atrafegat en ampliar espais, construir
nous barris, nous polígons industrials, noves perifèries...no hi havia temps
per pensar en el país, en conjunt.
Es evident que no pertoca als alcaldes, pensar en el conjunt del país, però
si tampoc hi pensa el govern , encarregat de fer-ho, és lògic acabar com estem
ara. I com estem ara ? Doncs, hem construït un país, totalment desequilibrat.
Estem en un sistema de grans ciutats, atapeïdes, col·lapsades, concentrades en
un cap immens, al voltant de Barcelona, amb unes extremitats cap amunt i avall,
seguint la costa.
Ningú havia pensat en un altre tipus de creixement, més harmònic, més
extens que intens, més equilibrat com per tenir amplis pulmons i vies
d’esponjament. A dia d’avui, veiem unes grans ciutats, moltes de les quals
continuen creixent, en detriment d’un immens espai interior que va decreixent ,
any rere any, fins el punt de posar en perill de supervivència, un amplíssim
territori .
En unes poques xifres ho veurem molt clar. Si de 947 municipis que té
Catalunya, n’hi ha 600 que perden població, ja queda clar que les coses no van
bé. Però, no solament es produeix aquesta pèrdua, és que molts d’ells han
entrat en un camí de no retorn. Es a dir, la pèrdua és constant des de fa vuit
o deu anys, i l’increment de pèrdua s’accelera, amb el pas dels anys, sense cap
previsió d’aturar aquest fenomen. Per posar un exemple proper, els 31 municipis
de la comarca del Berguedà, perden població, tots ells. I si anem al Ripollès ,
al Solsonès, o en altres comarques de muntanya , veurem passa el mateix.
Tots els grans desequilibris son dolents, per al conjunt, i els governs
d’aquí, com també els centrals, no han dut a terme, autèntiques polítiques de
reequilibri territorial. Som a temps de revertir la situació ? Es complicat, i
necessita temps, però alguns països propers se n’han sortit prou bé com per
copiar-los. França, Suïssa, Àustria...ho han fet, perquè no aquí ? Els qui
vivim en aquest immens territori rural, en ple despoblament, fa temps ho estem
reclamant i que ningú dubti que si arribem a tenir govern, d’aquí uns dies ,
serà una de les primeres exigències que li farem arribar. I no pensant, en
nosaltres mateixos, sinó en el conjunt del país. Deixar continuar l’actual
tendència és un dels pitjors errors que podríem cometre, i ja prou anys s’han
deixat passar com per no fer res, com per no exigir canvis radicals.