Monday, May 07, 2018
CANSATS I AVORRITS - art. Nació Digital Solsona
CANSATS I AVORRITS.
S’ha exprimit tant el suc del procés independentista, que ja no queda res
per extreure. S’han dut a terme tants moments èpics, s’ha demostrat tanta astúcia,
s’han vulnerat tants reglaments, lleis i normes, que ja no queda res més per fer.
Bé, això creiem a dia d’avui, res indica que algú no s’inventi alguna nova
acció , destinada a sorprendre el món mundial. I és que en matèria de
despropòsits, hem trencat barreres i assolit els màxims guardons, en el llibre
Guinness de les absurditats.
Es ben cert que costa molt, però molt, guanyar prestigi i ressò mundial, en
positiu. Igual de cert és que en pocs dies o mesos, tot el guanyat, és pot
perdre i caure en un profund pou de desprestigi i rebuig. Ja hi som. I com que
mai les desgràcies arriben soles, podem dir, que la suma del caos a l’ajuntament
de Barcelona, amb el de la Generalitat, converteixen la Marca Barcelona i la de
Catalunya, en marques blanques.
Arribats en el punt on estem, hi ha qui s’ha donat compte dels danys produïts
i intenta reparar-los, o com a mínim, no ampliar-los, i hi ha qui considera
millor continuar la batalla contra la pèrfida Espanya, a l’espera de fer-li
pagar el càstig imposat, als impulsors i protagonistes del procés.
Un sol home, és capaç d’imposar un guió a la resta de càrrecs
institucionals, fent-los anar amunt i avall, en reunions que res resolen, però
causen un dany terrible a l’antic prestigi del nostre país i les seves
institucions. Un home, capaç de marcar l’agenda del propi president del
Parlament de Catalunya, el qual ni tant sols és capaç de plantar cara i imposar
una agenda i calendari propis.
Tenim 135 diputats i diputades, cobrant un sou, a canvi de tenir congelada
l’agenda i el pla de treball. Res poden
fer, sense president ni govern, ni comissions legislatives . Tots, a l’espera
de veure què diu l’oracle, instal·lat a Berlín, després de fer el mateix a Brussel·les.
Aquesta estranya i esperpèntica situació motiva grans explicacions a la
televisió del règim TV3, o a la seva radio, i dona aliment a les tertúlies de
tots els mitjans de comunicació, amb al·lusions constants a la pèrdua del seny
català, i a d’altres bromes que havíem deixat enrere, molts anys enrere.
Estem cansats i avorrits, d’aquesta nòria de procés, sense objectius, sense
guió, sense programa ni protagonistes clars, de cara els propers mesos. Si el
que pretenen és repetir eleccions, ho podran aconseguir, però no es queixin
després, d’uns resultats que poden ser devastadors per les aspiracions del
poble català, en el seu conjunt. Jugar amb foc, té els seus perills, i les
tensions van pujant, amb incidents , progressivament més i més estesos, i més i
més greus.
Queden pocs dies, per l’hora decisiva, la de la veritat, per a elegir
president /a, i govern. Si, es deixa escapar, no vulguin posar les culpes en
altres. Estem cansats de tant victimisme, enganys i falsedats. La culpa està en
mans dels partits independentistes que varen guanyar, sumats, les eleccions.
Pertoca a ells, complir amb el seu deure i deixar de dependre d’una sola
persona per a assumir la responsabilitat que els votants els hi varen donar.
# posted by joan roma cunill @ 9:19 AM 
