Wednesday, May 16, 2018
30 ANYS DE CONSELLS COMARCALS- art. El 9 NOu
30 ANYS DE
CONSELLS COMARCALS.
Enguany , els
consells comarcals, compleixen trenta anys de vida. Es un bon moment, per fer
balanç del que ha estat aquest llarg període i del futur que, presumptament els
espera, si es vol que compleixin millor, les funcions d’ens supramunicipals.
Els consells
comarcals, varen sorgir per una mena de barreja de nostàlgia, pel passat
històric de la ordenació / divisió territorial de Pau Vila, en temps de la
República, i per un desig de controlar territorialment Catalunya, per part del
govern Pujol. La divisió proposada per Pau Vila, no va tenir temps de donar els
seus fruits, però va deixar una petjada important, en bona part dels estudiosos
dels temes territorials, de manera que va quedar com un anhel, a complir, quan
fos possible.
I bé, el
president Pujol, fa 30 anys, va considerar oportú recuperar la divisió de
Catalunya en 38 comarques, però va voler posar la seva empremta, afegint-ne 3
més, fins arribar a les 41 aprovades pel Parlament de Catalunya. Es varen
deixar fora, altres candidatures, com Moianès, Lluçanès, Alta Segarra, etc, per
considerar que no estaven prou justificades. Perquè unes sí, i altres no,
pertany al llimbs de l’especulació. No s’ha explicat, en detall, mai.
La creació dels
consells, era una manera de contraposar el territori més rural, amb la majoria
d’ajuntaments governats per CiU, a les ciutats, majoritàriament governades pel
PSC. I per garantir el seu control, es va donar molta més representació per
nombre de regidors, que no pas, per nombre de vots. Realment un sistema
electoral molt poc representatiu de la realitat comarcal, però així és com
varen néixer i així, han persistit , fins a dia d’avui.
Es varen proposar
19 consellers a totes les comarques amb menys de 50.000 habitants, i a partir
d’aquí es feia un escalat fins els 39 que li varen atorgar al Barcelonès, amb
més de dos milions d’habitants. Així doncs, el Ripollès té 19 consellers, i
Osona, 33. El problema del sistema electoral ha suposat un greu inconvenient
perquè qui elegeix els consellers no son els habitants de la comarca, sinó els
partits, en funció dels resultats municipals, de manera que molts municipis no tenen representació en
el consell. El Ripollès té 19 municipis , per 19 consellers, però hi ha
municipis amb dos o tres representants, i altres, amb cap. Si això passa al
Ripollès, molt més acusat és el problema d’Osona, amb 50 municipis, per a 33
consellers.
Aquest fou un
primer problema, per aconseguir un raonable bon funcionament dels consells. Un
segon problema fou el finançament, totalment depenent del govern de torn, de la
Generalitat, i finalment les competències, que son poques i poc
representatives. HI ha un altre problema de naixement, com el de competències
similars, per consells radicalment diferents. Imaginem la distància entre el
del Ripollès i el del Barcelonès, per posar un exemple, o amb molts altres,
d’altres indrets.
On estem ara ?
Després de 30 anys, i de canvis substancials en la relació de forces, a nivell
municipal i nacional, els consells més ben portats, han optat per constituir el
Consell d’Alcaldes, amb un protagonisme creixent. Es lògic, perquè en aquest,
sí hi son tots els municipis de la comarca, i aquí és on es poden proposar i
pactar autèntics programes de govern. I de fet, els consells es van encaminant
cap a la seva transformació en Mancomunitats de municipis, per tal de gestionar
serveis que de manera individual no son possibles. Aquest és el futur que els
espera.
I no tenen cap
lògica consells comarcals de grans ciutats, perquè no tenen raó de ser. Els
consells com a mancomunitats tenen un gran futur en les comarques de muntanya,
i en les de l’interior del país, però no, en els territoris conformats per
grans ciutats. Ho podem veure, en l’estat vegetatiu en que estan alguns, i en
canvi, el dinamisme d’altres, que si actuen com autèntiques Mancomunitats.
Què cal fer ,
doncs ? Bé, ha arribat l’hora de modificar les Lleis d’Ordenació Territorial
per adaptar-les a les necessitats actuals. Ara en tenim 42 ( fa dos anys s’hi
va afegir el Moianès) i ens consten un mínim d’un milió d’euros cadascuna. El
mapa de 42 comarques no té lògica, en el moment actual, i s’ha de procedir a la
seva modificació. Hauria de ser un dels projectes ambiciosos del nou govern, si
realment es vol ocupar dels problemes dels ciutadans, especialment dels situats
en l’immens territori de l’interior del país. Al cap de 30 anys, ara toca.
# posted by joan roma cunill @ 7:51 AM 
