Monday, April 09, 2018
TORNEM-HI. UN NOU INTENT DESTINAT AL FRACÀS - art. Nació Digital Solsona
TORNEM- HI . UN NOU INTENT DESTINAT AL FRACÀS.
Som molts els que coneixem les greus tensions dintre de Junts x cat, entre
el sector fidel al PDECAT, i el grup de fidels a Puigdemont, al qual li deuen
el càrrec que ostenten. Per cert, un càrrec sense feina, però amb un bon sou.
Aquestes tensions i discrepàncies provoquen la insòlita situació actual, de
tornar a presentar com a candidat a president a Jordi Sánchez, quan ell, fa poc
menys de quinze dies, havia manifestat la voluntat de plegar de la política i
retornar a la anterior vida professional.
Ara, sota l’excusa de que la ONU ha acceptat a tràmit el seu recurs,
considera justificat, fer-se enrere en els seus propòsits, i acceptar la
candidatura a president. Que estigui a la presó i molt a prop de ser
inhabilitat per uns quants anys, no importa. La qüestió és mantenir el pols a l’Estat,
i demostrar que les coses es poden liar, tant com vulguin, con tal no hagin de
formar govern ¡¡¡
I és que , a banda de les tensions dintre de la candidatura de Junts x cat,
hi ha les altres tensions amb el grup d’ERC, cansat de veure l’espectacle que
entre tots estan donant. Alguns poden creure que plantant cara a l’Estat,
justifiquen tots els errors comesos, durant el procés, però la realitat és que
no hi ha ningú disposat a tirar endavant un nou pols, amb greu perill d’acabar
a la presó. D’aquí, aquests constants canvis de guió, estratègia, i camí a
seguir, cap a no se sap on.
Però, per donar la sensació que alguna cosa fan, ara el president del
Parlament, convoca nou ple d’investidura per aquest divendres, a les 10 del matí.
Ningú sap de cert, si d’aquí a divendres hi haurà desconvocatòria, renúncia del
candidat, o qualsevol altre imprevist dels molts que poden ocórrer. Es tanta la
improvisació que res es pot donar ni per segur, ni tant sols per probable.
El que alguns volen, és tenir un president a la presó, per a poder dir que
estem en un Estat que no respecta els drets dels diputats. Aquesta situació,
creuen, seria insuportable per Espanya i per tant , obligaria el govern central
a negociar, no sabem ben bé què. Se suposa que la independència, o un
referèndum pactat, o una altra relació entre les dues realitats. Ningú explica ben
bé què persegueix, sinó és fer quedar malament a l’altre. El que no entenen que
, arribats al punt en que ens trobem, no ve d’un pam, en tot el que uns i
altres poden fer. I no hi haurà cap
negociació per molt que les coses s’enredin a Alemanya, Bèlgica, Suïssa o
Escòcia.
En cap moment el govern central modificarà la seva estratègia, tant
inflexible, com la dels partits independentistes i entre sords, no perilla que
s’escoltin. El desprestigi va fent camí, i s’ha arribat a un punt en que tothom
s’atreveix a dibuixar escenaris totalment insospitats. Què podem esperar de la
sessió de divendres ? Doncs, qualsevol cosa, menys la solució a la paràlisis en
la que estem immersos. I això sol, ja és el pitjor dels escenaris. Mentrestant
tenim un ex president allotjat a Berlin , sense saber quan serà extraditat a
Espanya, i tot un país a l’espera dels propers passos dels partits que varen
guanyar les eleccions.
Ningú té pressa per normalitzar la situació, i poc a poc, van sorgint
preocupants fenòmens de violència. S’ha de ser molt poc prudent per creure que
val la pensa continuar jugant al gat i el ratolí, amb subterfugis legals,
fugides diverses, o estratègies destinades al fracàs. Tard o d’hora veuran els
immensos errors comesos, i les greus conseqüències que tindran per a tots ells,
però prefereixen posposar la solució, a l’espera que algú vingui al rescat.
Vana esperança, vana il·lusió, perquè els errors i fets hi son, i algú haurà de
pagar per ells.