Friday, April 06, 2018
QUI SON / SOM LES VÍCTIMES - art. Diari de Terrassa
QUI SON / SOM,
LES VÍCTIMES ?
“Ja sabem que les coses acabaran malament, però no podem tirar enrere”,
aquestes son les paraules repetides i reiterades, per un bon nombre de
protagonistes del procés independentista, a diverses persones que els avisaven,
aconsellaven i advertien dels riscos que corrien a nivell personal i
col·lectiu.
Per raons dels càrrecs que ostento i per les relacions que conservo dels
anys de diputat, amb dirigents del partit socialista, antics càrrecs de
convergència, amb altres de republicans
i fins i tot algun del partit popular, estic al cas de nombrosos fets que estan
sortint ara als mitjans de comunicació o apareixeran els propers mesos, o
durant el judici, als encausats.
Es va començar el procés com una mena de joc, contra el govern central,
moguts per una barreja d’entusiasme “naïf”, creença en la inacció d’un
president tant asèptic com Rajoy, ignorants de la autèntica realitat europea i
internacional, i impulsats per una colla de personatges i entitats, que tenien
poc a perdre, i molt a guanyar, en cas d’èxit.
Es així, com s’inicia una deriva cap a “terres ignotes”, sense més bagatge
que les grans paraules, l’èpica de manual, l’astúcia sacralitzada i les grans
accions populars a l’aire lliure, pensant que amb aquestes eines n’hi havia
prou per a construir un nou Estat. Si, al davant hi tens un govern central ,
clarament impopular, amb reaccions més histèriques que històriques, creus tenir
prou elements com per garantir l’èxit.
I si creus tenir la veritat al teu costat, i la raó històrica, no cal tenir
en compte la legislació catalana, i encara menys la espanyola, ni l’estat de
dret, que no coneix governs ni fronteres. Tot es pot vulnerar, tot es pot
interpretar o reinterpretar si és “ a fi de bé”. D’aquí que el Reglament del
Parlament es pugui trinxar, i amb ell el propi Estatut o la Constitució.
Arribats en aquest punt, no hi ha punt de retorn, i només cal anar fent gran la
bola de neu, confiant en que la providència divina ja resoldrà tots els
estropicis causats.
Conec bé, els advertiments de prestigiosos juristes, lletrats del
Parlament, polítics catalans, espanyols i de fronteres enllà, fets arribar als
principals protagonistes del procés, a l’igual que a tots els membres del
Consell Executiu i la Mesa del Parlament. Tots ells, deixaven clar cap on anava
el procés, i cap on anaven les persones que trencaven la legalitat. El destí
era totalment previsible, i d’aquí la insistència, en demanar parar tants
estropicis.
La bola ja rodava, i ningú volia aparèixer com a traïdor, ni massa poc
entusiasmat amb la deriva cap a les roques. El xoc era inevitable, simplement,
confiaven en no fer-se gaire mal. Però heus aquí que el mal és immens, per a
ells / elles, i per a tots nosaltres. Quan dic per a tots nosaltres, em
refereixo a tot el país.
Ens hem hagut d’identificar com independentistes o constitucionalistes,
malgrat la poca bel·ligerància de molta gent que mai haguessin volgut haver de
triar. Qui son / som les víctimes? Estimats lectors, reflexioneu i penseu
quantes amistats heu perdut, quants familiars teniu tensionats, convulsionats o
obligats a censurar converses o evitar reunions ? Es igual, de quina banda
esteu, tots tenim els mateixos problemes i les mateixes situacions. Estem en un
punt en que molta gent està indignada per les víctimes d’un cantó, però qui pensa
en les víctimes de l’altre cantó ?
De fet, tots som víctimes, d’un procés que mai hagués hagut de tenir lloc i
que ha causat uns danys enormes i irreparables en la convivència d’un país que
semblava modèl.lic i en el qual mai ens haguessim imaginat podessin passar les
coses que hem vist o veiem cada dia. No pensem només en les víctimes d’una
banda, pensem en les de l’altra, perquè`al cap i a la fi, tots som víctimes, per igual.
# posted by joan roma cunill @ 12:13 AM 
