Wednesday, April 18, 2018
MIRANT ENRERE- art. Blogesfera socialista
MIRANT ENRERE.
No sóc independentista per dues raons
principals. La primera, perquè considero que en un món global, dominat per les
grans potències: Estats Units d’Amèrica ( EUA), Xina i Rússia, hem de fer tot
el possible per convertir la Unió Europea, en una potència, no solament
econòmica, que ja ho és, sinó política i militar, per deixar de dependre dels
EUA. Per tant, tot el que no vagi en aquesta direcció suposa un greu error, de
cara el futur immediat.
Actualment la UE és una confederació
d’estats, i ha d’esdevenir una federació, si volem anar en la bona direcció.
Hem d’aconseguir esborrar fronteres , físiques i mentals, fent possible
l’elecció directe d’un president europeu, que presideixi un govern autèntic,
amb un parlament realment europeu. Si esborrem els estats tradicionals, les
regions /països / nacions, com Catalunya tindran el seu espai, sense la
dependència directa d’un govern central poc amic, o si voleu , clarament
antipàtic i poc eficaç, per passar a dependre més directament d’un govern central
, d’àmbit europeu.
La segona raó per la qual no sóc
independentista, és pel coneixement de la realitat espanyola, i del que
significa un Estat, en tots els seus termes, cosa que semblen haver obviat,
desconegut o ignorat els partits independentistes. El primer que cal , abans
d’emprendre un repte, un pols o un desafiament , és saber amb qui l’has de
tenir, i si aquest és immensament més fort, has de procurar actuar amb intel·ligència
i prudència. Res de tot això ha passat pel cap dels protagonistes del procés
independentista, fins el punt d’emprendre accions i actuacions destinades
totalment al fracàs.
El procés, ha estat la crònica d’un fracàs
anunciat. Mai ha existit la imatge d’un xoc de trens, sinó la d’un camió contra
un sis-cents. Ignorar el poder d’un Estat, és impensable en qualsevol polític ,
mig preparat. I no parlo de l’exèrcit que té, sinó de les armes més pròpies
dels temps actuals: el poder judicial , obligat a fer complir l’estat de dret.
Es ell el que té el poder sobre les forces de seguretat, per investigar, trobar
els delictes i portar-los davant de la Justíticia, perquè aquesta els castigui.
I si voleu, una tercera raó, son les meves
arrels democràtiques, en un ampli sentit. Mai trencaré els juraments fets, a
l’accedir al càrrec d’alcalde, com abans ho vaig fer a l’accedir al càrrec de
diputat al Parlament, o en altres càrrecs que ostento o he ostentat. Malament
anem si els qui hem de donar exemple, ens passem al bàndol dels trencadors de
la legalitat. Mai en democràcia es pot vulnerar l’estat de dret. No hi ha cap
excusa ni justificació per fer-ho, i es lògic que qui ho hagi fet, siguin
regidors, alcaldes, diputats, consellers o presidents de la Generalitat, en
paguin les conseqüències.
Hi ha, però una quarta raó, resum de totes
les anteriors com és que mai es pot imposar a un poble, les raons d’una part
minoritària del mateix poble. Per molt que els independentistes vulguin parlar
en nom del poble català, la realitat és que una majoria no ha votat els partits
independentistes. I amb aquesta situació, mai se’n sortiran. Hem votat, i
repetit votacions, de tota mena, com perquè quedi clar quins son els
percentatges, en una banda i l’altra, i mai es podria parlar en nom del poble
català sinó es té , com a mínim, entre un seixanta i un setanta per cent dels
vots emesos. I tot i així, caldria respectar la minoria, com per no imposar-li
condicions inacceptables.
En el procés, hi ha hagut ignorància de la
realitat, mala fe, moltes mentides i suposicions que han motivat accions
totalment imprudents, agosarades i fins i tot delictives. Trencar el Reglament
del Parlament, vulnerar l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, no son temes
menors, mai permeses en cap país democràtic. Aquí es varen dur a terme, amb
grans paraules, arrogant-se la representació de tot el poble català, quan ni
tant sol es disposava dels dos terços de la representació parlamentària, per
iniciar tràmits de modificació.
Estem on estem, per culpa d’uns dirigents,
il·luminats, uns; ignorants, altres, i imprudents, tots plegats, disposats a
emprendre un pols, pensant en que res de greu podria passar. No es queixin dels
resultats obtinguts, i no he sentit cap disculpa ni cap justificació per haver
deixat pel camí un poble dividit, unes institucions trencades, un país mig
paralitzat i un futur tant incert com que tardarem més d’una generació, a
refer-lo mínimament. I si algú creu que ampliant els desafiaments, i movent
fitxes en el tauler europeu i mundial, aconseguiran el que no han obtingut,
fins ara, continuen vivint en un univers paral·lel que res té a veure amb la
realitat. I el pes de la Justícia, encara que doni moltes voltes i faci molts
revolts, serà implacable. Mirem enrere, i constatem els errors. Es la única
manera per mirar endavant, per a no repetir-los.
# posted by joan roma cunill @ 11:35 PM 
