Joan Roma

LES MENTIDES, SEMPRE PASSEN FACTURA.

Els qui hem viscut en països germànics, o tenim contacte amb països nòrdics o centre europeus , hem comprovat l’enorme rebuig de la població, envers els mentiders. Es una qüestió de cultura, i si voleu de religió, sota el principi de que, a qui menteix, no se li pot fer confiança, en cap cas ni en cap moment.

Si repassem fets dels darrers anys, podreu recordar dimissions per haver copiat algun examen, haver transcrit alguna part d’una tesis doctoral, sense fer notar l’autor transcrit, haver portat el cotxe en algun accident poc explicat, haver mentit respecte contractes o declaracions de renda, etc. La llista es podria allargar cap a multitud d’exemples que aquí s’haurien considerat pecats venials, i que allà, varen portar a la dimissió de Ministres i caps de govern.

Fruit d’aquesta cultura, des de petits, s’assumeix el principi de que “les mentides, sempre passen factura”, en un moment o altre de la vida, i sovint, quan menys t’ho penses o quan pitjor poden aparèixer. Doncs bé, com podem veure, aquí, en el nostre país, en el petit o en el gran, les mentides tenen molt poc valor, i molt poc càstig.

Es penós, ja no dic indignant, tot el serial a l’entorn del Màster de Cristina Cifuentes. Es de país d’opereta, veure com apareixen informacions, increïbles en un món acadèmic, i en el món de la política. Ja no sé qui hauria de dimitir, perquè la llista es va fent llarga, cada dia que passa.  

Es el que tenen les mentides, per ser desmentides, i és que requereix inventar noves mentides, en una roda de mai acabar. I els dies van passant, i el descrèdit va en augment, amb una sensació de tómbola, en la qual es reparteixen títols, crèdits, i assistències a la carta.

Com es pot viure i treballar, en un entorn tòxic com aquest ? Com algú pot demanar seriositat i rigor, quan la sensació és de caos total, i amiguisme general ? Com pot ser, no comparèixer per deixar el càrrec, i marxar a casa ? I com pot ser que el partit no actuï davant el dany que causa un escàndol com aquest ?

Però, és que el dany s’escampa cap altres causes i altres indrets. Aquesta sensació d’impunitat, prepotència i domini de l’espai públic, amb les seves institucions, arriba a Catalunya, en plena crisis institucional pròpia i incrementa el desprestigi vers el govern central, i tot el que ve d’Espanya, perquè assimilen l’idea de país de pandereta i que allà fan el que volen i com volen, i en canvi aquí s’ha de ser rigorós amb tot i en tot moment.

I el que desanima, és que tot aquest escàndol, ve per voler tenir un miserable Màster, en el currículum. Increïble, però cert. Com és possible fer tants disbarats per poder sumar un títol, a d’altres que es tenen ? Com es pot ser tant estúpid de posar en perill l’honorabilitat, el càrrec i la vida personal, per un carai de diploma ? Com es pot ser tant ruc de pensar que un nyap com aquest passarà inadvertit , de per vida ?

En fi, el PP, amb la immensa majoria dels seus dirigents, mereix passar a la oposició per a poder fer neteja, i retornar net i polit. Com més aviat s’aconsegueixi millor per a tots. Posem-nos-hi tots, i fem-ho possible. No podem aguantar més escàndols.