Friday, April 27, 2018
INFLACIÓ LEGISLATIVA - art. Diari de Terrassa
INFLACIÓ
LEGISLATIVA.
La setmana passada, feia referència a l’excés d’administracions. Avui, vull
parlar de l’excés de normatives i legislacions. Es habitual, tant en el
Parlament de Catalunya com en el Congrés de Diputats, valorar cada legislatura,
en funció del nombre de lleis que s’han tramitat. No es valora tant, la
qualitat com la quantitat, de manera que tots els governs procuren animar la
producció legislativa, com a via per a justificar la seva acció política.
Aquí, en el Parlament, la capacitat legislativa és molt menor, respecte la
del Congrés de Diputats, però no per això volen quedar enrere, de manera que la
via per augmentar la xifra, consisteix en renovar lleis, cada pocs anys. Per
entendre’ns, si la llei d’urbanisme porta vuit o deu anys de vida, el conseller
del ram, o el seu grup parlamentari, considera arribat el moment de
modificar-la. El mateix es fa amb la de protecció dels animals, en la de
protecció lumínica, la d’estalvi energètic, la de política forestal, la
d’habitatge, la de protecció del territori, o qualsevol altre del centenar que
hem redactat i aprovat en el Parlament, en aquests prop de quaranta anys
d’existència.
Quins resultats produeixen aquests canvis ? Un autèntic desastre
burocràtic, i una gran incertesa legal, sobretot quan es tracta de lleis de
gran repercussió pública, com la d’urbanisme, o les relacionades amb activitats
diverses. I és que , a vegades es canvia llei, quan encara ni tant sols s’havia
redactat el reglament que la desenvolupava. Hi ha hagut tanta pressa redactora
de noves lleis, que no s’ha tingut temps, per implantar-les, ni veure el seu
resultat concret.
Per què dic això ? Per què em queixo ? Doncs, perquè es demostra la poca
vinculació entre el que es fa en el Parlament i el que passa en el territori. O
si voleu pel desconeixement de la realitat concreta del país. Catalunya compta
amb 947 ajuntaments, dels quals 600 son petits, o molt petits, amb molt poc
personal administratiu, i encara menys , tècnic. Conèixer i implantar una nova
llei, suposa un immens esforç per a tots els administrats, començant pels
ajuntaments que a tots ells, els toca aplicar. Si quan, han estudiat, preparat
i començat a aplicar una llei, aquesta es canvia, suposa tirar per terra
esforços, diner i coneixement, per tornar a començar.
Portem anys, fent aquesta mena de joc desconcertant, amb greus dificultats
per fer entendre als ciutadans que, en pocs mesos o en molts pocs anys, el que
es podia fer, ara, ja no es pot. O el que els hi demanàvem per obrir un negoci,
una activitat o unes obres, ha canviat tant, que han de refer papers i
previsions, de dalt a baix. A més, sempre hi ha oportunistes, que volen renovar
lleis per tenir un lloc a la història, demostrant que van més lluny que cap
altra autonomia o país europeu. D’aquí a tenir lleis que després no es poden
complir per falta de finançament, tècnics preparats o territori adequat.
No sé, si aviat tindrem govern o no, perquè no semblen ni saber-ho els
partits que varen guanyar, el passat 21 D, però si es
torna a posar en marxa el Parlament, sorgit d’aquestes eleccions, hauria de
canviar els plantejaments de molts anys, en el sentit de mantenir la legislació
existent, i només retocar aquella en que ha quedat demostrada la seva
inoperància. No es pot valorar una legislatura pel nombre de lleis tramitades,
sinó per altres conceptes, més lligats a la gestió i al control de l’acció de
govern.
Abans de canviar lleis, s’ha de veure perquè han servit les existents, i si
realment eren aplicables o no. Puc assegurar que si hi hagués una auditoria
complerta i objectiva de la legislació vigent, es constataria un grau molt
elevat d’incompliment, i no pas per falta de voluntat, sinó per impossibilitat
real, de complir-les i fer-les complir. La distància entre el Parlament i la
realitat, s’ha fet més i més gran, amb el pas dels anys. Toca tornar enrere i
no fer res que veritablement no faci falta.
# posted by joan roma cunill @ 12:18 AM 
