Monday, April 30, 2018
INELUCTABLE FINAL - art. Nació Digital Solsona
INELUCTABLE
FINAL.
Abans d’ahir, el Ministre d’Assumptes Exteriors de Suïssa, Ignazio Cassis,
va manifestar que “no es donaven les condicions “ per a concedir asil polític a
Marta Rovira i Anna Gabriel. Ben aviat veurem com el tribunal corresponent,
dictaminarà l’ordre d’entrega a la Justícia espanyola. Temps al temps.
El mateix passarà a Alemanya amb Carles Puigdemont. Molts han cregut que la
primera decisió del tribunal de l’Estat de Schleswig – Holstein, era una
victòria en tota regla, i una desautorització a la justícia espanyola,
considerant-la mancada d’objectivitat i rigor...que ningú es precipiti i esperi
unes poques setmanes. Molt probablement, el mateix tribunal, dictarà resolució
d’entrega, o sinó ho farà el Tribunal Federal de Justícia d’Alemanya, situat a
Karlsruhe. Es impensable que un Estat membre de la UE, no acati una euro ordre,
d’un Estat membre. Temps al temps.
I el mateix passarà en el cas dels fugitius, instal·lats a Bèlgica o de la
instal·lada a Escòcia. En no gaire temps, veurem com tots son entregats a la
Justícia espanyola, en compliment de la euro ordre donada. Per què aquesta
convicció ? Per la senzilla raó de donar compliment a la legislació europea, en
primer lloc, però després, per un major coneixement dels fonaments jurídics que
han motivat aquesta petició. També, per l’aportació d’una voluminosa
documentació, en la qual es fonamenta el Tribunal Suprem per encausar-los i
portar-los a judici.
Estem, doncs, en un ineluctable final de recorregut del que s’ha anomenat
“procés independentista”. Evidentment
que aquestes entregues, el proper judici i les corresponents sentències, no
resoldran el conflicte generat. En absolut, però tancaran una etapa,i deixaran
clar que era totalment inviable, per impossible, la via unilateral a la
independència.
Aquest és el motiu d’aquest article. Ens hem de demanar ,com és que els
protagonistes del procés, imaginaven poder fer un pols a l’Estat i guanyar-lo ?
Per quins set sous, creien poder comptar amb la comprensió, col·laboració i
participació d’altres Estats, per fer-ho possible ? Com podien imaginar assolir
un objectiu, absolutament impossible ? Només hi caben dues opcions: ignorància
absoluta de la realitat europea i mundial, o impuls a un immens engany, per
obtenir-ne rèdits polítics immediats. Tant greu em sembla una com l’altra.
Però, tornant als fugitius. A qui se li acut fugir a un altre Estat
europeu, pensant ser acollit, amb els braços oberts ? A qui se li acut imaginar
formar un govern a l’exterior, per continuar manant a l’interior ? A qui se li
acut que els tribunals europeus desautoritzaran a un tribunal d’un Estat membre
? Qui pot imaginar rebre l’estatus de refugiat polític, sense complir cap dels
preceptes per obtenir-lo ?
Son tants els errors, tantes les decisions preses, sense cap raonament
sensat, que preocupa sincerament haver tingut aquests personatges, al capdamunt
del govern de Catalunya. Estem a prop de l’ineluctable final, d’una carrera
iniciada cinc anys enrere, amb uns relats, guions i accions, fora de tota
lògica i tota legalitat. Com més aviat arribi el final, més aviat podrem
iniciar una nova etapa, amb la vista posada a cosir ferides i trobar la
normalitat perduda.
# posted by joan roma cunill @ 12:33 AM 
