Joan Roma

IMAGINEM-HO ¡¡¡

Les normes del protocol, públic i privat, han anat variant amb el pas dels anys, com tantes altres coses i costums, però sempre hi ha hagut i sempre hi haurà uns comportaments reglats i determinats, per mostrar el respecte, l’educació o l’autoritat, en uns llocs determinats i a unes persones concretes, per raó del càrrec que ostenten.

Ho veiem en el cas dels tribunals, amb les togues dels advocats, i amb les dels jutges. Ho veiem en els exèrcits i forces de seguretat, en els hospitals, ...o en els ajuntaments i parlaments, per posar uns llocs concrets. Els mateixos edificis, auditoris i sales, s’adapten a les funcions de les persones que hi ocuparan els llocs de presidència, o altres càrrecs , més o menys rellevants.

Doncs bé, des de fa uns anys , estem assistint a una desvalorització de les normes, fins extrems preocupants, pel que tenen de desconeixement de les normes vigents, o pel que tenen de menyspreu a les formes i tradicions heretades. Alguns creuen que trencant aquestes normes, s’acosten més “al poble” o demostren una valentia que altres no han gosat mostrar. Altres, simplement, actuen més per desconeixement i ignorància , que no pas per altres causes.

Aquesta introducció ve a tomb d’algunes converses tingudes amb alguns tècnics i funcionaris de l’ajuntament de Barcelona, a l’entorn de com es mouen a nivell institucional, els actuals membres de l’equip de govern. Per raons dels càrrecs que he tingut, n’he conegut a molts, i amb alguns d’ells, continuem tenint contactes esporàdics, que em permeten estar ben informat, en multitud de temes.

Tots els qui estem en càrrecs de responsabilitat, sabem com d’important és la primera impressió que causes en la persones que reps, en una negociació, en un acte o en un fòrum. I si en temps del president Terradellas, la corbata era obligatòria, ara podem fer un cert retoc en el vestuari, i deixar-la a casa, però d’aquí a passar a altres extrems hi ha un abisme.

I és que m’han explicat algunes imatges que mostren , a bastament el que vull dir. Un ajuntament gran i rellevant com el de Barcelona, rep cada dia o cada setmana, delegacions d’arreu del món, sigui per temes de negocis, sigui per temes institucionals, culturals, socials, etc. En alguns d’aquests casos, arriba la delegació en una flamant limusina, i al cap de poc, veuen arribar un personatge en bicicleta, suat i despentinat, ...que resulta ser el Regidor , amb el qual s’han d’entrevistar.

Tenim ja una primera impressió, una mica xocant, no per arribar en bicicleta, sinó per alguns altres detalls que se’n desprenen, tot seguit. Perfum de suor, a la sala de reunions, acompanyat d’un vestuari , sovint extravagant, i una displicència en el tracte i debat, molt allunyat dels vells temps dels alcaldes, Serra, Maragall, Clos , Hereu o Trías.  No sabrem mai quants negocis fallits, quantes propostes fracassades, ni quantes perspectives abandonades, per causes com aquesta, però la Marca Barcelona, està en hores baixes. Per aquesta i moltes altres causes.

Imatges i comportaments semblants, els hem vist en el Parlament, en una mostra clara que la davallada continua, de la mà del nou president, continuador d’unes maneres de la presidenta Forcadell, que mai havíem vist en la principal institució catalana. Si volem recuperar la Marca Barcelona, i el país de seny, que havíem tingut, cal emprendre canvis radicals, en els comportaments i dedicacions . En un dia com avui, torno a envejar la política basca. Com de diferent serien les coses si haguéssim copiat la seva estratègia, en el fons i les formes.