Friday, April 20, 2018
EXCÉS D'ADMINISTRACIONS - art. Diari de Terrassa
EXCÉS
D’ADMINISTRACIONS.
Dels meus set anys a Suïssa, conservo l’admiració per la senzillesa i
proximitat de les administracions, totes elles presidides per l’austeritat i l’eficàcia,
de manera que han aconseguit uns resultats envejables, model a seguir per a
tots els països, amb tendències federalistes.
Aquí, hem construït un Estat autonomista, amb anhels federalistes, per part
del partit socialista, però lluny, encara d’assolir-lo. Fruit d’aquestes mitges
tintes, és l’excés d’administracions que patim, i que fan especialment lents i
costosos, tots els tràmits privats i públics.
Estar al capdavant d’una administració, com la local, suposa tenir en el
cap, quins tràmits i gestions s’han de
fer per cada cas, en concret. La feina no és fàcil, i puc assegurar que
a més a més és molt lenta, i enrevessada d’entendre pels no experts. Si a
Suïssa tenen tres nivells d’administració, molt clars, molt ben definits i
finançats, aquí la realitat és totalment diferent.
En aquests anys de democràcia, hem encaixat noves administracions, sense
suprimir-ne cap, d’aquí l’encariment de l’àmbit públic i sobretot l’increment
de la seva complexitat. Tenim , en primer lloc, l’administració local, representada
pels ajuntaments. En segon lloc, els consells comarcals, immersos en un
entremig entre petits parlaments territorials, i mancomunitats de serveis. En
un tercer lloc, posem-hi les diputacions, com organismes d’ajuda als municipis
i consells comarcals, fonamentals per finançar alguns projectes, en uns moments
en que la Generalitat no en té ni cinc.
I així, arribem a un quart nivell, amb la Generalitat, que ha assumit
moltes competències quan li ha semblat, però no acaba de funcionar com caldria.
Bé, de fet, ara ni així, perquè estem a l’espera de veure si els partits
independentistes es posen d’acord o no, però , en temps normals, de la Generalitat en depenen competències
essencials pel funcionament dels ajuntaments i del país, en general, de manera
que l’agilitat i eficàcia haurien de ser la seva carta de presentació. He de
dir que està molt lluny d’aconseguir-ho. S’ha convertit en una eina farregosa,
poc àgil i altament burocratitzada, amb tendència a una certa prepotència, vers
la resta d’administracions.
I finalment arribem al govern central, amb competències d’alt nivell, però
que afecten poc el dia a dia dels ajuntaments, a no ser dels més grans, quan en
el seu territori hi ha infraestructures, equipaments o serveis que en depenen.
La resta del territori, l’acció del govern central ,és pràcticament nul.la.
El problema principal d’aquest excés d’administracions, és la complexitat
de la feina diària, i la resolució de temes, i és que a la complexitat , s’hi
afegeix la precarietat i la transitorietat de les legislacions vigents. Si a
Suïssa és habitual i normal, legislar per a terminis de vint o trenta anys,
aquí la vida de les lleis és efímera, com en pocs altres llocs del món. Sembla
com si cada Conseller/a d’ensenyament, vulgui passar a la història amb grans
novetats, i grans canvis. El mateix vol fer, el de Territori, del qual depenen
lleis tant vitals com les d’urbanisme, paisatge, vies de comunicacions, etc. O
el d’Agricultura, o el de Medi Ambient, i així tots i cadascun dels membres del
Consell Executiu.
Cosa semblant, volen fer, per la seva banda els membres del govern central,
de manera que als canvis a Catalunya, se’ns hi afegeixen els canvis a nivell
estatal....en una roda diabòlica de canvis constants, i substitucions de
normatives per altres, de manera que quan una ha estat coneguda i adoptada, ha
de ser ja substituïda, o modificada.
Aquesta permanent inestabilitat produeix efectes molt negatius , en els
ciutadans en general, que no entenen com poden haver demanat una llicència
d’activitat, en el mes de gener, i ja no els serveixen els documents recollits,
en el mes de setembre, o per moltes altres gestions i tràmits, en que es fa
voltar a la gent, d’un cantó a l’altre, sense motius degudament justificats.
Es en aquest àmbit d’excessos, en que en el proper mandat municipal,
autonòmic i estatal, s’ha d’emprendre de forma urgent i consensuada , una
simplificació de les administracions per aconseguir agilitat, eficàcia i
austeritat. Ara, estem en el cantó oposat a aquest objectiu.