Joan Roma

                EFECTES SECUNDARIS

La degradació de la convivència ciutadana, la falta de perspectiva política, la creixent inestabilitat, i sobretot la incertesa , respecte el futur immediat, comença a tenir efectes secundaris d’abast incalculable. Posaré dos exemples , molt representatius,  entre molts altres que s’estan produint ,en aquests dies.

La Barcelona World Race, queda suspesa per falta de patrocinadors. Pels qui no sàpiguen ben bé, de què va el tema, diré que és la volta al món en vaixell de vela, per a dos tripulants, fent la ruta BCN – Sidney i retorn. Es a dir, 25.000 milles, per tres oceans, durant 3 mesos , sense descans. Aquesta és una de les principals competicions a vela del món, considerada d’excepcional interès públic, fins el punt de ser considerada una aposta de l’Estat, al costat de totes les institucions catalanes: Ajuntament, Generalitat, Cambra de Comerç, Port de BCN.

Estava tot preparat per dur a terme la quarta edició, quan el Patronat ha decidit la seva suspensió, a la vista de la inquietud provocada per la inseguretat, la falta de govern, i l’ensorrament de la Marca BCN. La pèrdua econòmica, és immensa, però res comparat amb la pèrdua d’imatge per BCN i Catalunya. Haver de suspendre, una competició del més alt nivell, per aquestes causes, és el pitjor símptoma de que s’ha perdut la confiança , en la ciutat i en el país. Hi havia empentes per fer de patrocinador.  Ara , tots han desaparegut. I tots sabem com de fàcil és destruir, i com de difícil és recuperar la confiança.

Imserso, no cobreix les places a Catalunya, per primera vegada en 39 anys. Si l’exemple d’abans era greu, molt més ho és , aquest segon. A dia d’avui, només hi ha contractades un 20 % de les places disponibles de l’Imserso a Catalunya, i es calcula que com a màxim es cobrirà un 50 %. Destins tant envejats i buscats com els de la Costa Brava, han quedat buits, malgrat l’atractiu que sempre havien tingut per espanyols de l’interior.

Recomano llegir alguns diaris regionals, per veure com de mal poden fer les imatges transmeses des de Catalunya o com determinades declaracions ,contra Espanya i els espanyols, son fetes servir per enverinar les relacions entre uns i altres. El resultat, el podem veure en aquest tema concret. Han deixat de venir desenes de milers d’espanyols , en els destins que ofereix l’Imserso arreu del país.

Alguns podran dir que son dos exemples molt ben triats, per exposar una tesis partidista, però que el país va bé, i no s’ensorra. No, el país no s’ensorra, però va de mal en pitjor, i si no hi ha govern d’immediat, la deriva cap a situacions més caòtiques, hi serà. Estem en un impasse massa llarg i massa incert, com per esperar una resolució bona i ràpida. No serveix de res, o de ben poc, curar ferides si el malalt necessita operar-se. Ara, no es pot esperar a veure què passa, fora de les nostres fronteres, o entestar-se en voler fer president qui està imputat per delictes greus. S’hi estigui d’acord o no, la vida continua, i un país no pot estar sense govern, de manera que com més aviat es desencalli la situació, millor per a tothom.

I puc assegurar que podria posar unes quantes dotzenes més d’exemples, com els primers, de temes perduts o a punt de perdre’s ,per culpa de la incertesa i inseguretat que viu el país. Els efectes secundaris son ja prou importants com perquè no es vulguin incrementar.