Thursday, April 12, 2018
EFECTES DEL 155 - art. Diari de Terrassa
EFECTES DEL 155
El passat 1 de
febrer, a primera hora del matí, varem rebre 11 transferències al compte de
l’ajuntament, procedents de la Generalitat de Catalunya. Suposaven la
liquidació de tots els deutes pendents, alguns, corresponents a dos anys
enrere. Per primera vegada, en més de trenta anys, no tenim cap deute pendent
de cobrar de la Generalitat. Un autèntic miracle, una revolució, atribuïble a
un dels efectes del 155.
Pel que vaig
poder comprovar, parlant amb una vintena d’alcaldes, el mateix els havia passat
a tots ells, de manera que sense fer escarafalls, ni pronunciaments públics, es
fregaven les mans per haver pogut cobrar imports , realment rellevants, que la
Generalitat no liquidava, sota les més diverses excuses. De fet, mig any
enrere, la Generalitat devia prop de mil milions, al conjunt d’ajuntaments
catalans. Deutes que, en uns quatre mesos, han estat degudament liquidats,
seguint les ordres del Ministeri d’Hisenda.
No seré jo qui
elogiï l’aplicació del 155, però a la vista dels seus efectes, dona la impressió
que els guanyadors de les eleccions al Parlament del 21 D, no tinguin cap
pressa per liquidar-lo. Van proposant candidats que saben no podran ser elegits
presidents, i mentrestant, va fent via el 155. Per què, aquesta tàctica ? Em
direu mal pensat, però a molts d’ells, ja els hi va bé que sigui l’Estat el qui
faci determinada “feina bruta”. M’explico.
L’enorme deute
acumulat per la Generalitat, que supera els setanta-cinc mil milions, fa
impossible un govern inversor. Es a dir, qui entri a governar, li tocarà” fer
dissabte”, i procurar estalviar en tots els àmbits i sectors, per no acumular
més deute i començar a reduir els interessos a pagar. Per això, calen decisions
molt impopulars, i sobretot molt suïcides a nivell intern dels partits
governants, no en va, durant anys i anys, molts dels organismes i serveis de la
Generalitat, han servit per acollir militants, simpatitzants , amics i parents,
fins engreixar les nòmines de manera insostenible.
Que sigui ara el
govern central, el qui les aprimi, a molts, ja els hi està bé. Amb el 155, més
de dos-cents cinquanta alts càrrecs, han estat destituïts, i la majoria d’ells,
no servien per a gaire res pràctic. S’han eliminat Delegats Territorials,
assessors departamentals, consultors, experts, estudiosos, etc... a més de
liquidar, àmbits sencers com el Diplocat, dedicat a la tasca propagandística ,
a nivell mundial, alhora que acollia personatges curiosos, o permetia premis a
la fidelitat, com la de nomenar “ambaixadora” a Dinamarca i països nòrdics , a
la germana de Pep Guardiola, o col·locava a l’ambaixada d’Alemanya, a Marie
Kapretz, ex regidora d’ERC a Cercs...
En fi, serien
llargs d’explicar els efectes del 155, i si tingués temps, ho faria dedicant-li
un llibre. De totes maneres, ara que apareixen tants llibres, explicant detalls
del procés, animo a algun periodista, a dedicar part del seu temps, a parlar
amb alcaldes, regidors, entitats, empresaris, etc...per saber exactament els
efectes del 155, i sobretot esbrinar si una de les motivacions de la falta de
pressa dels partits independentistes, per tornar a governar, és degut a donar
més temps per fer neteja al 155. Sinó, no s’entén.
De fet, hi ha un
altre efecte, poc grat d’explicar als ciutadans , en general, però hi ha uns
quants milers de funcionaris, sense especials presses per liquidar-lo, a la
vista de que es poden dedicar a la dura feina de resoldre mots creuats, o
sudokus, durant les hores de despatx, a l’espera que tornin a tenir govern
efectiu. Que aquesta manca de govern , suposi tenir milers de llicències
d’activitats, paralitzades, milers de tràmits d’urbanisme, medi ambientals, o
d’altres tipus, sense resoldre, no sembla preocupar en absolut als partits
guanyadors. Ells estan per altres batalles, molt més èpiques i astutes, contra
el govern central i els seus aliats. Algun dia, ja podran pensar en el poble.
Ara tenen altres prioritats, i els efectes del 155, poden continuar. No hi ha
cap pressa per aturar-los. Vaja, almenys això sembla.
# posted by joan roma cunill @ 5:47 AM 
