Friday, April 06, 2018
DESCONCERT TOTAL - art. Regió 7
DESCONCERT TOTAL.
Queden lluny ja,
les darreres eleccions al Parlament, i tot i la majoria independentista
aconseguida, no tenim ni president , ni govern ni el Parlament activitat, tot i
unes poques “perfomances”, més dirigides a fer veure que existeix que no pas a
funcionar com a tal. A què esperen els
partits guanyadors ? Es miren de reüll per no ser el primer en canviar
d’estratègia, i anar per una altra via, radicalment diferent. Volen esgotar les
existències d’èpica i astúcia, abans d’acceptar la realitat.
I la realitat, és
dura, perquè cal acceptar els errors comesos, i en el nostre país, costa molt
d’acceptar les equivocacions i rectificar. El mateix li passa al govern
central, des de temps immemorials, i per això estem com estem. De fet, és la conjunció
d’uns i altres, que fa tant difícil retrobar un mínim de normalitat. La
complerta normalitat costarà , com a mínim, una generació, a ser recuperada.
Ara bé, no podem
tenir tot el país, Catalunya i tot l’Estat, Espanya, en permanent “impasse”
respecte del futur immediat. El govern central creu haver aconseguit una
victòria, que podem qualificar com a “pírrica” perquè no ha resolt en absolut
el problema, i no ha estat ni valent ni intel·ligent com per presentar
propostes àmplies, generoses i valentes, per desencallar el conflicte. També
estan desconcertats, al veure com es reacciona, des de Catalunya.
Mentrestant,
aquí, s’ha obert camí un nou relat improvisat com els altres, mitjançant el
qual el que es pretén és desautoritzar Espanya, fer-la veure com un Estat
repressor, poc dialogant i fins i tot poc democràtic. Tot, per malmetre la
imatge que tenia, pensant que aquesta estratègia pot afavorir la pròpia. Nou
error, després de tants altres comesos, perquè per molt que hi hagi articles ,
imatges, declaracions o altres accions, demostratives de la poca, per no dir nul·la
capacitat de diàleg del govern central, personificat en l’asèptic Rajoy, no
deixa de representar la quarta potència de la UE, i la catorzena mundial. Això,
és el que compta, la resta son imaginacions o desitjos que no afectaran en res,
les decisions internes, a nivell d’Espanya.
Tornant aquí,
viure en desconcert, és uns de les pitjors situacions d’un país i la seva gent
perquè suposa paralitzar multitud de projectes, iniciatives i accions, a
l’espera de sortir de la paràlisis. Ara toca reconèixer els errors comesos,
explicar-los degudament , i retornar a la normalitat d’un país, amb una àmplia
autonomia que ben gestionada, pot donar fruits immensos. Si comparem els deu
anys de Mancomunitat de Catalunya, amb el que hem fet, en els quaranta
d’Autonomia, podem constatar quan d’avenços en tots els camps es poden dur a
terme, si comptem amb un bon govern i un Parlament totalment activat.
Comprenc la
duresa d’haver de reconèixer els errors, però això és valentia, i política
real. Igual de dur és veure persones a la presó, i altres que hi aniran, o
quedaran inhabilitades, però res se’n treu de titllar de venjança l’acció dels
tribunals, o d’un jutge, en concret. Sóc coneixedor de moltes de les interioritats
del procés i dels seus principals protagonistes, i molts d’ells, havien
reconegut en privat, la impossibilitat de que el procés acabés bé, i tanmateix
no varen canviar de rumb, per por a ser titllats de traïdors, sabedors de les
conseqüències per a ells, i pel col·lectiu independentista, del que podia
comportar.
Es comencen a
sentir veus de canviar de rumb, i buscar una sortida a la situació. Es el que
toca fer, com més aviat millor, per tenir govern i reparar part dels danys
causats. El desconcert, produeix tensions i crispacions , amb derivacions molt
negatives per una convivència ja molt malmesa, i per una economia en suspensió.
Pretendre desacreditar l’Estat, en benefici propi, només aconsegueix fer mal
als dos contendents, però no resol el problema, sinó l’enquista una mica més.
Toca passar del desconcert a un nou guió, realista i pactista, capaç de
retornar l’autogovern al país. Alguns ho trobaran una traïció, però, crec que
la majoria ho aprovarem sincerament.
# posted by joan roma cunill @ 11:16 PM 
