Friday, April 13, 2018
COM EN ELS VELLS TEMPS- art. Regió 7
Moltes de les
coses que passen aquests dies, em recorden velles estratègies, d’alguns antics
sindicalistes radicals, dedicats a les grans lluites per aconseguir grans
avenços, que sabien impossibles, però que posaven com objectius ambiciosos, per
no donar la sensació de “tous” i poc agosarats. Es llençaven a la batalla, amb
ardor guerrer, amb la única estratègia i pensament que els treballadors i el
poble, els seguirien .
Quan arribaven
esgotats i derrotats, proposaven reemprendre la lluita per a recuperar els bens
perduts. Exigir readmetre els acomiadats, recuperar les hores perdudes,
mantenir els sous i condicions, i perdonar els expedients oberts. En aquesta
segona fase de la lluita, hi posaven especial èmfasis per a demostrar que la
victòria era possible. Havien de vendre com a èxit, el que havia estat un
complert fracàs. Moltes vegades, el resultat final, suposava pitjors condicions
que les que havien portat a emprendre el camí de la revolta.
Què vull dir amb
això ? Que abans d’iniciar cap batalla, s’ha de saber molt bé amb quines forces
es compten, quins son els reptes i objectius, i quins seran els obstacles a
salvar. L’èpica i l’astúcia, estan molt bé, però només quan s’ha equilibrat
molt bé el camí a seguir, tenint molt present la realitat de la situació.
A dia d’avui, em
dona la sensació que una part de l’independentisme ha creat un “univers paral·lel
“. Soc gran afeccionat a la història i a la ciència ficció, i em dona la
sensació que alguns volen copiar alguns passatges dels relats de ciència – ficció,
pensant fer-los realitat. I no segueixen guions dels grans mestres: Asimov,
Bradbury... no. Més aviat, segueixen guions d’escriptors menors , amb constants
salts en el guió, o contradiccions impròpies d’un de primer nivell . M’explico.
Hi ha una part
dels diputats independentistes, que toquen de peus a terra, i consideren la
situació actual com impròpia d’un país seriós. Creuen arribada l’hora de no fer
més disbarats, i procedir a l’elecció d’un president/a, factible i efectiu, que
formi govern i comenci a reparar els danys causats. Tenen clar que no és hora
de més reptes, ni més batalles estèrils, perquè el país necessita ser governat.
Però, altres,
menys arrelats a la realitat, i més disposats a mostrar èpica de manual, sense
prendre cap risc personal, proposen crear aquest “univers paral·lel” a l’entorn
de l’ex president, creient que el pols a la Justícia i a l’Estat, representat
pel PP, es pot guanyar, i aportarà grans beneficis a Catalunya, i a tots els
catalans, puix que creuen poder parlar en nom de tots nosaltres.
Consideren cada
pas, un pas endavant, sense parar a pensar en els efectes secundaris i danys
col·laterals que causen al conjunt del país, Catalunya, i també a l’Estat. El
dany, és al conjunt, però en res avança el procés independentista. No hi ha
hagut cap avenç, ni cap possibilitat de dur a terme, la independència com
alguns havien proclamat. De fet, podem veure com cap dels grans predicadors i
profetes del procés, està en actiu. Tots han desaparegut, sense donar
explicacions ni justificar els errors comesos.
Torno al
principi. Sincerament crec estar en alguns dels episodis de batalles sindicals,
viscudes vint o trenta anys enrere, en les quals, es tornava al principi,
havent deixat pel camí grans esforços, grans pèrdues i grans sacrificis, sense
haver aconseguit l’objectiu perseguit. Ara i aquí, convindria no repetir
aquelles velles experiències, ni voler crear “universos paral·lels”, en altres
països, creient que des d’allà es pot entendre i governar el nostre país. Prou
complicades estan les coses aquí, com perquè es vulguin portar des de milers de
quilòmetres de distància. I qui cregui que unes determinades decisions
judicials, modifiquen el conjunt, que esperin uns mesos més, per constatar els
estralls produïts. Estem molt lluny del final.