Friday, April 13, 2018

 

COM EN ELS VELLS TEMPS- art. Regió 7


COM EN ELS VELLS TEMPS.
Moltes de les coses que passen aquests dies, em recorden velles estratègies, d’alguns antics sindicalistes radicals, dedicats a les grans lluites per aconseguir grans avenços, que sabien impossibles, però que posaven com objectius ambiciosos, per no donar la sensació de “tous” i poc agosarats. Es llençaven a la batalla, amb ardor guerrer, amb la única estratègia i pensament que els treballadors i el poble, els seguirien .
Quan arribaven esgotats i derrotats, proposaven reemprendre la lluita per a recuperar els bens perduts. Exigir readmetre els acomiadats, recuperar les hores perdudes, mantenir els sous i condicions, i perdonar els expedients oberts. En aquesta segona fase de la lluita, hi posaven especial èmfasis per a demostrar que la victòria era possible. Havien de vendre com a èxit, el que havia estat un complert fracàs. Moltes vegades, el resultat final, suposava pitjors condicions que les que havien portat a emprendre el camí de la revolta.
Què vull dir amb això ? Que abans d’iniciar cap batalla, s’ha de saber molt bé amb quines forces es compten, quins son els reptes i objectius, i quins seran els obstacles a salvar. L’èpica i l’astúcia, estan molt bé, però només quan s’ha equilibrat molt bé el camí a seguir, tenint molt present la realitat de la situació.
A dia d’avui, em dona la sensació que una part de l’independentisme ha creat un “univers paral·lel “. Soc gran afeccionat a la història i a la ciència ficció, i em dona la sensació que alguns volen copiar alguns passatges dels relats de ciència – ficció, pensant fer-los realitat. I no segueixen guions dels grans mestres: Asimov, Bradbury... no. Més aviat, segueixen guions d’escriptors menors , amb constants salts en el guió, o contradiccions impròpies d’un de primer nivell . M’explico.
Hi ha una part dels diputats independentistes, que toquen de peus a terra, i consideren la situació actual com impròpia d’un país seriós. Creuen arribada l’hora de no fer més disbarats, i procedir a l’elecció d’un president/a, factible i efectiu, que formi govern i comenci a reparar els danys causats. Tenen clar que no és hora de més reptes, ni més batalles estèrils, perquè el país necessita ser governat.
Però, altres, menys arrelats a la realitat, i més disposats a mostrar èpica de manual, sense prendre cap risc personal, proposen crear aquest “univers paral·lel” a l’entorn de l’ex president, creient que el pols a la Justícia i a l’Estat, representat pel PP, es pot guanyar, i aportarà grans beneficis a Catalunya, i a tots els catalans, puix que creuen poder parlar en nom de tots nosaltres.
Consideren cada pas, un pas endavant, sense parar a pensar en els efectes secundaris i danys col·laterals que causen al conjunt del país, Catalunya, i també a l’Estat. El dany, és al conjunt, però en res avança el procés independentista. No hi ha hagut cap avenç, ni cap possibilitat de dur a terme, la independència com alguns havien proclamat. De fet, podem veure com cap dels grans predicadors i profetes del procés, està en actiu. Tots han desaparegut, sense donar explicacions ni justificar els errors comesos.
Torno al principi. Sincerament crec estar en alguns dels episodis de batalles sindicals, viscudes vint o trenta anys enrere, en les quals, es tornava al principi, havent deixat pel camí grans esforços, grans pèrdues i grans sacrificis, sense haver aconseguit l’objectiu perseguit. Ara i aquí, convindria no repetir aquelles velles experiències, ni voler crear “universos paral·lels”, en altres països, creient que des d’allà es pot entendre i governar el nostre país. Prou complicades estan les coses aquí, com perquè es vulguin portar des de milers de quilòmetres de distància. I qui cregui que unes determinades decisions judicials, modifiquen el conjunt, que esperin uns mesos més, per constatar els estralls produïts. Estem molt lluny del final.






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?