Joan Roma

AL RACÓ I SENSE UNIFORME.

En aquesta batalla per veure qui va més lluny, qui la diu més grossa, i qui fa proclames més enceses, contra tot el que representa Espanya, tenim un nou conflicte a Girona, contra la presència de l’exèrcit, en un saló del jovent. Ja en el passat, hi hagué una altra batalla, en motiu del saló de l’ensenyament, calcat del de Barcelona, en que l’equip de govern es negà a acollir un estand de l’exèrcit ,per explicar les sortides laborals que ofereix.

Ara, a Girona, emparada la presència per una resolució judicial, volen portar la presència militar al racó més arraconat de la fira, amb el personal , sense uniforme, no fos cas que atragués la vista i la presència dels visitants i tirés per terra, l’estratègia de foragitar tot el que faci olor a militar.

Es curiós aquest entestament dels equips de govern de Barcelona i Girona, contra els militars, pel que té de contradictori amb l’impuls al procés independentista, el qual contemplava la creació d’un exèrcit català. No sabem si estan contra tots els uniformes, o només contra alguns, en funció del color o la procedència . Aquí, els experts, contemplaven la creació d’un exèrcit, format per 30.000 efectius, de terra, mar i aire. No sabem, perquè no ho explicaven, d’on pensaven treure tota aquesta gent, si al mateix temps, no volen que ningú s’hi apunti ¡¡¡¡

Les contradiccions son tant evidents i constants que ja no ve d’aquí, una més. Per això, ningú s’ha estranyat d’aquesta nova polèmica a Girona, i l’han assumit com un postureig més de l’alcaldessa que té ganes de sortir, tot sovint, en els mitjans de comunicació. A falta d’acció de govern, res millor que anar donant voltes sobre el mateix tema.

No es donen compte del valor de l’exèrcit en el mon actual, i el gran nombre d’ofertes de treball que proporciona. A més, el seu concepte, encara és el d’abans, que res té a veure amb la realitat. No existeix un exèrcit, ofensiu, sinó defensiu, ple de llocs de treball de les més variades i avançades tecnologies, amb capacitat d’anar en missions de pau, a terres llunyanes, i amb grans possibilitats de progressar a nivell personal i professional.

A més, cap nació amb estat o sense, es pot plantejar exercir un paper en el món actual, sense, alhora col·laborar en la seguretat pròpia i la col·lectiva. Estem immersos, en la part occidental del món, de bracet amb els EUA, i l’OTAN, sense els quals cap garantia d’independència seria possible, en un món constituït per blocs. Així, doncs, la posició d’aquests dos municipis, entorpeix les possibilitats dels joves d’accedir a carreres universitàries o a oficis diversos, encaixats en les forces armades. Voler prohibir la presència, o exigir, l’absència d’uniformes, produeix una sorpresa majúscula.

Sorpresa contradictòria, amb altres manifestacions, a favor de la presència militar, quan apareixen rumors de tancament de casernes o instal·lacions militars properes, que poden significar la pèrdua de personal i els beneficis econòmics que comporten. Postureig, de vida curta i populista, destinada a alimentar les passions més baixes dels fanàtics habituals. Portem massa temps, en posicionaments com aquest, que duraran mentre duri el populisme , més encegat. Tot té un principi i un final, i aventuro que no en tenim per massa temps més.