Sunday, March 25, 2018
XOC DE TRENS ? - art. Nació Digital Solsona
XOC DE TRENS ?
En aquestes mateixes pàgines de Nació Digital, vaig exposar fa mesos, el
perquè del fals concepte de “xoc de trens”, entre Catalunya i Espanya, en el
marc del procés independentista. La desproporció de forces és tant enorme, que
era impensable parlar d’un xoc de trens. Més aviat parlava d’un xoc ,entre un
tràiler i un 600.
Quan parlo de forces, no em refereixo a forces de seguretat, ni militars,
no. Em refereixo a les eines que dona a cadascú l’estat de dret, i al fet
d’estar dintre de la UE, on determinades conductes i accions, queden fora de
tota cobertura legal.
No hi havia cap possibilitat d’èxit en la fugida endavant , protagonitzada
pels partits independentistes, degut a errors incomprensibles en els
plantejaments i estratègies adoptades. Quan es repassen les accions i
actuacions dutes a terme, s’arriba a la conclusió que varen ser dissenyades per
somiadors, aventurers i polítics inexperts. Només així es poden entendre els
canvis constants de guió, o la creença d’una realitat europea i internacional, totalment
inexistents.
Varem ser molts els que avisàvem del mal camí emprès i de la impossibilitat
d’arribar a port. Quan un vaixell perd la brúixola , té el timó espatllat, i el
timoner no sap cap on anar, és impossible arribar al destí volgut. Doncs bé, estem
en el pitjor dels escenaris. Acaben de detenir l’ex president Puigdemont a
Alemanya, i tot fa pensar en la detenció de la resta d’ex membres de l’anterior
govern, en els països on s’han refugiat.
El predicat xoc de trens, s’ha convertit en el xoc previsible,
desproporcionat en quan a forces d’una banda i una altra. Les presses i les
improvisacions, a més del mal càlcul de forces, han produït aquest resultat. I
el pitjor fou, trencar amb l’estat de dret. Si algú vol fer un pols a algú
altre, ha de procurar carregar-se de raons legals, per evitar caure en el
descrèdit. En el nostre cas, els partits independentistes no van voler seguir
els exemples escocès i quebequès, en el sentit de respectar la legalitat
vigent.
Aquí, l’excusa de tenir un govern central poc dialogant, prepotent, i
clarament centralista, va justificar trencar amb l’estat de dret. Greu error,
perquè es van perdre moltes de les raons que donaven força al moviment. Totes
les idees es poden defensar en democràcia, però sense voler-les imposar per
vies no democràtiques. I aquí es varen voler imposar lleis, vulnerant les lleis
fonamentals, contingudes en la Constitució i l’Estatut.
Aquest va ser l’immens error dels partits independentistes, perquè els va
fer sortir de les vies de la democràcia, per entrar en la il·legalitat i la
imposició de normes, sense el degut aval de les urnes. Vull recordar que com a
Diputat, vaig participar en el debat i votació del Reglament del Parlament, a
més de l’actual Estatut. Per acord entre tots els grups parlamentaris, varem
pactar que qualsevol modificació de les normes, hauria de comptar amb els dos
terços de la Cambra Catalana. Es a dir, fan falta 90 diputats, per modificar
les regles de joc, i no ho poden fer ni 72 diputats ni 70. Han de ser 90,
perquè així ho varem establir tots els diputats del Parlament.
I els dies 6 i 7 de setembre de l’any passat, aquest acord català, sense
cap intervenció de Madrid es va vulnerar. Greu error, perquè es va entrar en la
il·legalitat , i d’aquí, cap a noves il·legalitats, tombades per resolucions
del Tribunal Constitucional. La resta ho sabem: desobediència, prevaricació,
malversació, possible sedició o rebel·lió. Una bola de neu, que en pocs mesos
va créixer, sense ànims, valentia o seny per aturar-la, i retornar a la legalitat.
Estem en un moment de gran fragilitat . Ara és quan la situació requereix
l’esforç i la saviesa de persones valentes i prudents, que sàpiguen gestionar
la crisis, com per portar-la a bon port. Ens cal elegir president/a, formar
govern, i obrir una nova etapa, allunyats de les aventures i decidits a
normalitzar el país. Per fer-ho, dosis immenses de seny aquí i allà. Tots anem
en el mateix vaixell.