Monday, March 05, 2018
VALORACIÓ CURTA I MESQUINA - art. El 9 Nou
VALORACIÓ CURTA I
MESQUINA.
En el nostre país, hi ha hagut un munt de persones i personatges , entrats
en política, als quals ha costat molt sortir-ne i sobretot fer-ho, sense mirar
gaire el passat. Estem on estem, degut al gran nombre de mediocritats que varen
estar o encara estan en política, sense estar preparats, ni tenir prou bagatge per ocupar càrrecs de
responsabilitat . Ho he dit mantes vegades, que molts d’ells , a la vida
privada no haguessin passat de contramestres de fàbriques mitjanes, i en canvi,
varen assumir responsabilitats per les quals no estaven preparats. Així, estem,
tant aquí a Catalunya, com a nivell d’Espanya. El que n’hem dit i encara en
diem, classe política ,no ha estat a l’alçada ,dels reptes ni de les
circumstàncies.
Perquè, aquesta introducció ? M’ha vingut al cap després de llegir
l’article del passat dia 16/2/18, en aquestes pàgines del 9Nou, de la mà
d’Enric Castellnou, exdiputat del Parlament per CDC. Sota el títol de “...o
m’has de menester”, buscava la manera de menysprear el pacte entre el PSC i
Units per Avançar i deixava clara la mala baba ,contra Ramon Espadaler, antic
company d’escó en el Parlament. Es curiosa aquesta fixació d’ara, però la vàrem
viure i patir, en temps de CiU, quan els pactes entre els dos partits de
govern, grinyolaven constantment i es dedicaven floretes, amb una mala llet
considerable. Pel que sembla, aquest antic diputat, manté la fidelitat a
aquells vells temps. Allà ell.
El que vull aprofitar del seu escrit, és mostrar com de curta i mesquina és
la seva valoració respecte el pacte PSC – Units per Avançar. El PSC compleix,
aquest any, 40 anys de vida. Son molts, son pocs ? Depèn. Però en els temps que
corren dona la impressió d’una eternitat. En aquest temps, hem vist
desaparèixer el partit del Sr. Castellnou ( Convergència), enterrada en un munt
de corrupció i males pràctiques. I no és descartable, un nou funeral del partit
substitut, el PDECAT, segons com vagin els propers temps. També , en aquest
temps ha desaparegut, Unió. Fa anys, va deixar d'existir el PSUC, i ja no veiem
per enlloc ICV. Deu n’hi do, en només 40 anys.
Però, és cert ,que el PSC ha passat la crisis dels 40 que tant afecta a
moltes persones, i com no, també pot afectar els partits. En aquest cas, els
anys, els mals resultats, el procés independentista, i alguns aprofitats que
han saltat de partit, per salvar la poltrona, han produït una crisis de la qual
costa sortir-ne, quan els temps son tant convulsos. La realitat és que se
n’està sortint, poc a poc, però de forma segura. Ara bé, per aixecar el vol hi
ha moments clau, en els quals cal prendre decisions valentes, trencadores amb
determinades posicions del passat. I així es va decidir, fa uns mesos, en motiu
de les eleccions al Parlament del 21 D.
Es va creure necessari ampliar el cercle , el nucli , amb aportacions
d’àmbits propers, com son els de centre – dreta, i centre – esquerra. D’aquí el
pacte amb Units per Avançar, i propers pactes i acords amb antics dirigents i
grups d’esquerres, descontents del funcionament de Podem, a Catalunya. El Sr.
Castellnou, creu irrisoris els resultats. Home, el partit socialista va ampliar
amb vuitanta mil, els vots obtinguts en les anteriors eleccions al Parlament.
Mèrit d’Units per Avançar, mèrit de Miquel Iceta, transvasament de vots de
Catalunya en Comú – Podem o de nous electors ?...una mica de tot, amb pèrdues i
guanys molt transversals.
Vaig ser i sóc partidari d’aquesta ampliació de pactes, cap a forces
properes, carregades de seny i honestedat. El Sr. Castellnou, fa referència als
meus elogis ,dedicats al Sr. Espadaler. No son d’ara, per interessos
electorals, son de sempre, com ho varen ser cap a d’altres diputats i ex
consellers que varen saber fer honor al càrrec i no varen caure en la
prepotència de molts d’altres. Els que hem estat o encara estem en política,
valorem molt el saber estar, i el saber comportar-se amb respecte i atenció,
envers els adversaris. Vàrem compartir alguns anys, de Parlament, i vostè era
un ,dels poc propensos als pactes i acords. Com altres, molt reacis a acceptar
culpes i reconèixer errors. Bé , suposo que el pas dels anys, li ha quedat
demostrat que totes les acusacions que havíem fet, durant anys, respecte les
males pràctiques dintre dels governs Pujol, han quedat manifestes. I el seu
partit ja no existeix, perquè serà ?
La bona política és aquella que agrupa bones persones, preparades, i
disposades a treballar pel bé comú. Aquesta és la nostra prioritat i si cal
eixamplar els marges , per encabir-hi persones i àmbits propers, encantats de
fer-ho. Units per Avançar, és un bon soci, i ben aviat en tindrem altres de
nous, procedents d’espais de les esquerres. Tots plegats,
volem aconseguir fer possible sortir del forat on ens han ficat persones i
personatges que busquen més recompensar el seu ego personal, o altres
interessos, que no pas resoldre els reptes de país. En això no ens hi trobaran.
I per cert, encantat de la polèmica creada.
# posted by joan roma cunill @ 11:15 PM 
