Thursday, March 29, 2018
RECUPEREM LA SENYERA - art. el 9 Nou
RECUPEREM LA
SENYERA.
Curiosa
contradicció la que vivim i patim, en relació al nostre símbol més
representatiu i estimat : la senyera. Prohibida durant la llarga nit del
franquisme, amb dures batalles, per la seva recuperació i exhibició, penada amb
dures penes de presó, mostrada amb orgull i solemnitat, una vegada recuperada
la democràcia, l’apartem, l’amaguem o directament la substituïm per una altra
que no representa tot el poble català,
sinó només a una de les parts: l’estelada en versió blava o vermella.
Quedarien parats,
bocabadats i indignats, els nostres avantpassats, a la vista d’aquest
menyspreu, envers el símbol que ens unia i ens representava. I molt més,
aquells milers d’activistes i patriotes de la causa que aprofitaven qualsevol
esdeveniment per a treure-la dels amagatalls per exhibir-la, amb greu perill ,
per a la seva integritat física i
professional.
Davant aquesta
contradicció, algun dirigent independentista, em va explicar que retirarien les
estelades, i recuperarien la senyera, una vegada assolida la independència.
Havien decidit ???, aquesta estratègia, no sabem qui, d’una manera transitòria,
provisional, durant el temps que durés el procés. Estranya estratègia i
estranya decisió, la de substituir un símbol global , per un de particular,
però el cert és que tenim el territori ple d’estelades, i buit de senyeres.
Arribats en el
punt on estem, no sé si els protagonistes i impulsors d’aquesta mesura, creuen
haver assolit els objectius buscats. El que sí considero lamentable, és haver
arraconat i amagat el nostre símbol nacional, i seria hora de recuperar-lo per
retornar-lo al lloc que li correspon.
En aquest llarg procés que hem viscut, hi ha hagut grans contradiccions amb el que sempre havia
defensat el catalanisme polític, social i cultural. La decisió d’uns pocs, ha
estat acceptada silenciosa i covardament per molts, amb considerables danys al
patrimoni comú de tots els catalans.
S’ha caigut en la
trampa , típica dels populismes, de qui no està amb mi, està en contra meva, i
si els primers son els que reparteixen el carnet de bon o mal català, se’ls hi
permeten accions que mai s’haguessin hagut de permetre.
Els edificis
públics, els espais comuns, no han de ser patrimoni d’uns pocs, sinó de tots.
Es per aquest motiu que hi ha reglamentat els símbols que poden estar-hi, amb
el degut respecte per a tots ells. No és de rebut demanar respecte pels propis,
i menystenir els dels altres, perquè no es pot construir res, des de la divisió
i el sectarisme. Aquest ha estat un dels grans errors dels partits
independentistes, volent imposar uns símbols, unes maneres, unes decisions i
fins i tot un trencament de les regles de convivència, sota el criteri que els
seus arguments havien de passar per damunt dels dels altres.
Així hem arribat
on estem. Un país, exemple de progrés i qualitat de vida, ha perdut el prestigi
guanyat al llarg de molts i molts anys, i ens hem ficat en un forat de difícil
sortida. Alguns prepotents i il·luminats, es varen creure portadors de la
veritat única i indiscutible que podien imposar, malgrat no disposar d’una
majoria social que les recolzés, ni unes lleis que les sustentés. L’aventura no
podia acabar bé, i el fracàs estava més que anunciat des del principi.
Som a temps de
recomposar els danys causats, acceptant els errors comesos, i refent els ponts
trencats. I una bona manera de començar una nova etapa, seria recuperant els
símbols que sempre ens han representat i pels quals sempre hem lluitat.
Recuperem la senyera, posem-la en tots els espais públics i comuns, i qui cregui
que vol continuar amb “la seva”, que la posi en els seus espais particulars.
Respecte per les idees particulars, però compliment estricte de la llei de
tots. Aquest és el principi fonamental que sustenta un país democràtic.
# posted by joan roma cunill @ 12:16 AM 
