Friday, March 16, 2018
PROCÉS MORT, CONFLICTE VIU - art. Regió 7
Fa pocs dies, Carles Puigdemont, es
preguntava “pot un jutge, ignorar el vot de dos milions de catalans ?” Doncs,
sí. Es més, fa una certa vergonya veure el populisme, i la demagògia, en que es
mouen alguns independentistes, a l’hora d’ignorar la trajectòria que ha tingut
el procés. I que un ex president, i ex alcalde, es faci aquesta pregunta, és
que no ha entès, en absolut, els fonaments de la democràcia.
Precisament, en una democràcia, imperfecta
potser, però consolidada, com la nostra, pertoca als jutges i als tribunals,
vetllar pel compliment de la legalitat. Del que en diem, “estat de dret”, i els
tribunals, no solament han de tenir en compte els vots de dos milions de
catalans, sinó els drets, dels set milions i mig que vivim aquí. I amb
nosaltres, els quaranta- sis milions d’espanyols que conformem Espanya, regits
per la Constitució, votada i acceptada com a regla fonamental de convivència, i
garantia dels drets i deures de tots els ciutadans.
Tant senzill com això. Precisament, el
greu error dels promotors del procés independentista, fou ignorar els drets
dels qui no pensaven com ells. En democràcia, es poden defensar totes les
idees, també les de independència, però mai voler-les imposar, trepitjant els
drets dels qui no la veuen possible, o simplement, no la desitgen. Les lleis es
poden canviar, però no imposar. I els dies 6 i 7 de setembre de l’any passat,
es varen voler imposar unes lleis que no tenien cobertura legal, dintre de
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ni dintre de la Constitució. A més, és va
voler fer, vulnerant el Reglament del Parlament. En democràcia, cap il·legalitat
pot esdevenir fonament de dret.
El procés ha mort, però el conflicte és
viu. La pretensió d’una separació unilateral de Catalunya respecte Espanya, va
ser fruit d’una estratègia, desconeixedora de la força d’un estat. I no em
refereixo de la força física, sinó de la legal, com s’ha pogut comprovar. Ara,
alguns volen fer veure la desproporció de la reacció de l’Estat, però era més
que previsible aquesta reacció, i les seves conseqüències. De fet, a tots els
impulsors, se’ls havia explicat quines serien les conseqüències i el més que
previsible resultat. Ara, tothom el pot veure. I sí, hi ha elements per la
controvèrsia, com si hi ha hagut rebel·lió o simple sedició, però els delictes
comesos son de tant gran embalum, com per acabar amb sentències contundents.
I aquí rau, el conflicte i la llarga
trajectòria que viurem. En un moment, en que voldríem retornar, el més aviat
possible a la normalitat, els partits independentistes van promovent accions ,
en la direcció oposada. Allargar la transitorietat, la dependència del 155, la
paràlisis de tota l’administració , a l’espera de nous invents, portarà a viure
aquesta etapa, com la més negativa de la història contemporània. I ben aviat,
es produiran fets que incrementaran el conflicte i la controvèrsia. No menys
d’una trentena de persones seran portades a judici, amb greus càrrecs, com per
acabar amb sentències de presó. I moltes altres, rebran requeriments respecte
d’accions dutes a terme, amb menys gravetat i intensitat, però amb sancions de
diversa consideració. En aquest apartat penso en alcaldes, però també en un bon
nombre de càrrecs de la Generalitat , que varen tenir comportaments, no
ajustats a dret.
Estem, doncs, en un període d’alta tensió,
que obligaria a actuar amb una gran prudència i serenitat, en comptes de forçar
situacions de paràlisis del Parlament, i negativa a recuperar les institucions
perdudes. O simplement congelades, a l’espera de l’aixecament del 155. No reconèixer
els errors, ni veure que el procés va ser un engany, i no té recorregut, és la
pitjor via per no recuperar la normalitat. El procés està mort, però el
conflicte és viu, i més que ho serà si entre tots, no som capaços de recuperar
les institucions i emprendre el llarg camí de la reconciliació en base al
diàleg, la negociació i el pacte. I quan tot hagi acabat, i totes les
sentències, hagin estat emeses, serà hora de pensar en una reconciliació que
pugui passar per peticions d’indults, i reformes constitucionals per encabir
justes reivindicacions, defensades i impulsades per les vies establertes, de
l’estat de dret. Tardarem a veure-ho, però ho aconseguirem.
# posted by joan roma cunill @ 11:45 PM 
