Joan Roma

PRIMERS CAMPAMENTS.

Quan volten pel poble ,els primers nens i nenes amb uniformes d’agrupaments escoltes, sabem que arriba Pasqua. I sí, tenim ja en el municipi, al voltant dels primers tres-cents joves que s’han instal·lat, en els camps preparats per acollir-los durant uns dies, com ve sent habitual, des de fa molts anys.

Saldes i Borredà, son els dos principals llocs de destí , per a molts agrupaments que busquen en el Berguedà, la natura i la tranquil·litat que no tenen, a les seves ciutats. Aquesta presència obliga els ajuntaments a estar preparats per si cal donar un cop de mà, en cas de necessitat. La immensa majoria ve preparada i organitzada, però de tant en tant tenim algun grup que cal avisar sobre els inclemències del temps, i no permetre improvisacions que ens portarien problemes, a tots plegats.

Aquests dies, les temperatures de nit, poden arribar perfectament als tres o quatre graus sota zero, de manera que dormir en tendes de campanya, es converteix en un art de bon material, i perfecte instal·lació. Si a tot plegat, hi afegim alguna tempesta, no és fàcil arribar mullats al poble, cas de fer alguna caminada des del campament.

Per aquest  motiu, sempre tenim a punt les escoles del poble, per si han d’acollir algun grup que no vingui prou preparat, o que es trobi amb algun imprevist de prou entitat, com per justificar l’acolliment. No solament ara per Pasqua, sinó a l’estiu, quan a finals de juny comencin arribar els campaments d’estiu, amb grups de tota mena, que s’aniran rellevant, a raó de cada desena o quinzena de dies.

Com Alcalde, sempre hem donat el màxim de facilitats per a poder venir al poble, perquè ho considero una doble bona inversió. En primer lloc, que el jovent de ciutat conegui la realitat dels petits pobles, és molt positiu, perquè els hi trenca algunes imatges que no coneixien o només coneixien per televisió. En segon lloc, perquè toquen natura cada dia, i aprenen a que pot ser amable i perillosa ,alhora. Poden trobar-se algun estiu, amb tempestes seques, plenes de llamps i trons, com mai havien vist ni somiat, o tempestes de pluja que obliguen a saber com s’han de col·locar les tendes per no quedar xops. També aprenen la prudència necessària, per no fer travesses d’un lloc a un altre, sense planificar i preparar bé el desplaçament, sota el perill de perdre’s o passar nits a l’aire lliure, amb temperatures que res tenen a veure amb les de la ciutat, d’on provenen.

En tercer lloc, hi ha la previsió de futur. Tot infant que ve al poble, segur hi tornarà al cap d’un temps ,curt o d’uns anys. Es una de les millors inversions perquè si cada any, passen pel poble uns dos mil infants, son dues mil veus que parlen del poble i el seu entorn, a parents i amics, que tindran interès en veure personalment, el poble on han estat.

I per evitar males pràctiques, ajuntaments, serveis de joventut del consell comarcal i Generalitat, ens posem d’acord per vigilar i inspeccionar els grups , garantir que tinguin els monitors adequats, i ben formats. En el passat, hem tingut algunes experiències de males pràctiques, en grups esporàdics, plens de bona voluntat, però mancats d’eficàcia, que ha motivat l’increment de vigilància i supervisió. I també, darrerament, s’han eliminat alguns llocs d’acampada que no eren els més adequats per acollir campaments, per la seva proximitat a torrents o rieres, o per no estar prou ben comunicats, cas d’haver d’acudir en casos d’emergència.

Així, doncs, arribats els primers campaments, hem entrat a la primavera, i ben aviat tindrem la segona tongada, amb l’arribada de l’estiu. Per a molts nens i nenes, la primera experiència de contacte directa amb la natura i la vida en un campament. Una bona experiència.