Friday, March 30, 2018
NO ÉS HORA DE RETRETS - art. Regió 7
NO ÉS HORA DE
RETRETS.
No és hora dels
retrets, sinó del retorn a la normalitat, al país. En els darrers anys, s’han
construït dos relats, diametralment oposats, respecte de cap on anar , i
sobretot com anar-hi, fins arribar al dramàtic moment actual.
Els partits
independentistes, varen creure poder tirar endavant, de forma unilateral, el
camí cap a la independència, imaginant una via fàcil, lliure i sense
entrebancs, especialment complicats. Es donava per fet, la paràlisis del govern
central, la inacció dels tribunals, el recolzament de la comunitat europea i
internacional, i no quedava cap altre obstacle que la voluntat popular. Una
voluntat, interpretada com a clarament majoritària, encara que no disposés de
la majoria social, ni de la representació dels dos terços del Parlament ( 90
diputats) indispensables per a poder modificar les normes vigents.
El guió
construït, parlava de manifestacions, concentracions, mocions, ....com a base
per aconseguir la independència. I considerava suficient, la força obtinguda,
en les consultes del 9 N, 1-O, i eleccions al Parlament, com a element
fonamental per tirar endavant, la decisió presa: independència unilateral,
trencant amb l’Estat, i l’estat de dret, figures essencials de preservar, en un
sistema democràtic.
Per l’altre
costat, els constitucionalistes, dintre dels quals m’incloc , considerem
lícites totes les idees, i tots els objectius, sempre i quan es defensin, per
la via de l’estat de dret. Entenent per estat de dret, el conjunt de lleis i
normes que regulen el funcionament del conjunt de l’Estat. No pot haver-hi
democràcia, sense el compliment de les lleis vigents. Lleis que tots els
càrrecs institucionals hem jurat complir i fer complir. Res més senzill, doncs,
que acatar la legislació, agradi o no, fins no sigui canviada. I no és de
rebut, veure com polítics que han jurat les normes fonamentals, es permeten
convertir-se en perjurs, sota el criteri de pensar que només estan obligats a
complir les lleis que els agraden, però no les que els desagraden.
En resum,
d’aquests dos relats, n’ha sortit un país fortament dividit, enfrontat, i
perdut en un laberint d’accions i reaccions de difícil sortida. Podem
quedar-nos, en les discussions i retrets del perquè hem arribat fins aquí, o de
com s’hauria d’haver actuat, anys enrere, o en temps de la Transició. El pas
del temps és inexorable, i no en traurem res de la confrontació estèril. Ara,
és hora de construir un nou relat, diferent dels dos que hem tingut, per trobar
una nova via raonablement satisfactòria.
Hi ha hagut
errors enormes, en el passat, respecte justes reivindicacions que no s’han
tingut en compte. El comportament del govern central, ha estat lluny del que
hauria hagut de tenir, envers les sensibilitats socials, culturals i
històriques dels catalans, però no podem justificar aquests comportaments, amb
la via empresa, de trencament de totes les normes vigents. El traspàs de la via
política, a la via dels tribunals, ens ha portat al lloc on estem ara, amb
greus repercussions personals, polítiques i socials. Per sortir-ne, millor no
mirar al passat, per a construir un present diferent. Un present totalment
respectuós amb la legalitat, començant per elegir president /a, formar govern,
iniciar la legislatura en el Parlament, i construir ponts de diàleg, dintre de
Catalunya i d’aquí, cap en fora.
Per fer-ho,
arribats al punt on estem, res millor que un govern transversal. Un govern amb
presència de partits independentistes i constitucionalistes, per a pactar un
programa de govern pels propers quatre anys. Fugim de la provisionalitat, i
posem les bases per normalitzar el país. Tardarem anys a aconseguir-ho, perquè
hi ha ferides profundes i trencaments difícils de curar, però no queda altre
remei que intentar-ho. No és hora de retrets, és hora de construir.
# posted by joan roma cunill @ 11:00 PM 
