Tuesday, March 27, 2018
LA INCONSCIÈNCIA DELS INCONSCIENTS - art. Blogesfera socialista
Per raons dels càrrecs actuals que ostento, i pels contactes que mantinc,
per càrrecs anteriors, he pogut tenir accés a nombrosa informació sobre tot el
relacionat amb el procés independentista, de manera que ningú s’estranyi de la
duresa i contundència d’algunes de les meves afirmacions, en aquest o altres
articles que publico, en diferents mitjans de comunicació de la Catalunya Central
A ningú agrada veure persones a la presó, a ningú li agrada veure com
persones fugides van sent detingudes, com tampoc a ningú agrada saber, com de
contundents seran les actuacions futures , a nivell judicial, contra persones
que ostenten o han ostentat càrrecs de representació política o funcionarial.
Perquè hem arribat en aquest punt ? Hi ha hagut un cúmul de circumstàncies,
que han portat nombroses persones, amb importants càrrecs de govern, a exercir
les seves funcions, amb ànims messiànics, pensant que representaven “el
sentiment i desig del poble català” i que aquesta representació les alliberava
dels juraments fets, respecte els deures de complir i fer complir els preceptes
constitucionals i estatutaris.
Moguts per aquesta voluntat, creien poder fer el que tenien de fer, per
assolir l’objectiu decidit: la independència de Catalunya, al cost que fos. Es
podia trencar tot, es podia prescindir de tot, com tal s’arribés a l’objectiu
perseguit. Sembla impossible, en persones amb prou coneixement de la realitat,
o amb prou contactes externs com per arribar a aquestes conclusions, però el
cert és que es va iniciar un camí cap al desastre, amb ben poques o nul·les
opcions de reeixir.
I en aquest camí hi ha hagut de tot. Des de persones sinceres, honestes,
voluntarioses, emportades per un sentiment de pertinença a un col·lectiu elegit
per alliberar Catalunya del Madrid diabòlic, etern enemic dels catalans, fins a
d’altres persones que simplement passaven per allà, i varen creure adient
aprofitar la ocasió per treure’n uns bons beneficis, fossin a nivell de càrrecs
ben remunerats, fossin mitjançant contractacions interessants o pensant en un
futur proper, cas de sortir bé, l’experiment, estar ben situats per recollir
beneficis.
De tot i més, hi ha hagut en aquest llarg procés. S’han dut a terme
accions, increïbles, pel que tenen d’inconscients, agosarades o simplement
impensables en un país democràtic. Varen menysprear el govern Rajoy, creguts
que un president tant inepte i tant poc eficient, podia reaccionar de manera
contundent. Varen menysprear el poder de l’Estat, però sobretot varen ignorar
el que comporta trencar amb l’estat de dret, protegit pels alts funcionaris de
l’Estat, i sobretot protegit per un poder judicial, inexorable en la persecució
de delictes, relacionats en posar en perill l’existència del propi Estat que
han jurat defensar.
Tanta ignorància, tanta il·luminació i tanta inconsciència, va produir
moviments insensats que han donat peu a arribar a la situació actual. Conec bé,
els avisos, advertències, consells... donats per juristes de prestigi provat, a
tots els membres del govern català, als membres de la Mesa del Parlament, a alts
càrrecs dels Mossos d’Esquadra, i a càrrecs rellevants dels partits
independentistes. I no solament foren juristes de prestigi els avisadors, sinó
altres polítics catalans , espanyols i d’altres nacionalitats que varen fer
arribar la insensatesa de les accions que portaven a terme o que tenien
previstes.
Atrevir-se a riure de les resolucions i advertiments del Tribunal
Constitucional, contra decisions de la
Mesa del Parlament o del Consell Executiu, és impropi de
persones prudents. En alguns casos, varen rebre 7 ( set) resolucions del TC,
contra actes que volien emprendre, i tanmateix les varen ignorar.
A tots ells, se’ls va avisar i advertir de les greus conseqüències que patirien
si les portaven a terme. No varen fer cas a les advertències i ara pateixen o
patiran l’acció implacable de la justìcia. No parlo de venjança, perquè, no
estic d’acord en acusacions de dependència o sotmetiment dels jutges als
dictats del govern, per cada un que pugui acceptar pressions, n’hi ha 99 que no
les permetrien.
Tampoc em fico en si és correcte o no l’acusació de rebel·lió. A diferència
de molts articulistes i opinadors, no sóc jurista ni pretenc donar lliçons de
dret a ningú. Serà el tribunal, qui ho dictamini, i agradi o no el que
resolgui, ho haurem d’acatar. Tant senzill com això. Però, acabo dient que sap
greu la situació en la que es troben alguns dels protagonistes, però eren
conscients del que feien, i tanmateix varen obviar i menystenir tots els
informes, dictàmens, avisos, consells i perills en els que es ficaven. No poden
al·legar desconeixement ni sorpresa, perquè era evident ,el final que els
esperava.
I convindria tenir present els danys i perjudicis causats a centenars de
milers de persones. De fet, a tot el país i a tot l’Estat. Som milers i milers
els que hem vist trencades amistats de molts anys, els que han patit
desavinences familiars, els que han perdut o perdran lloc de treball, ... algú
pensa en tota aquesta gent ? Algú ha avaluat els greus danys a la convivència,
en un país que era modèl.lic ? Algú creu que la inconsciència dels
inconscients, no ha produït uns danys terribles, que tardaran molts anys a
guarir ? Qui se’n fa responsable ? Ho hem de carregar tot a les espatlles de
Madrid , o hi ha responsables amb noms i cognoms, aquí mateix.
Acabo. Puc assegurar com a militant socialista, que el PSC ha fet tot el
possible per evitar trencaments i derivacions perilloses del procés. No hem
estat nosaltres els impulsors del 155. El 155 es podia haver evitat amb la
convocatòria d’eleccions anticipades, o simplement amb una actuació ,mínimament
prudent dels partits de govern. Estem cansats ja de la sempiterna acusació dels
partits independentistes, contra nosaltres, per imputar les conseqüències del
que han fet ells. Que cadascú assumeixi els propis errors, i sobretot que eviti
la seva repetició.
# posted by joan roma cunill @ 12:49 AM 
