Saturday, March 24, 2018
INSISTIR I PERSISTIR EN EL DESGAVELL, art- Regió 7
INSISTIR I
PERSISTIR EN EL DESGAVELL.
Esgotats ja, tots els adjectius existents i imaginaris, respecte els
tràmits per elegir president i poder formar govern, he decidit substituir
l’article enviat anteriorment, per aquest . En l’anterior, llençat a la paperera,
feia referència a la paràlisis del Parlament de Catalunya, i el dany que causa
a tot el país i la seva gent, el no tenir govern, ni acció parlamentària. Algun dia podrem valorar, en la justa mesura,
els danys causats, però queda clar que son i seran immensos. Els més entestats
i fanatitzats, no els volen reconèixer i traspassen les culpes al govern
central, però la realitat és que mai ningú podia imaginar tantes bestieses, en
tant poc de temps.
Escric aquestes ratlles, abans de saber com ha acabat la convocatòria de
ple, i les vicissituds posteriors, a nivell polític i judicial. Es igual,
perquè la nova iniciativa té tots els números per acabar fatal. Per a alguns,
no ve d’aquí, enfonsar una mica més el prestigi de Catalunya, i amb ell, el
d’Espanya. Creuen que com pitjor les coses vagin, millor per les seves
aspiracions. De fet, tampoc ningú especifica quines son les aspiracions perquè
tot el guió ha quedat destrossat. Encara no s’han donat compte que per molt que
viatgin per l’estranger, per molt que vulguin fer creure que, a Espanya ,no
existeix, l’estat de dret, no hi ha cap possibilitat d’implementar la
república.
Així, doncs, ens hem de preguntar, cap on ens porta aquesta gent ? Tampoc
sé ben bé, qui és aquesta gent ? Qui realment mana a nivell de Junts x Cat ?
Qui a nivell d’ERC ? i qui a nivell de la CUP ? Com és possible que un parell
de persones, noves en política, semblin portar el timó, sense carta de navegar
ni brúixola, vistos els resultats. Com es pot presentar un candidat a president,
sense haver-ho consensuat, amb els tres grups sencers ? I com es poden fer
consultes, per part del President del Parlament, via telefònica, amb una
convocatòria urgent, sense complir amb uns requisits mínims de protocol i
normes establertes ?
Cada vegada tinc més clar, que si s’havia d’aplicar el 155, millor haver-ho
fet el dia 8 de setembre, després de les pitjors sessions parlamentàries ,de la
història de Catalunya. Unes sessions, només vistes en països llunyans, sense
democràcia consolidada, exemple de falta de respecte a les lleis vigents. Ens
haguéssim estalviat els dolorosos efectes del dia 1- O, amb una
desproporcionada i estúpida actuació política i judicial, que tant d’arguments
ha donat a una part dels independentistes. I també s’hagués evitat, arribar a
la situació actual, amb persones empresonades i altres, a l’estranger.
Però, és que a banda de tot el vist, comprovem com es busca empitjorar la
situació, amb constants desafiaments als jutges, tribunals, i a l’estat de
dret. No compartir decisions judicials, és comprensible, jo tampoc comprenc
algunes de les seves decisions, però no per això, hem de trencar amb la
legalitat i emprendre vies totalment il·legals, a més d’il·lògiques . I creure
que darrere de tota decisió judicial hi ha la mà del govern central, és
desconèixer el funcionament de la justícia, per molt que la puguem criticar.
Precisament, quantes més decisions mal destres, políticament parlant, ha
pres el govern central, més exigència de respecte a l’estat de dret, hauria
d’haver-hi hagut a Catalunya. Doncs, no. Han volgut trinxar la legalitat,
sotmetent el Parlament a decisions i actuacions mai vistes ni contemplades en
el Reglament del que ens vàrem dotar els parlamentaris, anys enrere. Havíem
jurat complir i fer complir els preceptes del seu contingut, i veiem com cada
dia que passa, surt algú, justificant saltar-se’l o interpretant-lo al seu
gust. Encara alguns protagonistes no han comprès, ni acceptat la derrota de la
unilateralitat i la impossibilitat de continuar per les vies absurdes que han
emprès. Una bona mostra de viure en una altra realitat, i una demostració clara
que el poble català no els importa realment.