Thursday, March 22, 2018
ESCOLES RURALS, EN PERILL - art.Diari de Terrassa
ESCOLES RURALS,
EN PERILL.
Actualment, hi ha prop de cent escoles, a Catalunya, en perill de
desaparició per manca d’alumnes. Una escola, entra en perill de tancament, quan
no supera els cinc alumnes inscrits. Això, demostra el grau d’envelliment i
desertització d’una gran part del territori català, fins el punt d’esdevenir un
dels grans problemes del país, encara que molts, ara tinguin en el cap, altres
dèries, d’impossible solució i divaguin per l’estranger, a la recerca del poder
perdut.
La crua realitat, és que de nou-cents quaranta-set municipis que té
Catalunya, n’hi ha sis-cents que perden població, des de fa anys, i arribats a
un cert punt de petitesa, la davallada es converteix en irreversible. Vol dir
que per sota dels dos-cents o tres-cents habitants, recuperar forces, i
recuperar habitants és molt, molt difícil, per no dir impossible.
Perquè hem arribat en aquest punt ? Era irremeiable aquest descens ? Com
moltes coses en la vida, no hi ha gairebé res impossible. Ara bé, convé
posar-hi els recursos i esforços necessaris per trencar aquesta tendència. A
diferència del que s’ha fet en altres indrets, aquí, s’ha parlat molt de
reequilibri territorial, de compensació entre territoris, de desenvolupament
rural...però, la realitat , pura i dura, és la que és. La dinàmica segueix el
seu curs, sense polítiques aturadores o compensadores.
Aquí, caldria haver fet, el que va fer Suïssa, en el seu moment, com també
alguns altres països, amb tendències concentradores a les ciutats. Fomentar
l’activitat rural, mitjançant compensacions, a tots els nivells i en tots els
àmbits. No simplement, creant una Direcció General de Desenvolupament Rural,
amb pocs recursos i poques atribucions, sinó amb una autèntica política global
del govern i amb ell, de tots els departaments. Parlo de la Generalitat, com ho
hauria d’haver fet, el govern central.
A tot Espanya, hi ha més de dos mil nuclis urbans, a punt de desaparèixer.
Una situació crítica que aboca una bona part de l’interior del país, a la
complerta desertització amb tot el que significa, d’abandonament de camps i
conreus, falta de protecció del territori, modificacions de paisatges i altres
mals, llargs d’enumerar.
La falta d’oportunitats, porta els joves a marxar, envelleix la població,
molts serveis es van aprimant, fins a desaparèixer, i amb ells, la poca gent
que queda, decideix marxar, o esperar el darrer adéu. En tots aquests pobles,
l’escola, és el símbol de la resistència i la permanència. Un poble es
defineix, per un ajuntament, una escola, un campanar...quan un d’aquests
elements es perd, la pèrdua sol ser irreparable. No s’estranyi ningú dels grans
esforços per superar les dificultats i mantenir els serveis bàsics. Als
anteriors, hem d’afegir-hi el consultori mèdic, la farmàcia, alguna botiga, bar
, restaurant...elements essencials d’activitat econòmica i social.
Fins fa dos anys, la Generalitat no va acceptar una demanda, de molts anys
enrere, com fou la de poder posar un cicle infantil, dintre de les escoles
rurals. Era una manera d’arrelar els més petits, en el poble, evitant haguessin
de marxar, i quedar-se fora del poble. Ara, ho tenim, pagant, els ajuntaments,
però els grans retards, produeixen grans danys, i costa remuntar el temps
perdut. I si una cosa cal dir, és que les escoles rurals, tenen uns avantatges
impossibles d’aconseguir en les de ciutat. Una educació personalitzada,
propera, arrelada al poble i a la gent, sana i saludable, de manera que el
resultat educatiu és esplèndid. Es hora d’atrapar el temps perdut i aconseguir
salvar, quantes més escoles rurals millor, perquè son
fonamentals per evitar la pèrdua de vida en el territori de l’interior del país.
Pocs governs han cregut important el reequilibri territorial, ara en podem
veure les conseqüències.
# posted by joan roma cunill @ 11:42 PM 
