Saturday, March 03, 2018

 

EREM UN PAÍS SERIÓS -art. Regió 7



EREM UN PAÍS SERIÓS.
No retrocediré pas més de cinquanta o seixanta anys, per fer un breu repàs ,del que ha estat la nostra història col·lectiva, per mostrar el prestigi i respecte que havíem obtingut, en la lluita contra el franquisme, en la lluita per les llibertats individuals i col·lectives , per l’europeisme i tot el que significava de modernització, innovació, aposta per la industrialització, investigació, estudis avançats, etc.
Durant molts anys, érem el territori més envejat i respectat d’Espanya, model a seguir per la resta de regions, en el seu trànsit de la dictadura , a la democràcia, i l’entrada en la nova etapa constitucional, no en va, les ànsies d’autogovern es varen encomanar a la resta de territoris de l’Estat. Tota proposta que sorgia d’aquí, era immediatament estudiada i reclamada per la resta, com a via per a millorar, les seves pròpies condicions.
I així vàrem anar avançant, amb alts i baixos, però incrementant cada pocs anys, el volum d’autogovern ,fins assolir les màximes competències, en tota la història contemporània. Ho feia el país, i ho feia, especialment Barcelona, símbol d’innovació i progrés arreu del món, com es va poder veure, en motiu dels JJOO del 92, en que es convertí en l’aparador de tot Catalunya, i amb ella, de tot Espanya.
Encara ara, la ciutat viu d’aquell èxit, malgrat el pèssim govern dels darrers anys, que està destrossant aquella esplèndida imatge. També el país, ha caigut en una dinàmica, plena d’errors, confrontacions i reptes mal portats, que han enfonsat el prestigi del passat recent. Ja ningú es pot imaginar, Catalunya, en el marc dels quatre motors d’Europa ( Rhone – Alpes ( França) – Baden – Wurtemberg ( Alemanya) – Lombardia ( Itàlia) – Catalunya (Espanya). A alguns els va semblar que no n’hi havia prou en ser una Autonomia, amb competències molt semblants a un estat alemany. No, no n’hi havia prou i calia iniciar una fugida endavant, amb deliris de grandesa i una mà al davant i una altra al darrere.
Uns pocs il·luminats, varen considerar prou feble l’estat de dret, així com l’Estat espanyol, com per poder-hi fer front, amb possibilitats d’èxit. Si calia enganyar a la gent, fer-li creure realitats inexistents, contactes internacionals inventats, formules financeres falsejades, ...és podia fer. Es més, era perdonable, perquè es feia a fi de bé. I la fi , justifica els mitjans, i heus aquí com s’empren el camí cap a la subversió de l’estat de dret, i dels principis constitucionals. I la subversió de l’ordre constitucional, és una forma fina, de dir que es va promoure un cop d’estat civil, dut a terme, els dies 6 i 7 de setembre de l’any passat.
Aquelles imatges, varen donar la volta al món, i varen trinxar la imatge de la Catalunya moderna, innovadora, democràtica, mirall del respecte a la legalitat. Després varen sortir altres imatges, sí, igualment negatives, però aquelles destrossaven tot el que s’havia construït l’endemà de deixar la dictadura enrere. I, ara els protagonistes, tornen a mentir, explicant relats que res tenen a veure amb la realitat. Es contradiuen entre ells, o tenen la covardia de fugir per no haver de retre comptes davant la justícia i davant els ciutadans.
I encara hi ha qui ens vol donar lliçons als socialistes sobre humanitarisme, per l’acostament de presos, quan es va avisar, es va advertir, es va exigir el compliment de l’estat de dret, de la democràcia, i el respecte a les lleis catalanes, sense cap efecte. Quan alguns d’ells varen rebre, set requisitòries del TC, sense fer-ne cas, o quan es varen infringir les més elementals regles de la legalitat catalana, a més de l’espanyola . I ens ho demanen persones que han ostentat càrrecs institucionals i no dubten en voler tornar enganyar a la gent, promovent un indecent postureig, de dir que es pot resoldre la seva situació , mitjançant plens municipals , aprovació de mocions, o posant llaços per tot arreu. Es que creuen que els jutges modificaran les seves resolucions, per aquestes accions ? Es que creuen realment el que diuen ? Algú s’imagina variacions en les decisions ja preses, o en les que es prendran en el futur ?
Estem cansats ja de demagògia, i postureig de tot un seguit de persones que volen fer creure son dipositàries de la veritat i la justícia, i no dubten en qualificar els altres, d’allò que ells no tenen. Érem un país seriós, i en un país seriós, s’ha de deixar que les institucions funcionin, es respecti l’estat de dret, i tothom acati l’ordre constitucional del que ens hem dotat. Es el que estem fent, i continuarem fent, en honor als juraments fets, i a les lleis vigents que tots estem obligats a complir i fer complir.






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?