Saturday, March 03, 2018
EREM UN PAÍS SERIÓS -art. Regió 7
EREM UN PAÍS SERIÓS.
No retrocediré pas més de cinquanta o seixanta anys, per fer
un breu repàs ,del que ha estat la nostra història col·lectiva, per mostrar el
prestigi i respecte que havíem obtingut, en la lluita contra el franquisme, en
la lluita per les llibertats individuals i col·lectives , per l’europeisme i
tot el que significava de modernització, innovació, aposta per la
industrialització, investigació, estudis avançats, etc.
Durant molts anys, érem el territori més envejat i respectat
d’Espanya, model a seguir per la resta de regions, en el seu trànsit de la
dictadura , a la democràcia, i l’entrada en la nova etapa constitucional, no en
va, les ànsies d’autogovern es varen encomanar a la resta de territoris de
l’Estat. Tota proposta que sorgia d’aquí, era immediatament estudiada i
reclamada per la resta, com a via per a millorar, les seves pròpies condicions.
I així vàrem anar avançant, amb alts i baixos, però
incrementant cada pocs anys, el volum d’autogovern ,fins assolir les màximes
competències, en tota la història contemporània. Ho feia el país, i ho feia,
especialment Barcelona, símbol d’innovació i progrés arreu del món, com es va poder
veure, en motiu dels JJOO del 92, en que es convertí en l’aparador de tot
Catalunya, i amb ella, de tot Espanya.
Encara ara, la ciutat viu d’aquell èxit, malgrat el pèssim
govern dels darrers anys, que està destrossant aquella esplèndida imatge. També
el país, ha caigut en una dinàmica, plena d’errors, confrontacions i reptes mal
portats, que han enfonsat el prestigi del passat recent. Ja ningú es pot
imaginar, Catalunya, en el marc dels quatre motors d’Europa ( Rhone – Alpes (
França) – Baden – Wurtemberg ( Alemanya) – Lombardia ( Itàlia) – Catalunya
(Espanya). A alguns els va semblar que no n’hi havia prou en ser una Autonomia,
amb competències molt semblants a un estat alemany. No, no n’hi havia prou i
calia iniciar una fugida endavant, amb deliris de grandesa i una mà al davant i
una altra al darrere.
Uns pocs il·luminats, varen considerar prou feble l’estat de
dret, així com l’Estat espanyol, com per poder-hi fer front, amb possibilitats
d’èxit. Si calia enganyar a la gent, fer-li creure realitats inexistents,
contactes internacionals inventats, formules financeres falsejades, ...és podia
fer. Es més, era perdonable, perquè es feia a fi de bé. I la fi , justifica els
mitjans, i heus aquí com s’empren el camí cap a la subversió de l’estat de
dret, i dels principis constitucionals. I la subversió de l’ordre
constitucional, és una forma fina, de dir que es va promoure un cop d’estat
civil, dut a terme, els dies 6 i 7 de setembre de l’any passat.
Aquelles imatges, varen donar la volta al món, i varen trinxar
la imatge de la Catalunya moderna, innovadora, democràtica, mirall del respecte
a la legalitat. Després varen sortir altres imatges, sí, igualment negatives,
però aquelles destrossaven tot el que s’havia construït l’endemà de deixar la
dictadura enrere. I, ara els protagonistes, tornen a mentir, explicant relats
que res tenen a veure amb la realitat. Es contradiuen entre ells, o tenen la
covardia de fugir per no haver de retre comptes davant la justícia i davant els
ciutadans.
I encara hi ha qui ens vol donar lliçons als socialistes
sobre humanitarisme, per l’acostament de presos, quan es va avisar, es va
advertir, es va exigir el compliment de l’estat de dret, de la democràcia, i el
respecte a les lleis catalanes, sense cap efecte. Quan alguns d’ells varen
rebre, set requisitòries del TC, sense fer-ne cas, o quan es varen infringir
les més elementals regles de la legalitat catalana, a més de l’espanyola . I
ens ho demanen persones que han ostentat càrrecs institucionals i no dubten en
voler tornar enganyar a la gent, promovent un indecent postureig, de dir que es
pot resoldre la seva situació , mitjançant plens municipals , aprovació de
mocions, o posant llaços per tot arreu. Es que creuen que els jutges
modificaran les seves resolucions, per aquestes accions ? Es que creuen
realment el que diuen ? Algú s’imagina variacions en les decisions ja preses, o
en les que es prendran en el futur ?
Estem cansats ja de demagògia, i postureig de tot un seguit
de persones que volen fer creure son dipositàries de la veritat i la justícia,
i no dubten en qualificar els altres, d’allò que ells no tenen. Érem un país
seriós, i en un país seriós, s’ha de deixar que les institucions funcionin, es
respecti l’estat de dret, i tothom acati l’ordre constitucional del que ens hem
dotat. Es el que estem fent, i continuarem fent, en honor als juraments fets, i
a les lleis vigents que tots estem obligats a complir i fer complir.