Thursday, March 08, 2018
ELS EFECTES DE LA INESTABILITAT - art. Nació Digital Solsona
ELS EFECTES DE LA INESTABILITAT.
Mai sabrem ,el cost que suposa la inestabilitat política, en les principals
institucions del país, però les podem imaginar, com a molt elevades. Molt. De
fet, en els països més avançats, democràticament parlant, eviten la
inestabilitat, mitjançant formules diverses, començant per la de buscar pactes,
a qualsevol preu, o gairebé. Ho acabem de veure a Alemanya, després de 5 mesos
de les eleccions. Finalment, la Gran Coalició. I és que el país ,més poderós de
la UE, no podia funcionar amb un govern en minoria, sotmès als vaivens dels
altres partits.
Doncs bé, aquí no som capaços d’acostar posicions i sortir de la
inestabilitat, en la qual estem immersos des de fa anys. Comencem per l’ajuntament
de Barcelona, la gran capital, capdavantera durant decennis, per no dir segles,
en matèria industrial, econòmica, cultural, en innovació i exportació, on un
grupet d’11 regidors, han de regir un Consistori format per 41 membres. A qui
se li acut pretendre governar, amb aquesta desproporció ? A cap altra gran
capital, ho podeu mirar i estudiar. Barcelona, ha perdut el nord, i simplement
viu del passat, es dedica a vegetar a l’espera de les eleccions de l’any que
ve, però sense programa de ciutat ni pla de futur.
Si anem a la Generalitat, la inestabilitat es va establir, molts anys
enrere, si bé és va incrementar a partir del dia en que Artur Mas, va voler
levitar i somiar amb una majoria absoluta per prescindir de la dependència del
PP. Gran negoci. Va passar de 62 diputats a 50, i d’aquí cap a la desaparició
de CiU, i cap al desastre en el que estem immersos, ara. En aquest cas concret,
la inestabilitat durant 6 anys seguits, i la falta de perspectiva clara de
futur, ha produït uns danys terribles, a nivell directe, i a nivell indirecte,
perquè ha afectat la credibilitat i prestigi de país. Aquí l’efecte Barcelona i
l’efecte Generalitat, sumen a nivell de desprestigi, amb greus conseqüències de
present i futur. Ja no és que haguem perdut l’EMA ( agència del medicament
europeu) , és que centenars d’indústries han marxat o marxaran, i han frenat
centenars d’altres.
I una inestabilitat semblant la tenim a nivell de govern central. El que
faltava per a completar la piràmide institucional. Un PP ,sotmès cada dia, cada
setmana, a casos de corrupció generalitzada, fa impossible tenir en el cap, el
que cal fer. Afegit, tot plegat, a una composició més aviat mediocre de membres
del govern, produeix efectes negatius, a tots els nivells. I passa quan Espanya
podria jugar un paper de primer ordre a nivell de la UE, i a nivell mundial,
gràcies a la bona sintonia existent amb Amèrica Llatina. A més, les males
formes i la prepotència, el converteix en un adversari , en tots els àmbits i
moments. Ja no només en relació a Catalunya, sinó en relació amb els altres
partits, sectors, o col·lectius. El resultat, és passar el temps, i mirar si
les coses s’arreglen soles, o si els adversaris es desanimen.
Poca gent és conscient de la rellevància de la estabilitat, de poder
planificar, programar, i promoure accions a curt, mig i llarg termini. Aquest
factor és fonamental per donar impuls a tot el país, no solament a les
institucions, sinó a tot el teixit productiu. D’aquí el meu model ideal, el
suís, on viuen amb estabilitat total ,des de fa més de cent anys. Allà, és
normal planificar, a vint i trenta anys vista, amb plena coordinació dels tres
nivells: municipal, cantonal, nacional.
Aquí, es pretén sobreviure, a tranques i barranques, com sigui, fins
arribar a les eleccions, confiant en un resultat miraculós que garanteixi la
continuïtat, a qualsevol preu. Sovint, és millor deixar passar la oportunitat
de governar, abans que fer-ho, en condicions inadequades. Els equilibris i
virgueries “per superar el moment”, son fatals. Ho veiem dia sí, dia també a
Barcelona – capital, on es dona més importància a allargar un carril bici, que
no pas a pensar en el futur del món de la vivenda, la circulació, l’ampliació
de les rondes, o la potenciació del port i aeroport. Si a tot plegat, hi afegim no tenir govern a
la Generalitat i a tenir-un de precari a nivell central, ens podem imaginar com
de diferent seria el moment present, si els tres nivells fossin estables i ben
coordinats. Toca aconseguir-ho a les properes eleccions. Pensem-hi.
# posted by joan roma cunill @ 12:46 AM 
