Tuesday, March 20, 2018
CONTINUA L'EMBOLIC, I EL DELIRI VIATGER- art. Nació Digital Solsona
CONTINUA
L’EMBOLIC I EL DELIRI VIATGER.
Les necessitats del país, i la seva gent, han passat a ser coses
secundàries, i l’important és anar embolicant la troca, i donar peu, a les
ànsies turístiques dels fugitius, a l’estranger. Es increïble, el grau de despropòsits
que es poden acumular amb tant poc de temps, i el grau d’insensatesa que
demostren els capdavanters del principal partit independentista, Junts x Cat,
en les persones d’Eduard Soler i Elsa Artadi. Cada dia que passa, demostren la
total incapacitat per gestionar resultats, i portar la nau ,a port.
I en aquest deliri viatger, creuen sumar punts i trobar complicitats, en
els països visitats, com si fossin portadors de la bona nova, o de noves formes
d’entendre la política. No tenen ni idea de la fortalesa de la democràcia i de
l’estat de dret que impera en aquests països, i de la sensació de ridícul
espantós que produeixen, quan expliquen com varen dur a terme un cop d’estat
civil, en el Parlament de Catalunya els dies 6 i 7 de setembre de l’any passat,
o com de natural troben, carregar-se la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.
Tampoc entenen, la qualificació de covardia, per la fugida a l’estranger,
deixant mig govern , en el país, sotmès als tribunals i a penes de presó, quan
ells gaudeixen dels privilegis d’una vida, envoltada de comoditats i luxe. I no
son conscients de les conseqüències de la fugida, pels qui s’han quedat aquí,
ni pel que representa per a ells, el futur. Un futur, sense retorn possible,
amb greus problemes per a allargar la fugida, quan hagin de renovar carnet
d’identitat i passaport, o quan algun jutge decideixi emprendre accions
judicials, amb ordre de captura, ni que sigui pels temes menors.
Creuen que omplir un local amb un centenar de persones, fa tremolar les
estructures de l’Estat espanyol, i el porten a uns nervis i tremolors, com mai
havien sentit...Santa Innocència, com de fàcil és viure en una altra dimensió,
i quants esforços han de fer, per fer veure que estan treballant per la causa.
Una causa, que comença a tenir esquerdes importants. Ho estem veient en les
noves actituds d’Omnium, o amb les batusses internes a l’ANC. I més greu
encara, amb les clares discrepàncies dintre de Junts x Cat, entre els fidels a
Puigdemont, i els representants del PDECAT,
Com igual d’importants, son les diferències amb ERC, cansada de veure un
espectacle diari, que els deixa en un paper d’actor secundari, de molt mal
portar.
Es fa difícil fer pronòstics, però si dura gaire aquest espectacle, ERC i
PDeCat, potser hauran de pensar en si no els convé arribar a algun acord amb el
PSC i els Comuns, per conformar algun pacte i trencar la via morta en la que es
troben ells, i amb ells, tot el país. L’ex Conseller d’Economia, Mas – Culell,
bon coneixedor de la realitat del país, i especialment de la seva economia, ja
ha deixat clar que les empreses i entitats que han marxat, no tornaran. Hi ha,
doncs, uns danys definitius, però poden augmentar si no s’atura la bogeria
política que vivim, protagonitzada per persones, mediocres que viuen una altra realitat.
I tenir com a prioritat fer mal a l’Estat, en comptes de pensar en el mal
propi, ni en recuperar les institucions, és la millor manera de demostrar que
quan més aviat prescindim d’aquests personatges, millor pel país. A veure si
alguns valents, donen el pas, i aconseguim no fer més shows, ni demostracions
d’estupidesa màxima, i retrobem el seny perdut.
# posted by joan roma cunill @ 2:11 AM 
