Friday, March 16, 2018
AMB BARRETINA O SENSE ? - art. Diari de Terrassa
AMB BARRETINA, O
SENSE ?
Estic totalment en contra, de no permetre compatibilitzar el càrrec
d’Alcalde, amb el de Diputat al Parlament o al Congrés de Diputats. Pel cas, és
igual. M’explico. Qui ha d’elaborar lleis, és important conegui l’àmbit sobre
el qual vol legislar, perquè del contrari, farà un pèssim favor, al sector i al
país.
Personalment, vaig compatibilitzar els càrrecs, d’alcalde i diputat al
Parlament, al llarg de quatre mandats, i deu n’hi do les bestieses que vaig
evitar, molts d’elles en relació a activitats en el món rural, molt desconegut
per a la majoria de parlamentaris.
Faig aquesta introducció, arran de diverses negatives, de les comissions
d’urbanisme, de les províncies de Barcelona i Girona. Les que tinc més a prop i
de les quals me n’assabento de moltes de les seves resolucions.
A falta de treball efectiu i constant, els grups parlamentaris del
Parlament de Catalunya, s’entesten en retocar, modificar o elaborar noves
lleis, sobre temes ja legislats. Això provoca una inflació legislativa, molt
perjudicial, pel funcionament normal del país. Què vull dir ? doncs, que , en
la majoria de països de llarga tradició democràtica, es fan lleis per durar
quinze, vint o trenta anys. Es una bona manera d’ estabilitzar el funcionament
del país.
Aquí, cada vuit o deu anys, es considera apropiat modificar les lleis més
elementals, com és la d’urbanisme, precisament, la que hauria de tenir un més
llarg recorregut, degut a la sensibilitat de les seves conseqüències. Aquesta
permanent provisionalitat, produeix efectes molt negatius i crea una
inseguretat, en totes les accions de particulars i administracions.
Si a tot plegat s’hi suma, el treball legislatiu de persones urbanes, amb
nul coneixement de la problemàtica rural, surten lleis molt perjudicials per a
tot el rere país. Així estem, i així critiquem l’existència d’una legislació
pensada pels urbanites, en detriment del món rural. S’ha planificat Catalunya,
com un sistema de grans ciutats a l’entorn de la gran capital, amb
ramificacions costaneres cap al nord i cap al sud, i un immens territori
interior, perquè faci les funcions de pati del darrere, o jardí interior.
S’ha declarat tot el sòl rústec, com a sol protegit / sagrat, en el qual no
es pot fer res més que mantenir-lo i no tocar-lo. Acabo de tenir coneixement,
de diverses negatives de les comissions
d’urbanisme a renovar cases de pagès, millorar alguns elements externs, o
ampliar dependències annexes. La darrere llei d’urbanisme, acompanyada de
decrets, i interpretacions restrictives, omple d’amargura la gent del
territori, fins el punt de fer
impossible qualsevol tipus d’intervenció.
El legislador sembla buscar la paràlisis de tota intervenció, prohibint
ampliacions, modificacions o modernitzacions de les estructures existents. I
per descomptat, no permet cap nova edificació en la major part del país. Pels qui vivim a pagès, la sensació és
d’estar supeditats als gustos i desitjos de la gent de ciutat, la qual ha
impulsat els diputats a legislar en aquest sentit. Gent que no pensa en les
conseqüències de la desertització , per falta d’oportunitats i que deixarà el
pati de darrere buit i mal cuidat. Al final, sembla que haguem de demanar de
què volen que visquem i si hem de portar barretina, o no .
D’aquí la importància de tenir sempre en el Parlament, un raonable nombre
de diputats, procedents del món rural, per tal que vetllin pel seu present i
futur. Som els primers interessats a no malmetre el nostre entorn, ni
desfigurar paisatges , ni masies ni altres construccions, però el que no
admetem és la paralització de tota acció constructora, modernitzadora, o
reformadora, perquè així s’ha decidit des de despatxos de
ciutat. Al final, haurem de demanar si tenim dret a poder viure, en un
territori , com a ciutadans de segona.
# posted by joan roma cunill @ 1:03 AM 
