Wednesday, February 28, 2018
TOT SIMBÒLIC, MENYS ELS DANYS - art. Nació Digital Solsona
TOT SIMBÒLIC,
MENYS ELS DANYS.
He perdut ja tota esperança de veure valentia, coherència, i assumpció de
responsabilitats, per part dels principals protagonistes del procés
independentista. A la vista de les declaracions i de com son rebudes per bona
part dels independentistes, tot s’accepta, sota el principi de que “tot s’hi
val per no anar a la presó, o per sortir-ne”. Es a dir, no importen les
mentides, dites a l’inici del procés, o al final. Tampoc les falsedats, les
mitges veritats, o les invencions, pures i dures. No hi ha autocrítica, ni
exigència de responsabilitats. Tots els seus autors, continuen batallant, sense
cap mena de vergonya, ni pensar en una digna retirada de la política, per
expiar els pecats comesos, ni que sigui, en una empresa privada.
Tant li fa que l’ex president, Artur Mas, digui que tot va ser simbòlic,
fins i tot que potser es va enganyar una mica, o es va exagerar, però bé, en
cap cas es pensava en dur a terme. Cosa semblant, ha dit l’ex consellera Neus
Munté, o Meritxell Borràs, i, com elles, altres representants de la primera
línia política ,de l’anterior govern de la Generalitat. De
Es tanta la inconsciència que cap d’ells accepta avaluar els danys
produïts. Dient que s’exageren els danys causats, queden ben tranquils. Ara bé,
veurem quan vagin caient sentències contundents, si continuen pensant el
mateix. No hi ha hagut víctimes, però els danys son brutalment elevats.
N’explico alguns, a tall d’exemple.
Fa pocs dies, vaig tenir ocasió de parlar amb un polític de primer nivell,
desplaçat a Brussel·les per intentar salvar l’EMA ( agència europea del
medicament, en anglès). Aquesta agència, ubicada a Gran Bretanya, n’ha de
marxar pel Brexit, i Barcelona tenia tots els números per acollir-la. Era la
favorita, sense cap rival. Doncs bé, el procés, la va deixar fora de combat, i
quan una delegació d’aquí es va desplaçar a Brussel·les per intentar salvar-la,
en cinc minuts van veure que no hi havia res a fer. L’argument: com voleu
acollir l’EMA, si centenars d’empreses marxen de Catalunya ?
El mateix MWC, instal·lat a Barcelona, va rumiant si li convé continuar
aquí, a la vista de la inestabilitat política i dels conflictes, interns i
externs que va contemplant, aquests dies. No hi ha cap seguretat.
Però, a nivell més petit, menys aparatós, anem veient, també en comarques
d’interior com empreses relativament petites, es troben amb problemes per
treure els seus productes, cap altres territoris. Algunes han canviat l’adreça
fiscal per aparèixer com situades en altres indrets, però en conec ja vàries,
que es plantegen marxar. Parlo d’empreses petites i mitjanes, de no més d’una
quinzena de treballadors, però molt importants per pobles petits o mitjans.
Doncs bé, poc a poc, l’idea de marxar va fent forat, a la vista d’un futur
massa incert, per les empreses que necessiten, sobretot seguretat i
estabilitat.
No hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure, o pitjor sord ,aquell que
no vol escoltar el què passa al seu entorn. La realitat sempre s’imposa, i el
cert és que hem perdut poder d’atracció i ens hem convertit en un territori poc
amable, poc atractiu per quedar-se o per implantar noves activitats.
I així estem. Hem passat del simbolisme dels protagonistes del procés , a
la realitat dels danys al país. I com deia fa ben pocs dies, en aquestes
mateixes pàgines, repasseu les vostres relacions familiars i compteu quantes
famílies trencades , quantes amistats perdudes, quants esdeveniments suspesos
per evitar mals majors...i sobretot, com de diferent és el país, a nivell de
relacions i respecte a les idees dels altres. Qui va engegar el procés, no
vinguin ara, a dir que era una broma, perquè els danys son immensos, i ben
reals.
# posted by joan roma cunill @ 11:04 PM 
