Sunday, February 11, 2018
SENSE GOVERN - art. Regió 7
SENSE GOVERN.
Estem immersos, en el pitjor dels escenaris imaginats, i lluny de canvis
radicals, per a normalitzar la situació, es van buscant subterfugis, per
intentar muntatges mai vistos, en cap altre país del món ,ni al llarg de tota
la història. Els protagonistes, no semblen donar-se compte dels greus danys que
produeix no tenir govern efectiu. M’explico.
Portem, gairebé cinc anys de governs provisionals, en el sentit que han
posat per davant la dedicació al procés, en comptes de la tasca diària. Tenir
una administració essencial, amb els principals caps, dedicats a d’altres
coses, suposa un deteriorament brutal en la presa de decisions quotidianes. Qui
cregui que els tècnics, poden fer funcionar una administració, s’equivoca ,
perquè cada dia cal prendre decisions “polítiques”, molt diferents, de les
“tècniques”.
I el deteriorament de determinats àmbits de l’administració, és més que preocupant. Per falta d’espai,
parlaré de dos d’especialment crítics i rellevants: Sanitat i Serveis Socials. Per raons del
càrrec d’alcalde, faig un seguiment d’una desena de persones del poble i de
fora, que pateixen diferents malalties, i veig amb estupor ,el via crucis de
concertació de visites, analítiques, entrades i sortides d’hospital, anul·lacions
d’intervencions quirúrgiques, aplaçaments de visites a especialistes,
contradiccions entre centres hospitalaris....
Parlem, de sanitat, parlem de salut, parlem de l’aspecte principal d’una
persona, d’una família, i de tot el seu entorn. Estem passant d’un àmbit
elogiat i model d’eficàcia, en el passat , a una realitat completament
diferent, a dia d’avui. Estem deteriorant el principal punt de l’estat del
benestar. Paguem per un servei que no és el que mereixem. I estic convençut de
que tots els estimats lectors, podrien aportar exemples, de situacions
inacceptables, que viuen persones properes.
Si anem, a l’àmbit de Serveis Socials, el panorama és tant preocupant com
l’anterior. Amb un afegit que l’empitjora, quan es tracta de persones grans,
amb pocs recursos, i a vegades, amb poca família que li faci costat. Llistes
d’espera immenses, per entrar en residències i centres de dia, amb poques
places concertades, congelades des de fa anys, a l’espera de temps o decisions,
millors.
En quan a la dependència, mesos i mesos d’espera per a aconseguir
avaluacions, i mesos d’espera per a començar a cobrar les prestacions. Ni és
just ni és acceptable.
La resignació, no pot ser la solució, i cal emprendre accions intenses per
canviar el panorama. El primer, és tenir govern, i cadascú pot fer l’esforç de
reclamar al partit que tingui més proper, l’exigència d’acabar amb una
paràlisis que deteriora l’estat del país. No es pot somiar amb reptes inassolibles
quan tenim el dia a dia, en situació crítica. I és que als dos àmbits, aquí
exposats, n’hi podríem afegir uns quants altres d’importants, que no troben
solució, simplement perquè no hi ha qui se n’ocupi.
Podria afegir-hi, la situació que es viu, a nivell municipal. Ho deixaré
per un altre dia, però viure sense govern, produeix una pèrdua d’oportunitats,
a nivell de creació de llocs de treball, immenses, precisament el bé més
preuat, per a poder mantenir l’estat del benestar.
S’han fet unes eleccions, amb uns resultats concrets, toca als elegits,
formar govern ,sense dilacions ni recerca d’objectius impossibles. La falta de
govern passa factura negativa , cada dia que passa.
# posted by joan roma cunill @ 11:03 PM 
