Monday, February 12, 2018
RICA EN PATRIMONI, POBRA EN DINER - art. El 9 Nou
RICA EN
PATRIMONI, POBRA EN DINER.
Conec bé la diòcesis de Vic, i com tantes altres, és rica en patrimoni,
però pobra, en diner. Hi ha gent que li costa entendre aquesta dicotomia, i els
sembla impossible que algú pugui posseir molt patrimoni, i en canvi, tingui poc
diner. Els que s’hi troben, ho saben prou bé, a nivell particular. Quantes
grans finques, amb masies immenses, poden semblar un tresor, i amb prou feines
en treuen per subsistir, i mantenir, amb un mínim d’actuacions, el patrimoni
heretat ?. Renovar la teulada, modernitzar alguns espais, evitar que les
construccions annexes caiguin, pot suposar haver de buscar ingressos de tot
arreu, i , sovint anar a crèdit, amb hipoteques, per molts i molts anys.
Cosa semblant passa a la diòcesis, amb centenars de propietats, que es van
deteriorant amb el pas del temps, de les quals poc fruit econòmic en treu, com
per reinvertir i posar-lo al dia. Farien falta milions d’euros, per adequar
centenars d’esglésies parroquials, rectories, ermites, esglesioles, ...i altres
propietats de diferents tipus i procedències. Em consten les reticències del
Sr. Bisbe, de vendre propietats, provinents de donacions de fidels que les
varen donar al Bisbat o a la Casa
sacerdotal, o a d’altres congregacions o patronats eclesiàstics. Es lògica la
reticència, però , sovint toca prendre decisions dràstiques ,davant els
problemes presents.
He passat per diversos establiments religiosos, i tanmateix, no he
esdevingut anticlerical. En absolut. De petit, vaig fer la ruta: seminari de
Vic, salesians de Ripoll, la salle Manlleu. En uns vaig estar millor que en
altres, però el patrimoni eclesiàstic, ha de ser preservat, protegit i
traspassat a les futures generacions, en les millors condicions possibles.
D’aquí diversos contactes, gestions i acords, entre l’ajuntament que presideixo
i el Bisbat. Sempre ens hem entès, i sempre hem arribat a acords, positius per
ambdues institucions.
Ara bé, l’envelliment progressiu de totes les propietats, obliga a despeses
impossibles de fer-hi front, amb mitjans propis. Ho hem vist, amb La Seu de Manresa, on s’han hagut
de mobilitzar recursos de totes les administracions, per emprendre una
restauració en profunditat. O, ho veiem amb moltes altres esglésies
parroquials, o en monuments repartits per tot el territori, que necessiten
intervencions rellevants, si es vol evitar la seva desaparició.
Ja fa anys, varem trobar una via de participació entre ajuntaments i
Bisbat, amb intervenció de la
Diputació de Barcelona, per aconseguir posar diner públic, a
canvi de convenis de cessió, per vint-i-cinc anys. Aquesta via, és interessant
per quan permet i justifica posar diner públic, en una propietat privada, a
canvi d’un ús obert a tota la ciutadania, per un període que es considera
amortitzada la inversió. Així s’han salvat monuments de gran vàlua històrica i
artística, a la Diòcesis
de Vic, i de fet , en altres de la província de Barcelona.
Considero, però, arribat el moment de donar un pas més, i parlar de la
possibilitat d’adquirir patrimoni, a canvi de noves inversions, en altres
espais. Respectant les lògiques reticències del Bisbat, respecte de
determinades propietats, n’hi ha que podrien ser adquirides pels ajuntaments,
amb clàusules d’ús restringit, com per evitar mals usos d’edificis que han
tingut un caràcter religiós. En primer lloc, n’hi ha que no suposarien grans
problemes, com antigues rectories o locals parroquials. Altres, com esglésies,
fora de servei religiós, son més delicades, però si van a parar a mans
institucionals, es pot garantir un ús respectuós.
Aquesta via permetria traspassar patrimoni a ens municipals o
supramunicipals, generant ingressos que podrien ser destinats a restaurar altre
patrimoni , en actiu. En qualsevol cas, sóc partidari de l’entesa entre uns i
altres, perquè mal servei faríem si entre uns i altres, deixéssim el patrimoni
abandonat. Es massa important, i massa urgent, arribar a bons acords, com per
perdre el temps en discussions bizantines.
# posted by joan roma cunill @ 11:59 PM 
