Joan Roma

NINGÚ ESCOLTA NINGÚ.

Fa més d’un any, vaig comunicar a diferents mitjans de comunicació, la negativa a participar en debats, tertúlies o formats similars, que tinguessin per objecte parlar del procés, dels conflictes Catalunya – Espanya, o qüestions semblants. Les experiències tingudes, i les que he vist o veig constantment, en tots els mitjans de comunicació, suposen que “ningú escolta ningú”.

S’ha aixecat un mur infranquejable entre els partidaris de la independència, i la resta del món, siguin constitucionalistes, o no estiguin adscrits, a cap bloc concret.  La majoria d’independentistes viuen en un món paral·lel, en una altra realitat, i no volen tocar de peus a terra o reconèixer les immenses febleses, mentides i enganys dels protagonistes del procés.

I és que, fins i tot, en el cas d’aportar proves documentades, informacions fidedignes, resultats concrets...no n’hi ha prou. Amb un senzill “no m’ho crec”, “no és cert”, o “ho dieu perquè no accepteu els resultats”, n’hi ha prou per tancar qualsevol tema, i continuar entestats, en la seva posició.

Aquests dies, en aplicació del 155, s’estan descobrint tot un munt de qüestions que havien quedat en l’anonimat, o en la confidencialitat més absoluta. Des de generoses subvencions a empreses digitals, per emetre propaganda del procés, o d’altres temes, fins a càrrecs ben retribuïts, de forma directa o indirecta. Avui mateix, hem conegut que Jordi Sánchez, capdavanter de l’ANC, i ara diputat al Parlament, en presó preventiva, estava cobrant 8.000 euros al mes ( vuit mil) de la Fundació de la Pompeu Fabra.  Ell havia treballat en la Sindicatura de Greuges, al costat del Síndic, Rafel Ribó, però per incompatibilitat amb el càrrec de l’ANC, va renunciar. El que no sabíem és de què vivia. Ara, ja ho sabem.

Cosa similar vàrem descobrir fa poc temps, respecte de l’antic magistrat Santi Vidal, quan va haver de dimitir de Senador , per tot l’escàndol al voltant d’accions il·legals del govern, per tirar endavant el procés. Vàrem saber que a canvi de plegar, havia exigit una compensació de 3.500 euros nets al mes, a càrrec de la Fundació Josep Irla, d’ERC.

Pel que fa el gran factòtum del procés, l’antic magistrat Carles Viver Pi-Sunyer, sempre ha estat molt ben tractat i pagat, a càrrec a les arques públiques.

Altres informacions rebudes, fan referència a la designació de la germana de Pep Guardiola, com a Ambaixadora plenipotenciària de Catalunya a Dinamarca i països nòrdics. Ja cessada, pel 155. A l’igual que la ex regidora d’ERC a Cercs, que ostentava el càrrec d’Ambaixadora a Alemanya....

Amb tot ,però el 155 , no es va atrevir a intervenir els mitjans de comunicació de la Generalitat, i aquesta setmana mateix, han premiat Pilar Rahola, amb un programa propi a TV 3, i a Antoni Bassas, a retornar a Catalunya Radio. Els sous, han de ser de molt primer nivell, en correspondència als favors deguts, però ningú els coneix de cert. En els meus temps de Diputat, vaig intentar saber-los i no me’n vaig sortir. Tampoc, altres diputats. I el mateix em va passar amb les indemnitzacions als tertulians. Que ningú es pensi que els tertulians no cobren, santa innocència. Cobren i alguns per anar a TV3, a Catradio, i si convé al 33, RAC 1, i més...

En resum, i tornant al principi. La majoria d’independentistes son conscients de l’immens sidral en que estan ficats, però les ànsies d’enfrontar-se amb el govern central, i no voler reconèixer el fracàs, els porta a allargar un procés mort, però que deixa un conflicte ,molt viu. Davant aquesta situació, consideren que el millor és no escoltar a ningú i continuar el conflicte, pensant en nous errors que cometrà l’adversari. Ningú escolta ningú, per evitar escoltar-los i haver de reconèixer l’equivocació. Així estem, si bé, pel camí hem conegut interioritats del procés que algun dia, faran repensar els seus seguidors. Serà el moment adequat per a començar a curar ferides i recosir el teixit social.