Wednesday, February 14, 2018
HEROIS , SENSE ÈPICA - art. Nació Digital Solsona
HEROIS, SENSE
ÈPICA.
Costa, a la majoria d’independentistes, per no dir a tots, assumir la
gravetat de les accions dutes a terme, durant el procés, com per merèixer penes
de presó. Parlo dels protagonistes, dels impulsors, dels autèntics responsables
de prendre decisions, tant imprudents, com agosarades, pel que tenien de
trencament de la legalitat vigent. Del que, ras i curt, en diem “estat de
dret”.
El fet de no tenir víctimes, pot donar la sensació d’escassa gravetat, de
les accions dutes a terme, i d’aquí el rebuig i la consideració de “venjança”
de la resposta de l’Estat, en comptes de parlar de Justícia. En aquest debat
estem, des de fa uns mesos, sobretot arran de l’1-O, amb tot el que significà
de repte a l’estat de dret, i resposta, desproporcionada del govern central.
Una estúpida resposta, que va tornar a carregar piles, als partidaris de la
independència, com podem comprovar, cada dia que passa.
Ara bé, arribats en el punt en que estem, la reacció d’uns i altres ha
estat molt diferent, i així seran , també les conseqüències. Es fa estrany,
entronitzar Carles Puigdemont i el grupet d’ex consellers que l’acompanyen en
l’estada a Bèlgica, quan la resta del govern es va quedar aquí i ha enfrontat
les conseqüències de les seves accions. Les paraules no son innocents , i voler
vendre com exili, el que és una fugida de la justícia, no és de rebut. I encara
menys, voler-los comparar amb els autèntics exiliats de la guerra civil, o
d’altres causes, que res tenien a veure, amb la realitat actual.
En els meus anys a Suïssa, vaig conèixer autèntics exiliats. Parlo dels
anys 70, quan tots ells portaven molts anys fora d’Espanya, i havien sofert
tota mena de dificultats i penalitats, per haver lluitat per la democràcia, per
la República
autèntica, no per un pronunciament, fora de l’estat de dret. Cap d’ells havia
estat en hotels de quatre o cinc estrelles, ni havia pogut llogar un palau, com
a residència habitual.
Eren herois anònims, que mantenien la flama de la legalitat perduda, per
culpa d’un aixecament militar. No embrutem ni confonguem uns conceptes, amb uns
altres, de totalment diferents. Siguem fidels a la història, i no deixem
emportar-nos per campanyes amb molta èpica de paper, i poca de realitat.
Em sap greu veure persones empresonades, perquè sempre em porten a pensar
en les famílies i especialment en els fills petits, que alguns tenen, però no
veig en les resolucions judicials, aspectes de venjança, sinó d’aplicació de la
legalitat vigent. He conegut molts jutges, i moltes maneres de funcionar, i en ben
poques ocasions he vist actuacions, de dubtosa objectivitat i professionalitat.
I és que, a vegades, cal conèixer millor la realitat, com per poder jutjar
les conseqüències. Si llegim atentament les declaracions fetes davant el
Magistrat Llarena, comprovarem com de diferents son els comportaments públics,
del que han exposat davant d’ell. Cada dia que passa, constatem com aquells
herois, capaços de desobeir el TC, i altres estaments judicials, o estatals, es
contradiuen manifestant que en realitat tot eren aparences i actuacions de cara
a la galeria, més que accions clares, per dur a terme el guió del procés. La
realitat, però, ha deixat clars els immensos danys produïts, a nivell
institucional, primer, però a continuació a nivell econòmic i social, amb un
país clarament dividit, tensionat i crispat.
Poc a poc, anem veient uns herois sense èpica, amb ganes de quedar bé, i no
tenir més problemes dels que ja han tingut. Poc conscients de la gravetat dels
fets, i poc conscients de la deriva, a la que varen portar tot un país.
Segurament, ara , es donen compte de l’embalum que tot ha pres, i d’aquí,
alguns del profunds canvis que estem veient, per part dels antics protagonistes
o dels nous, que no volen acabar com els anteriors. I també, tots conscients,
de que la fugida i el comportament dels residents a Bèlgica, compliquen la vida
als qui varen tenir la valentia de quedar-se aquí. En això, sí hi ha
diferències clares i contundents. Per això, és incomprensible i impensable,
premiar als fugitius, amb càrrecs que ni es mereixen ni podrien complir.
# posted by joan roma cunill @ 12:21 AM 
