Friday, February 16, 2018
EL MODEL BASC - art. Regió 7
EL MODEL BASC.
No deixo d’envejar, la manera de resoldre els problemes i reptes, en el
País Basc, a diferència de l’embolic en el que estem ficats, aquí a Catalunya.
Ara mateix, estan immersos en una proposta de modificació de l’Estatut, cosa
que em recorda els primers temps del Tripartit, amb Pasqual Maragall,
d’impulsor. Aquí teníem pressa, allà, no. Allà volen sospesar molt bé, les
modificacions, els avenços, les possibilitats reals de millora, sense ficar-se
en conflictes constitucionals, ni reptes impossibles de dur a terme.
Res a veure, en com varem fer les coses aquí, de com les estan fent, allà.
Es cert, que la deriva independentista d’aquí, els serveix d’exemple de per on
no convé anar. Però, la realitat és que han aconseguit un molt ampli consens en
totes les propostes que han posat sobre la taula. Es més, confien en tancar la
ponència, amb un document, capaç d’obtenir una majoria de més dels dos terços.
Aviat, ho comprovarem.
A banda, però d’aquesta negociació, estan a l’espera de tractar amb el govern
central, el possible recolzament a la proposta de pressupostos per aquest any.
Ho volen fer, havent resolt el conflicte català, i d’aquí l’empeny que va posar
el Lendakari, en fer de mediador, per aconseguir la convocatòria d’eleccions
per part de Puigdemont, i evitar, així la posada en marxa del 155. No se’n va
sortir, però l’intent demostra , fins a quin punt, son hàbils a l’hora de
buscar sortides positives pels seus interessos.
I tot indica que si, finalment s’aconsegueix formar govern aquí, es desencallarà
la negociació amb el PNV, i un nou pacte amb el PP, els pot aportar noves
competències, o noves inversions, estratègiques, per continuar avançant en la
modernització del territori i la implantació de noves activitats industrials.
A cada escull que troba el govern central, el PNV, i amb ell, els altres
partits del País Basc, busquen com poden ajudar a resoldre el problema, i al
mateix temps , pescar alguna millora puntual. Han deixat de banda qualsevol
tipus de fugida endavant. L’objectiu ,és aconseguir el màxim sostre d’autonomia
territorial, sense necessitat d’entrar en “terres ignotes”.
No sé si son imaginacions meves, o els desitjos que tinc, en veure resolt
el conflicte nostre, però em fa l’efecte com si a nivell d’ERC, comencin a
voler copiar el model basc. Un model que fa molt d’anys funciona, amb uns
resultats excepcionalment bons. I no és només pel concert econòmic, i el tema
del cupo, sinó per una estratègia intel·ligent, pensada a llarg termini, sense
presses ni conflictes innecessaris.
El resultat, és a la vista de tothom, i d’altra manera aniríem aquí, a casa
nostra, si haguéssim plantejat les coses amb un tarannà similar. En política,
s’ha de saber administrar bé els temps, les ocasions, les conjuntures, i sempre
hi ha un moment adequat per a plantejar temes que no haguessin estat possible,
en altres circumstàncies. Ho hem vist, i ho hem dit, en el passat, quan el PSOE
no tenia majoria absoluta, o quan el PP, tampoc la tenia. Aquells, varen ser
moments clau, sense rèdits suficients. I un de ben recent, fou, a nivell
d’investir Pedro Sánchez. Si els partits catalans, haguessin apostat per fer-lo
president, el conflicte actual, no hagués tingut lloc.
De totes maneres, no vivim del passat, sinó del present. Potser va sent
hora de copiar els passos, estratègies i full de ruta, del govern basc. Fem
president/a, a qui ho pugui ser i en pugui exercir, i anem per feina, mirant de
reüll cap al nord, on les coses els hi van immensament millor.