Thursday, February 15, 2018
DIBA 10 - GENE 2 - artl Diari de Terrassa
DIBA,10 – GENE, 2
No, no és el resultat de cap partit de futbol. Pels no avesats a la nomenclatura
institucional, quan diem Diba, volem dir Diputació de Barcelona, i quan ens
referim a Gene, parlem de Generalitat de Catalunya. El resultat, l’he posat jo
mateix, en funció de la utilitat d’una o altra institució de cara els
ajuntaments, especialment , els més petits, com el que tinc l’honor de
presidir.
He fet un seguiment exhaustiu de Diba, des del primer dia en que els
ajuntaments varen entrar en l’etapa democràtica actual, a l’abril del 79, del
segle passat, i puc afirmar que res seria igual, sense l’existència d’aquesta
institució , pel que fa la modernització, millora i progrés dels 311 municipis
de la província. Ho he pogut fer, perquè és tot el temps que porto de regidor,
els dotze primers anys, i d’alcalde, la resta, fins ara. En total trenta-nou
anys. Perquè ho dic ?
Perquè sempre comparo l’eficàcia de Diba, en comparació amb el feixuc
funcionament de la Gene?. Doncs, per demostrar que quan es vol, es pot
convertir una màquina antiga, en una peça moderna, de gran eficàcia i utilitat.
Els primers anys, de la nova etapa democràtica, en mans del president
Terradellas, per poc temps, seguit de Martí Jusmet, Antoni Dalmau, i sobretot
de Manel Royes ( el president de més llarg recorregut), varen suposar la total transformació
d’una vella institució, en un model d’administració al servei dels ajuntaments,
i dels ciutadans, en general.
Sempre s’havia dit que els socialistes utilitzaven Diba, com a contrapès a
la Gene, i CiU, frenava i posava tants pals a les rodes com podia, per evitar
incrementar el seu poder. De fet, els presidents que seguiren als abans
esmentats, Montilla, Corbacho i Fogué, seguiren les petjades dels seus
predecessors, facilitant als ajuntaments unes ajudes tècniques, econòmiques ,
de col·laboració i participació que han estat fonamentals pel desenvolupament
integral dels municipis. Sort d’aquest contrapès, sense el qual, els
ajuntaments no haguessin assolit el grau d’excel·lència que tenen ara. De fet,
només cal anar a les altres tres províncies, per a constatar l’enorme
desequilibri en infraestructures, equipaments i serveis, de la de Barcelona,
respecte les altres.
Dit això, vull aprofitar aquest espai, per replicar el que sempre s’havia
criticat, en quan a contraposició política de Diba, respecte la Gene. Des de la
Gene, es criticaven els plans i programes de Diba, als ajuntaments, per
considerar feia competència deslleial. Diba no es sotmetia a les directrius de
la Gene, i per tant, CiU ho considerava una mena de traïció. Santa traïció,
dèiem tots els alcaldes, de tots els colors. Què passa ara, en que les dues
institucions estan governades pels dos mateixos partits ? Doncs, que comencem a
anar malament, i més malament anirem, si les coses es
compliquen entre els dos socis de govern: PDECAT i ERC.
Perquè ho dic ? Doncs, perquè durant la llarga etapa socialista, Diba es
dedicava a finançar totes les competències pròpies dels ajuntaments, innovant
constantment, i buscant sempre com resoldre les necessitats més rellevants. Es
cert que moltes vegades entrava en competència amb la Gene, que volia imposar
els seus criteris i sotmetre-la a la seva voluntat. Per sort i per coherència
dels dirigents, no ho va aconseguir, i d’aquí que tots els municipis es
beneficiessin de centenars de milions d’euros.
El que passa ara, és que a falta de diner de la Gene, li toca a Diba, tapar
forats. Si la Gene treu els ajuts a les escoles bressol, ha de sortir Diba, a
posar-hi diner. El mateix ha de fer per escoles de música, per la modernització
de polígons industrials, per algunes carreteres, per camins que haurien de ser
mantinguts amb fons de la Gene, etc, etc. La Gene ha anat reduint tots els
ajuts destinats als ajuntaments, fins a suprimir-ne alguns d’històrics, com el
PUOSC ( pla únic d’obres i serveis de Catalunya).
En resum, ningú s’estranyi d’un resultat tant contundent com el que figura
en el títol. Els qui estem al capdavant de la institució més propera al
ciutadà, veiem la utilitat de cada administració i ens dol, no tenir a la Gene,
un model de funcionament similar al de Diba, oimés quan va tenir la gran
oportunitat de néixer, en molt millors condicions, del que li va tocar fer als
primers governs de la Diputació. Aquí tenim dos models, ben diferents,
fàcilment contrastables, de com es pot governar i ser útil al país. A més, a
ningú, mai, se li ha ocorregut elegir un president de Diba, amb residència a
l’estranger. Puc assegurar que sempre que m’ha fet falta, l’he pogut anar a
visitar a l’actual Palau de la Generalitat, quan aquesta era la seva seu, o a
Rambla Catalunya, on està ubicada ara.
Acabo. Tots havíem somiat en veure la mateixa eficàcia i disponibilitat, en
un lloc i altre. Puc assegurar que no és així, i d’altra manera aniria el país,
si s’hagués copiat el model.