Thursday, February 15, 2018
D'AUTONOMIA A REPÚBLICA, I VICEVERSA - art. Blogesfera socialista
D’AUTONOMIA A
REPÚBLICA ,I VICEVERSA.
Suposo, estimats lectors, que esteu tant cansats, esgotats, avorrits i
indignats, com jo, de donar tantes i tantes voltes a la situació actual del
nostre país. Entenent per país, Catalunya, però iguals sentiments tenim
respecte d’Espanya, on son capaços de crear problemes, en tot lloc i moment.
Estem en mig, de dues realitats, igual de tòxiques i igual de contràries ,a la
més mínima prudència i consciència.
A mesura que anem coneixent les interioritats del procés, ens posem les
mans al cap, de veure com es feien les coses i com s’anaven improvisant sobre
la marxa, temes d’una especial sensibilitat i rellevància. Constatem, igualment, la covardia, i
inconsciència de la majoria de protagonistes del procés, capaços d’encapçalar
grans manifestacions o d’anar a predicar la República per pobles i ciutats, per
acabar declarant davant del Magistrat Pablo Llarena, que res del que deien o
feien, anava seriosament ¡¡¡¡
I no parlo ja de protagonistes secundaris, sinó d’alguns dels més
rellevants com poden ser l’ex jutge Santi Vidal, que demana reincorporar-se a
la feina, o de Viver Pi- Sunyer, el gran factòtum jurídic, que ara apareix com
un simple assessor secundari. Ells, seguits de la resta de càrrecs
institucionals, rebaixen la seva participació ,a poc menys de gent que passava per allà i varen donar quatre consells, o varen explicar
coses que ni sabien ni coneixien.
Penosa imatge i penosa sensació d’inconsciència col·lectiva, amb uns
resultats brutalment negatius pel conjunt del país i de l’estat. No ho oblidem.
I davant determinades informacions, degudament contrastades, em demano com era
possible treballar junts, en el mateix govern, persones capaces d’emprendre la
fugida cap a Bèlgica, sense informar-ne a la resta de companys de govern . Es
el que hem sabut de Puigdemont, respecte de Jonqueras.
O , com és possible, no fer cap trucada a la família de Jonqueras, des de
Bèlgica ? Qui pot entendre, que cada partit, d’un possible futur govern ,vagi
totalment per lliure a l’hora de plantejar propostes, modificar lleis, o
presentar candidat ? Com s’han de sentir els dos milions de votants
independentistes, quan veuen els partits votats, que van perdent el temps en
disquisicions incomprensibles, per a la majoria dels mortals ? Es que no es
donen compte del mal institucional, econòmic i social que estan produint, amb
tanta indecisió i amb tanta tensió?
Però, és que estem recorrent el camí invers al pretès, uns mesos enrere. De
tant prometre la República, hem retrocedit als temps de la pre autonomia, i
ara, el que busquem és recuperar l’autonomia, oblidant la República. De tant
aspirar al tot, ara, ens hem d’acontentar amb el que teníem. I no solament
això. Hem perdut credibilitat i poder d’exigència, davant el govern central i
davant la resta de CCAA. El prestigi que havia tingut Catalunya, feia que en
totes les reunions la seva veu fos escoltada i respectada. Es més, a cada nou
pas que aconseguia donar Catalunya, immediatament era demanat per les altres
autonomies.
Ara, hem quedat en una mena de racó de pensar, a l’espera de si ens posem
d’acord per elegir president i formar govern, per a recuperar el temps perdut.
En comptes d’anar de l’autonomia a la República, estem fent el camí invers. Que
tothom faci un mínim d’autocrítica, per evitar repetir errors passats. Ja seria
hora de tocar de peus a terra, i evitar nous episodis com els viscuts. I
reitero el dit en anteriors escrits. No hi ha hagut víctimes , però sí, milions
de perjudicats, amb uns danys terriblement elevats. Es hora del realisme i de
pensar en el país i la seva gent.
# posted by joan roma cunill @ 1:27 AM 
