Monday, January 29, 2018

 

VOLEM...O, VOLÍEM ACOLLIR ? - Art. Diari de Terrassa


VOLEM...O VOLÍEM ACOLLIR ?
El nostre país, és molt donat a fer realitat la dita popular, “arrencada de cavall, i parada de ruc”, en temes que mereixerien mantenir l’atenció i dedicació durant mesos, molts mesos, i fins i tot anys. M’explico.
Qui no recorda les grans manifestacions i concentracions a favor d’acollir refugiats, a la vista dels estralls de la guerra de Síria, o per les morts en el Mediterrani, conseqüència de la fugida d’altres guerres i de la fam, en múltiples països de l’Africa subsahariana ? Qui no recorda les pancartes i cartells, amb els lemes “volem acollir” ? Les vàrem veure en molts pobles i ciutats catalanes, però també en moltes altres ciutats de tot l’Estat. Perquè ja no en parlem ? Perquè creiem resolt el tema ?
No, el tema no s’ha resolt, en absolut. Molts manifestants trobaven ridícula la xifra de 17.500 refugiats, destinats a ser acollits per Espanya, en un repartiment fet, per les autoritats de la UE. Ens semblaven pocs, a la vista dels centenars de milers, amuntegats en els camps de refugiats de Turquia, Grècia, i altres països de l’Est ,de la UE.
Doncs bé, d’aquests 17.500, a dia d’avui n’hem acollit prop de 2.000, i ben aviat arribarà el tercer contingent, amb un miler més. Jo era un dels que m’imaginava l’acolliment, mitjançant un sistema ben organitzat i coordinat, de manera que tothom qui fos acollit, podria comptar amb una feina i una vivenda. Suposava que l’acceptació per part de l’Estat d’un contingent com aquest, anava lligat a acords amb les grans empreses del país, per repartir-los per tot Espanya , alhora que se’ls garantia feina i refugi.
Mal pensament. Mala suposició. Res de res de tot això. Al final, a mesura que arriben els refugiats, procedents d’arreu del món, es reparteixen per diferents indrets de la Península, mitjançant convenis, amb alguns ONG’s que se’n fan càrrec, durant uns mesos, a l’espera de poder-los introduir en el món laboral. No hi ha acords amb les grans empreses, ni prioritat en proporcionar pisos oficials o pisos cedits per bancs i caixes, ni especials facilitats per integrar-los ràpidament. Es fa el que es pot, com es pot, i allà on es pot.
La meva experiència ve donada per exercir de professor de castellà ,als refugiats acollits per Creu Roja, a Berga. Com voluntari, estic a punt de tancar les classes, al segon contingent, procedent de multitud de països: Ucraïna, Rússia, Geòrgia, Afganistan , Camerun, Guinea – Conakry,...i aviat, se suposa arribarà el tercer contingent. I mentrestant no arriba, costa molt d’integrar els que tenim ja aquí. Trobar feina, és el primer repte, i la primera necessitat, i és molt complicat aconseguir-ho, fins i tot en el cas de persones molt preparades, en diferents àmbits i professions. I sense treball, difícilment es pot trobar una vivenda, per molt que Creu Roja o altres ONG’s hi posin esforços i gestions.
Què toca fer ? Doncs, si es va sortir a demanar acolliment, caldria mantenir el compromís i donar-se d’alta com a socis d’aquestes ONG’s, buscant feina i pis, pels refugiats. Com més gran és la ciutat, semblaria més fàcil poder integrar les persones acollides, i puc assegurar que aquest principi ,no es compleix. Falten braços i facilitats per resoldre l’encaix dels nous vinguts, i queden parats i decebuts ,quan després de superar mil obstacles, arriben a un lloc, on els costa moltíssim d’aconseguir la integració. Estem just al principi de l’acolliment amb poc més del 10% dels que toca rebre. Si aquest petit percentatge costa molt d’acollir que no passarà amb els que vindran després ¡¡¡ Toca assumir les responsabilitats, i sumar esforços per fer possible, iniciar una nova vida aquí, després de totes les penalitats passades en els seus països d’origen i en el camí per sortir-ne. A veure si hi pensem, i sobretot, actuem.







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?