Tuesday, January 23, 2018
SHOWS, RENYITS AMB LA SERIETAT - art. Nació Digital Solsona
SHOWS, RENYITS
AMB LA SERIETAT.
La meva llarga estada a Suïssa, i els nombrosos viatges fets, per diversos
països de la UE, em fan ser més crític amb els esdeveniments viscuts a
Catalunya, en els darrers anys, i sentir autèntica vergonya, perdó, indignació
, pel comportament de l’ex president Puigdemont.
Ara mateix, torni o no torni, ha quedat totalment desqualificat, ja no per
tornar a ser president, sinó per ni tant sols, esdevenir diputat, ni alcalde
d’un municipi petit, petit. Es increïble, la seva trajectòria des que va ocupar
la presidència, de rebot i de forma totalment sorprenent. Potser, hauria fet un
paper mediocre, com alcalde de Girona, però el que ha quedat clar, és que el
rol de president li ha anat immensament gran. No ha tingut present, ni la
serietat ni el paper exemplificant de tot responsable públic. Al contrari, ha
cregut necessari muntar shows mediàtics, cada dos per tres, pensant que així
podia suplir la manca de preparació i eficàcia, al capdavant del govern.
Es creu guanyador de la comparació amb Rajoy, i d’aquí el desig de fer
comparacions, a nivell de coneixement d’idiomes. Promou entrevistes, en
francès, i se’n va a Dinamarca, per a poder demostrar que també parla anglès.
El que digui, és el de menys, i si fa un ridícul espantós, no compta, perquè
ell no ho creu. Es considera tant espavilat que son els altres els que cauen en
contradiccions i desconeixement de la política mundial.
No entén, per desconeixement i ignorància supina, l’immens respecte dels
països democràtics, per les lleis vigents. En cap país de la UE, és imaginable
trobar un càrrec institucional que pugui defensar la vulneració de la
Constitució, com si es tractés d’un paper qualsevol. Un document, a
interpretar, segons les conveniències de cadascú. Per això sol, ja no mereix
cap respecte ni cap atenció
Però, permetre’s comparacions impensables, amb el franquisme, o amb la no
divisió de poders, en un país com Espanya que figura entre els 28, amb més
“democràcia plena” suposa una falsedat, de connotacions inimaginables, en un
polític. Vull recordar el darrer estudi de The Economist, repassant la situació
de 167 països, de tot el món. Espanya figura en el lloc 16, de les democràcies
plenes, al davant d’EUA , en el 17, del Japó i Bèlgica en el 20, de França en
el 24 i de Gran Bretanya, en el 23.
Es evident que hi ha carències, i és evident que tenim un govern central,
clarament millorable, per no dir, decididament inepte, però d’aquí a tirar per
terra l’estat de dret, en el que vivim, hi ha un abisme. Un abisme que Puigdemont
creu poder superar, amb unes gracietes i explicacions que res tenen a veure amb
la realitat. Ell ha creat la seva pròpia realitat i la ven, com si es tractés
de la veritat revelada.
La política, no és show, i menys quan tenim un poble dividit i tensionat,
per culpa d’una deriva independentista, portada a terme, sense serietat ni
respecte, pel que suposava de crisis profunda d’un model de societat que va
costar molt de construir. Els socialistes, varem tenir molt clar quin poble
volíem i com d’important era una escola única, inclusiva, integrada en la
societat. I com d’important era encaixar els nous vinguts, i conformar una
societat única, però diversa i plural. Es que ara, l’hem de dividir entre bons
i mals catalans, en funció de si volen quedar-se o marxar ?
Estem en la recta final del “show” Puigdemont. Està al final del
recorregut, i millor es quedi a Bèlgica, i ens deixi tranquils. Ara i aquí,
toca elegir nou president /a, i conformar nou govern, amb gent nova, no
imputada, i disposada a deixar enrere la unilateralitat que no té cap
possibilitat, ni futur. Respectem els ideals de cadascú, però pensem en el país
i els seus habitants, que no poden estar més temps sense govern estable. Es
hora de viure la realitat i no inventar-se-la.
# posted by joan roma cunill @ 6:24 AM 
