Tuesday, January 02, 2018

 

PASSAR REVISTA, AL MONESTIR DE MONTSERRAT - art. Nació Digital Solsona

PASSAR REVISTA, AL MONESTIR DE MONTSERRAT.
Acaben de sortir , les xifres de visitants dels principals museus i centres d’interès de Catalunya, i Montserrat, se situa en un esplèndid segon lloc, amb 2,7 milions de visitants, per darrera dels pocs més de 3,2 milions de la Sagrada Família. Si fa no fa, és un rànking força similar al d’anys anteriors, amb un Museu Dalí, en tercer lloc, etc.
Acostumo visitar alguns dels principals centres d’interès del país, per gust de recordar anteriors visites, i perquè sempre es descobreixen aspectes nous, si el lloc es mira amb ulls una mica crítics. També hi vaig, per recordar velles polèmiques o velles actuacions , durant els meus anys de diputat en el Parlament, en els quals em vaig ocupar de demanar millores en alguns aspectes, poc cuidats.
Doncs bé, en el dia d’ahir, cap d’any, vaig decidir visitar de nou el Monestir, per comprovar les obres realitzades, el manteniment i el funcionament, en general ,dels equipaments i serveis. No de tots, per falta de temps, però sí d’alguns dels més essencials. Encara recordo algunes peticions fetes, vint anys enrere, que veig no s’han resolt. M’explico.
La primera petició que vaig presentar com a diputat – adscrit a la Catalunya Central, per part del partit socialista, feia referència a un tema no resolt. Es tracta de la mala imatge que donen uns pocs edificis abandonats, a peu de carretera, destartalats, plens de grafits de molt mal gust, i perillosos, perquè en algun moment caurà alguna de les parets. N’he comptat tres, a peu de la carretera de Monistrol de Montserrat, fins el Monestir, però el més espectacular és l’antic hotel a tocar del Monestir de Sant Benet de Montserrat, on viu i treballa una comunitat de monges benedictines, amb hostejaria inclosa.
No entenc, com el Patronat de la Muntanya de Montserrat, no ha aconseguit tirar a terra i netejar l’espai que ocupa aquest edifici, en runes, i un parell d’altres edificis més petits, en llocs no gaire allunyats. Com és possible que en vint o trenta anys, no s’hagi esborrat una imatge com aquesta ? o un perill com aquest ? M’agradaria tenir resposta.
Arribats a l’ampli , i sempre ple, aparcament del Monestir, he de dir que està ben cuidat i mantingut, però amb detalls que cal resoldre, el més aviat possible. Un centre, de relleu mundial com aquest, ha de poder passar revista, per dintre i per fora, i he de dir que per fora, hi ha molta feina fer.  Què vull dir ?
Doncs, que el perímetre del mur de contenció de l’aparcament, o dels miradors, no passen la revista, a ulls d’un amant de la pulcritud i la netedat. Som especialistes, en fer neteja del que més es veu, però oblidem allò que aparentment, es veu menys. L’afluència massiva de visitants, fa que, un petit percentatge es comporti de mala manera, i podem veure papers, plàstics, llaunes, cigarretes, ampolles, etc, escampades per aquests indrets. Ahir vaig poder captar imatges fotogràfiques, d’un bon nombre de trams, bruts.
S’ha fet un bon esforç per col·locar papereres en tots els indrets, si bé, en molt poques, hi ha un annex per deixar-hi les burilles de les cigarretes, de manera que en molts llocs s’acumula un bon gruix de burilles al terra. No costaria gaire d’afegir aquest annex, a la majoria, i no només en unes poques. En resum, convindria contractar una brigada de neteja, d’espais especials, en llocs amb fortes pendents , i fer dissabte, durant un parell de mesos. Aquesta actuació deixaria el Monestir, en ordre de revista , per dintre i per fora.
Dit això, confesso la bona impressió, pel que fa el funcionament de tots els serveis del Monestir, amb bona disciplina i ordre, com per poder compaginar actes religiosos amb visites turístiques. Tot l’espai interior, del conjunt arquitectònic ofereix bones imatges, i bona organització, de manera que es pot recomanar la visita, segurs que mereix la pena. I l’ampliació de les informacions més essencials, a idiomes com el japonès i el rus, s’agraeixen quan comproves que son molts els visitants , procedents d’aquests països. En resum, un notable, amb deures per fer, per millorar nota.










<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?