Joan Roma

NO HAN ENTÈS RES.

A la vista de les declaracions, propostes i moviments d’alguns protagonistes del procés independentista, podem afirmar que molts d’ells no han entès res, del que ha passat ,ni del que pot passar. No han entès ,el gravíssim error comès, de no convocar eleccions i obligar l’Estat a posar en marxa un mecanisme, mai utilitzat, que feia por als mateixos que l’havien de posar en marxa. El famós article 155 era una quimera, una mena de botó nuclear, que s’ha de tenir, per no fer-lo servir. Aquesta era la virtut de la seva existència.

Però, heus aquí, que la insensatesa de Puigdemont i companyia, el va fer activar, i no va passar res del que s’havia anunciat. Ni paralització de l’administració catalana, ni revolució a carrers i places, ni augment de la tensió i crispació...no. En paraules del “virrei” Bermúdez de Castro, ningú va plegar, ningú va torpedinar el funcionament de l’administració catalana, perquè tothom volia cobrar, a final de mes. Fins i tot, els més exaltats independentistes, eren clarament constitucionalistes de 8 a 15 hores, con tal a final de mes, la nòmina arribés puntual en els seus comptes corrents. Molt humà, molt poc èpic, però és el que hi ha.

Ara bé, res tornarà a ser igual que abans del 155. Quan una acció excepcional s’ha fet servir una vegada, pot tornar-se a fer servir, cent vegades. Pequen d’infantilesa, els electes de la llista de Puigdemont, quan imaginen fer possible l’elecció d’un president, fugat, no retornat, i pendent d’entrar a la presó, tant bon punt, entri a Espanya. I encara més infantilesa demostren , quan no imaginen l’empresonament d’un president, retornat. En el supòsit, impensable, per impossible que Puigdemont fos elegit president, residint a Bèlgica, el mateix dia que posés els peus en territori espanyol, seria detingut i posat a disposició de la Justícia. D’això no en dubta ningú, menys ells.

I és que han mitificat el paper històric de la Generalitat, i veuen impossible que el 130 president de la Generalitat pugui tenir la consideració de fugitiu, pendent de retre comptes davant d’un tribunal...espanyol. Impensable. Per tant, ell i els seus acòlits, creuen poder-ho impedir, amb la seva elecció, via telemàtica.

Es dur, haver estat Diputat en el Parlament, i haver d’escoltar com retorcen el Reglament, com intenten de nou vulnerar l’Estatut, com ignoren els dictàmens dels Lletrats, i els dictàmens del Consell Jurídic Assessor...Creuen poder interpretar a la seva manera, tot el que volen dur a la pràctica ,sense veure que qualsevol moviment contrari a la llei , serà portat al TC i suspès, de forma automàtica. Ja no fa por tornar a aplicar el 155, i si algú dels que esperen judici, hi torna, la seva entrada a presó serà automàtica.

Alguns sí han entès la nova situació. Avui mateix, Carles Mundó, ha anunciat la retirada de la política. Ha presentat renúncia a prendre possessió de l’acta de Diputat, i se’n va a fer d’advocat. Una bona manera de dir adéu al seu partit, ERC, sobretot en uns moments que alguns pensaven en ell per a presidir el Parlament o fins i tot per ser candidat a la presidència, si Puigdemont, no pot repetir. Millor marxar que no pas esperar noves astúcies i moments èpics. Ell sí ho ha entès. Com també ho varen entendre alguns ex consellers /es, que han deixat la política, com a via per no tenir nous ensurts, i poder demostrar en el moment del judici que ells / elles ja no poden ni volen, tornar a vulnerar la llei.

Amb tot, queden els de pedra picada que insisteixen en futures trencadisses. El president substitut de l’ANC, encara proclama que el nou govern ha de tirar endavant la República, prendre el comandament dels Mossos i no sé quantes coses més. No ha entès res. No sap que ja res serà com abans, i que la única via per recuperar les institucions catalanes, en plenitud, és el compliment de l’estat de dret. Esperem uns pocs dies, i veurem si tots han entès el nou panorama sorgit del 21 D, o encara han de tastar noves realitats. Aviat ho sabrem.