Joan Roma

MILERS DE JURISTES, EN UN INSTANT.

Arran la diabòlica successió d’estirabots ,per part de Carles Puigdemont i el seu grup de seguidors, han aparegut, en un instant , milers de juristes que dictaminen sobre els passos a seguir, i carreguen contra totes les iniciatives del govern central, TC, Suprem, Lletrats del Parlament, i tot el que es mou al voltant del tema.

A l’igual que tenim en el país milers d’entrenadors de futbol que pontifiquen sobre les alineacions, tàctiques i estratègies de tots els grans partits, tenim ara, similar nombre d’especialistes en dret administratiu, penal i constitucional. No costa gens, assolir el càrrec d’expert, a la vista de l’immens nombre de seriosos juristes que apareixen en multitud de programes de radio, televisió o diaris.

Fent una mica de zàping, cada dia podem escoltar advocats, de nom desconegut, professors sense més títols, ex jutges avorrits o opinadors pagats, com qüestionen les decisions del Magistrat del Suprem, Pablo LLarena, o les dels membres del Tribunal Constitucional. Semblaria com si tots ells, haguessin obtingut els càrrecs, en una tómbola, i no per mèrits acadèmics o en l’exercici de les seves funcions.

Es increïble veure com despotriquen de qualsevol decisió i com la poden apuntar a intromissions del govern central, o a pressions dels partits constitucionalistes, o per interessos ocults, difícils d’especificar. La presumpció d’honestedat, en l’exercici del càrrec, o la plena independència en les decisions, no compten, perquè “ningú” se les creu. No pot ser que hagin decidit una cosa, sense caure en els interessos dels dolents de torn.

Així, doncs, el procés com a tal, ha mort, però continua la deriva nacionalista, per elegir president, sota el mateix caos, en que va discórrer el camí cap una independència que tothom sabia, impossible. Estem tant liats, tant enfangats en estratègies infantils, que no hi ha temps per fer el més sensat: tornar a la realitat i deixar enrere, els objectius inassolibles. Però, ningú s’atreveix a fer-ho. Falta valentia , falta honestedat per dir a la gent, el que no vol sentir. I així, estem.

Ara mateix, ningú pot predir quin guió es podrà seguir, en les properes hores. Ni tant sols es poden predir els propers dies, de tant enrevessat com està el panorama. Mentrestant els pocs elements de prestigi que quedaven, es van eliminant, a una velocitat de vertigen. I tothom s’hi ha apuntat, fins i tot alguns juristes que com Alonso- Cuevillas van de plató en plató , a la recerca de fama i aplaudiments fàcils, en comptes de representar millor el seu client, i buscar solucions a la situació.

No, ara toca trinxar-ho tot. Si una part del Parlament s’ha entestat en elegir un pròfug de la justícia, no es vol rectificar, encara que es posi en perill a la pròpia institució. I de la gent, ningú se’n preocupa. Si portem 5 anys sense govern estable, pensen, no ens hem de preocupar per afegir-hi uns quants mesos més, i si cal anar a noves eleccions, doncs, s’hi va. Ja no ve d’aqui una bestiesa més o menys.

Es fa difícil, contemplar el trist espectacle, sense poder-hi fer res. Perdut el nord, només es tornarà a la normalitat, quan vegin tallats tots els camins de fugida. No m’atreveixo a fer de jurista perquè no ho sóc ni pretenc usurpar càrrecs pels quals no he concorregut. Tinc per norma, complir i fer complir la legalitat, i em semblava el més fàcil per fer funcionar el país. Ara hem vist com tot un conjunt de persones i partits, han cregut poder interpretar les lleis al seu gust i conveniència, i per fer-ho, res millor que desacreditar els qui tenen el deure de vetllar per la legalitat. Ho tenen perdut, però els danys, han estat immensos, i cada dia que passa, s’incrementen ostensiblement. Diuen estimar tant el país, que no tenen cap mania de destrossar-lo. Al cap i a la fi, és seu.