Joan Roma

MASSA INCÒGNITES.

A pocs dies de la constitució del nou Parlament, sorgit de les eleccions del 21 D, hi ha massa incògnites per resoldre, com per aventurar una legislatura mínimament normal. I en política, improvisacions , les mínimes, i encara menys , incògnites. Portem ja dues legislatures incomplertes, massa plenes de confusió i falta de govern efectiu, que han fet retrocedir l’autogovern i l’economia, com per iniciar-ne una altra, amb les mateixes perspectives.

Estem veient una certa recuperació econòmica, encara poc efectiva, però amb perspectives de millorar si s’eviten incerteses o aventures insensates. Es hora de ser realistes i deixar enrere un procés sobiranista que només ha portat que problemes i efectes molt negatius sobre l’economia, i la societat , en general.

Què toca fer ? en primer lloc, preparar la constitució del nou Parlament, amb garanties de bon funcionament. Això que sembla ben senzill, és un primer repte que no està gens clar, surti bé. Amb electes fora del país i altres a la presó, no queda clar si les majories electorals queden garantides, o no. A més, alguns fan volar la imaginació tant lluny que creuen poden elegir per càrrecs rellevants, persones fugides de la Justícia. Davant aquesta astúcia argumental, ERC demana informes als lletrats del Parlament, per saber què poden o no poden fer.

Curiós canvi d’opinió i estratègia, perquè en l’anterior mandat, tots els informes dels Lletrats, i fins i tot de la Comissió Jurídica Assessora, varen anar directes a la paperera. Ara volen tenir dictàmens jurídics, per estar segurs de poder fer, el que alguns pretenen : elegir un president, establert en un altre país, per temps indefinit¡¡¡¡

Francament, només pensar-hi suposa haver perdut totalment el sentit de la realitat i del que significa governar i representar el poble català. He llegit que el procés sobiranista serà objecte d’estudi en molts instituts dels EUA. Estic segur que quedaran bocabadats davant el camí seguit, i els resultats obtinguts, però si continuem per aquesta via, ja no solament serem estudiats en els EUA, en els instituts, sinó a tot el món, en totes les facultats de Ciències Polítiques, i en les d’Història contemporània.

Hem fet història, però d’aquella que entra per la porta petita del darrere. Aquella que mostra els aspectes menys intel·ligents de la política, i cau en els despropòsits més inesperats. L’enrevessat resultat de les eleccions, obliga a canviar estratègies i guions, però per això està la política, per resoldre situacions complicades i buscar nous camins.

S’ha de constituir el nou Parlament, i s’ha d’elegir una Mesa,, predisposada a complir i fer complir el Reglament, l’Estatut d’Autonomia, i per descomptat la Constitució. Tot retorn a fets passats, comportarà una nova activació del 155. No tinguem cap dubte, de manera que toca oblidar unilateralitats o enfrontaments legals, amb la pròpia legalitat catalana, o d’aquesta, amb l’estatal.

Aconseguit aquest repte, que el Parlament comenci exercir les seves funcions de Cambra legislativa, i convoqui Ple, per elegir nou president /a. A finals d’aquest mes, el país hauria de tenir les seves institucions en marxa, i posar punt final, a l’excepcionalitat de l’aplicació del 155. Hi ha tantes coses per posar en el seu lloc, i tants projectes a reprendre que no podem esperar l’aclariment de dubtes per part d’una persona fugitiva. A grans mals, grans remeis, i de res serveix criticar actuacions del govern central o de la Justícia, quan aquí el que ens cal és un bon govern.

L’estabilitat i la garantia jurídica, son elements essencials per donar confiança a un país. Hem perdut aquestes qualitats, en els darrers anys, però tot és recuperable si s’hi posen els mitjans. Doncs, bé, ara toca normalitzar les institucions, i amb elles tot el país. Ningú ha de renunciar als seus principis essencials, però deixant-los per a quan sigui possible dur-los a la pràctica. Ara i aquí, és impossible, per tant, no perdem més el temps i resolem incògnites, per posar a caminar les institucions nacionals.